***
Ben bona activitat d'esquíalpinisme a una (de tantes) de les perles dissimulades dels Pirineus d'Andorra.... ben pendent de fa temps ben recomanada pels qui queden ressenyats com oberturistes, un parell de locals amb un parell de ganes de tot i més (aquest dia obrint via a la N del Besalí, Xavi Bonatti i Albert Babot, febrer 2004). El company d'aventures i cap de corda als moments complicats ho ha deixat tot molt ben ressenyat al CamptoCamp, que sense logos ni cagamandúrries comercials d'una muntanya on compartir informació i experiències sembla ja quasi sempre un intercanvi amb cost i benefici. En fi. Sobreviurem....
Foto esq, al fons a la dreta el trempat descens del pic de l'Estany Forcat . Foto dreta, el corredor E vist des del cim del Fontblanca (abril 13)
A l'ombra, el port de l'Arbella per on passem, a l'esquerra i sota l'aresta del Tristaina, el coll superior que ens deixaria a la base del corredor.
Nosaltres em saltat a França pel port de l'Arbella. Si tenim clar l'estabilitat del mantell (de fet, ho hauríem de tenir alhora de ficar-nos dins el corredor), millor saltar pel coll enganxat al S de la carena del Tristaina, que en flanqueig diagonal ens deixarà a la base del mateix (foto a sobre).
La mandra de posar pells aquest cop no ens compensa!
Aquest dies, amb el ressalt descobert i gel fi, a banda dels aliens i algun friend mitjà que no portem, els claus plans ens van de perles, i els cargols més curts que llargs també haguessin funcionat. Tirem pel ramal de la dreta, més estètic, que el de l'esquerra, més curt i dret també.
Sortida ben picant, tant de pujada com de baixada, si no ens treiem les planxes de l'esquena primer i dels peus després. .. aquest dia, un pèl massa de neu ventada a la part final del corredor, que a voltes i amb el pendent (50º ben bons) ens arriba més amunt del genoll i ens fa passar de "puntetes" no fos cas que tingués ganes de moure's. Placa avall, i nosaltres a dins. Cal parar molt de compte que la sortida del corredor és un dipòsit natural excel.lent per ventades de N i NE, del tot habituals al lloc.
Fem cap al capdamunt que encara trobem la dreta pala sud del Tristaina (S4) amb la neu estovada el just per passar al gust...
Aquesta sortida amb neus primaveres seria més fàcil, i llavors emperò caldria matinar del tot pensant en les orientacions de tot plegat.
Foto esq-, l'entremaliada finura de la línia esquiada que retalla la NO del pic de l'Arbella...
BenbonactivitatmoltbenfetaidesfetambelGuille, valent de fets i paraules, elpassatdivendres.... d'un blanc que ara si, sembla voler posar-se encara més blanc
2 comentaris:
Espectacular!! inagotables!!
Vosaltres si q sou inesgotables.. canalles! (de qui es mira les coses amb ulls de criatures)
Publica un comentari a l'entrada