**
Un parell d'anys que aquesta muntanya aplanada no es vestia d'un blanc tan generós... allò que fou un quotidià i ara es celebra per extraordinari.. com li costa a l'hivern ser present als Prepirineus!
Al fons, les canals de la Serra del Verd que diria que des del dia que vam fer les Criatures no s'han tornat a quedar en blanc
.. avui itinerari llarg i circular, buscant la neu més fresca tres delícies de les vessants nord.. algun símptoma de plaques de vent a llocs evidents per ventats o en obagues a sotavent amb forta pendent, però sense moviments (forçant-lo en algun punt). Neus pols més humides o més seques segons orientació, i fins a 50cm de gruix. Amb tot, a parar compte amb les soles (sobretot del Pedró en avall), que pràcticament no hi havia base enlloc. Ja transformant a les solanes, el sol de febrer/març no dóna treva! On aflora, la capa tenyida per la pols africana té molta inèrcia tèrmica i s'escalfa ràpid.
Blanc efímer, aquí, doblement efímer. De tan plana que dóna que pensar que un cop feta algú s'hi devia seure al damunt per descansar... sedosa silueta que ho fa tot dolç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada