informació i experiències en roca i neu
rock and snow information and experiences
Foto:XescoMas
benvinguts al blog..
..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp
A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...
"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."
* El Pedraforca, la Serra del Verd i la Serra d'Ensija que es saben observats
enfilem a gaudir del pastisset d'aquests dies. Cares de fred, espurnes als ulls per un paisatge preciós. Els cims, avui, intractables, qui sap, potser es reunien i només volien xerrar entre ells
Al pas de Tancalaporta i el Cadí al fons
hi hauran nevat uns 30cm de neu nova que a voltes se'ls ha emportat al vent i a voltes obres traça amb 50cm o més sota els esquís. Tanta neu, i tan ben assentada pel vent, que ja costa tocar el terra. Això si, ventat i amb afloraments a cotes altes i colls. A les vessants més soleies i arracerades del vent ja començava a formar-s'hi crosta, ja ho té el Pre-pirineu, on les neus si cap encara són més efímeres!
Avui ha ventat molt de nord, compte en properes visites a les possibles allaus a les zones de risc que el seu dia pintava i podeu veure aquí. A evitar el Clot de la Vall, i parar molt de compte a la vessant sud del Pedró dels Quatre Batlles
Pujant al Vulturó que no ens reb, amb Busa i Bastets al fons a l'esquerra
Aquest cap de setmana el nanu d'un amic de la familia li ha trencat els dos braços un snowborder, a la Masella. Em comenten que les clíniques de les estacions van plenes... A banda de els contradiccions inherents del model de l'esquí de pista, si que sembla interessant que quan es parla de seguretat i imprudències, no es fagi un sol esment a foquejar per les pistes. Serà que majoritàriament es fa bé, i no es percep com un problema. Però això no amaga que si es posen a regular l'esquí a les pistes, també afecti al seu ús pels esquiadors de muntanya...
...tot i que a mi m'agrada dir que la muntanya hi era abans que les pistes! el dret d'accedir a la muntanya hauria de prevaldre sempre a l'ús, privat o public, però comercial, de la mateixa.
Creuant la zona de l'Estivella - aquest dia tancada - durant la volta dels tres cims al Port del Comte, un itinerari que mira d'evitar les pistes al màxim però aquestes són per tot (Foto:EduPlana)
* Amb el cim de la Valleta i de la Vinyola al fons (Foto:GuillemAmorós)
...des del coll de Porta de Puymorens ens mirem la vall de la Coma d'en Garcia i la del Pic de la Mina i aquesta està més ben innivada. La idea era arribar-se al final del circ i enfilar qualsevol de les canals cap al Pic de la Valleta o al Pic de la Vinyola, però la progressió és lenta i pesada.. i el temps, és un...
Enfilant des del coll de Porta, amb el pic de la Mina a la dreta. Nosaltres seguim fins al coll que queda a l'esquerra i d'allà ens arribem a l'aresta cimera (Foto:EduPlana)
(condicions de la neu) El cel mig descobert amb núvols alts ràpidament es tapa, a més que just al llarg llom que mena al pic de la Mina s'hi ajeu un bonic banc de boira... la neu pols dels dos dies abans premsada pel vent, amb la humitat de la boira i el cel que ja s'ha encapotat s'estova ben ràpid, es fa pesada, i comença a formar-se crosta..... ens arribem fins a la carena del pic de la Mina però entrant per darrera, enlloc per la pujada normal seguint les pilones de les pistes, sempre lletges i que tot ho embruten. No continuem l'aresta fins al cim, no coneixem si es complicada, i el temps és un per si la cosa es complica. Descens del primer tram de pala d'accés al cim a peu, per ni ganes de testar una possible placa de vent. De pujada amb la sonda ens surt un "perfil" tipus; 20cm de neu pols, capa dura d'un parell de centímetres (prou com per aguntar el pes), 20cm de neu tova ("granizada"), i 40cm més de neu més homogènia i endurida fins al terra..... 80cm al peus, lleig. I al tram final, amb més pendent, la capa dura ja no aguanta el pes.
Les xiques que han près la ruta normal del pic de la Mina ens expliquen que del coll a sobre el telecadira fins al cim ventat, gelat i poca neu, no és esquiable.
Amb la vall d'Aix les Thermes que es despenja... i la tònica d'aquest any, neu continua a partir de 1700-1900m i vessants ventades (Foto:EP)
Sobre l'itinerari seguirem el llom des del coll de Porta fins atravessar les pilones i sempre pel cantó dret de la vall enfilem fins una coma damunt la bassa de l'Orri de la Vinyola. D'allà girem al N per anar al pic de la Mina o perdent cota seguiríem fins a qualsevol de les canals que tanquen el circ. Per accedir al Valleta i cia, haurem d'haver creuat abans perdent cota per terreny poc definit i que necessita de molta neu per cobrir el pedregar que és a l'estiu.
Descens llegi amb neu canviant i difícil, pesada i una mica encrostada, fins agafar les pistes i baixar fins al poble de Porta on ens recullen.
Tanmateix, la zona queda vista d'aprop, i les possibilitat són moltes, canal central de la vessant SE del pic de la Mina inclosa.
La canal central de la vessant S del pic de la Mina i ens calcem després de desfer la pala cimera a peu (Foto:GA)
A l'esquerra el pic Oriental de Fontnegre i el pic de Pedrons(Foto:EP)
Activitafetaidesfetaiacompanyada amb en Guillem Amorós, Cris El-Hage i Gemma Turell
...raïms, campanes i objectes desconeguts que sobrevolen el cel estrellat de la nit de cap d'any.... gaudim de les neus ceretanes, tan escadusseres aquest any tot i que comença a despertar la temporada sense patir del tot per les soles.. tot just comença perquè encara li manca.. a veure que ens deixen les neus màgiques d'orient...
la neu el dia 1 quan s'acaba de tapar (Foto:EP)
La nevada de la nit de cap d'any va caure primer suau per després deixar-se pentinar pel vent fort del N-O/O que va bufar durant tot el dia 1 i el dia 2, amb temperatures no massa gèlides. Tot plegat acumulacions i bona neu pols a zones arrecerades que es va anar fent pesada amb la insolació del dia 2, i gel o neu molt dura a les carenes i zones ventades, especialment les orientacions NE de les vessants. Sumat a la poca base i quantitats de neu en general, doncs esquiada de parar compte amb els rocs a trams.
El Puigmal de Llo i l'itinerari (Foto:EP i l'itinerari marcat sobre la piulada del Jordi del 12/04/08 al web d'esquidemuntanya)
Sortim rebotats de la ventolera de la barrufa i ennuvolada del Capcir i ens refugiem al massís del Puigmal sense núvols. Anem tard, ascens ràpid al Puigmal de Llo per baixar per la seva bonica vessant S, d'uns 35º de pendent a la part superior i 25º cap al final. Juntament amb la vessant S de Pic del Segre (imatge de quan la volta als Puigmals) són dos descensos una mica 'picants' del lloc, curts però estètics.
Itinerari i enfilant per la vall d'Aiguaneix, més ben innivada que no pas la ventada vessants N del Puigmal (Foto:EP)
A la pala, capa de neu pols ventada de gruixos que passen dels 20cm sobre una base de neu gelada, i amb cura de no desprendre cap placa. A un tram entremig mancava base i afloren uns pocs rocs. Com sempre, només esquiable si l'estabilitat del mantell és prou bona. Aquest dia, un pel just.
Prou bonic, enganxant les llums de la tarda quan el sol ja en tenia prou.. no hi ha fotos, massa fred al cim ventat, massa compromís per aturar-se més estona...
Enfilant (Foto:EP)
A Aiguaneix, i formes que es deformen.. (Foto:GuillemAmorós i EP)
Activitatfetaiacompanyada amb la Gemma Turell, Guillem Amorós i la Cris El-Hage el 2/01/10
El sector oriental de la paret del Mont-roig amb el poble de Camarasa als peus
Des del 30 de novembre de 2009 i amb la resolució del Director dels Serveis Territorials (SS.TT) del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de Lleida del document Regulació de l'escalada en espais protegits de la demarcació de Lleida, ha entrat en vigor la regulació de l'escalada a la Serra del Mont-roig, St. Llorenç de Montgai i Camarasa, a més d'algunes petites zones veïnes. De moment, al web de Desnivel es pot trobar el document en castellà i els mapes amb les zones d'afectació. I al web de la FEEC el document en català.
De forma resumida:
* A la serra del Mont-roig, per raó de la nidificació d'espècies protegides, queda prohibida l'escalada entre l'1 de gener i 31 de juliol al tram més oriental de la Pala Alta (més a la dreta de la "via dels cursillistes", cap via d'escalada afectada), la zona del Laberint de Mòria entre les vies "Punta la Fava" i "Metallica" (cap via significativa afectada), la Paret dels Sostres (entre l'"Estel de ponent" i la "Lluna plena" ambdues excloses, a excepció de les vies "7 Cels", "Jour de colère" i "Escornacabres" sobre les que es podrà demanar autorització i en cas de que no afecti a la nidificació aquell any es podran escalar) i, finalment, a la zona de la cova del Tabac des de la "Petit diedre" fins a l'"Elsa Pataky" - ambdues excloses (cap via realment significativa afectada).
* Per a l'obertura de noves vies a les zones esmentades s'haurà de demanar autorització als SS.TT de Lleida.
* A St. Llorenç de Montgai, al sector de Monteró (cantó est del pantà), per raó de nidificació d'espècies protegides, no es podrà escalar dins les mateixes dates, ni obrir-hi noves vies sense autorització. En realitat aquesta zona només hi havia una via amb valor, la cresta típica davant la paret de l'Ós, i fins ara de forma fàctica l'escalada hi era prohibida tot l'any. Tanmateix, a jutjar pel mapa, fins i tot aquesta cresta queda fora de la regulació.
* A Camarasa, per raó de protecció de la flora endèmica, queda prohibida l'escalada esportiva tot l'any al sector del Dispensari, entre l'Agulla del Pont Penjat i el Puro ambdós exclosos, però es manté la pràctica de l'escalada sobre les vies clàssiques i equipades llargues. No es permès l'obertura de noves vies clàssiques (les línies més maques ja estan obertes), i el nou sector d'esportiva del Dispensari a tocar de la represa serà desequipat. Queden afectades una 20 de vies esportives del centenars que hi ha a la zona.
* A les petites zones de Rubió de Baix, Santa Maria del Salgar i Castell de Malagastre, per raó de protecció de flora endèmica, no es podrà escalar (no existeixen vies, o no n'hi ha cap de significativa).
* Els procediments per demanar autorització queden explicats al document.
A la visita sobre el terreny i exemplars de la Petrocoptis montsicciana, i la seva desaparició amb l'equipament de les vies noves esportives al Dispensari. Per conèixer la planta amb flor, aquí, de quan repetíem la Juan Guierrez que queda exclosa de la prohibició.
L'origen de tot plegat arrenca amb aquell primer esborrany que el DMAH va presentar als escaladors l'any 2008, molt generalista i afectant a àmplies zones i parets d'escalada. Durant aquest any a través d'un grup de treball en el que hem participat diversos escaladors, alguns a títol individual i altres en representació de les seves associacions, i els tècnics del DMAH, s'han mantingut diverses reunions i es va fer una visita sobre el terreny per acabar d'afinar amb les regulacions.
Aspectes importants en els que hem pogut intervenir:
* S'ha acotat les restriccions de l'escalada, ajustant-les a la ubicació dels nius i considerant la representativitat de les parets i vies d'escalada presents. Això ha permès conservar vies significatives del Mont-roig fora de les zones afectades per les regulacions, i incloure les 3 vies més interessants de la Paret dels Sostres dins l'excepció segons la qual podran ser escalades dins el període restrictiu si no afecta la nidificació aquell any.
* Al sector del Dispensari s'ha conservat l'escalada de vies clàssiques i de retruc d'un parell d'equipades llargues que hi ha, després de comprobar in situ que l'escalada clàssica en aquest cas no era incompatible amb la conservació de l'espècie de flora endèmica. És a dir, s'ha diferenciat entre estils i impactes d'una i altre tipus d'escalada.
* Es reconeixen en l'enunciat del document el paper proactiu del col.lectiu escalador i la seva sensibilitat envers el medi natural.
* S'ha vetllat en lo possible perquè els procediments per a demanar autorització quedessin ben clars i fossin àgils i pràctics.
* S'ha vetllat per a que dins l'enunciat quedés ben reflectit el caràcter reversible i revisable de l'afectació de les regulacions en funció de que les zones deixin de ser utilitzades per les aus (o, per contra, que noves zones puguin quedar regulades per noves nidificacions. Una cosa va amb l'altre).
* Es constitueix una comissió tècnica amb representants dels escaladors i DMAH per fer seguiment del compliment i les millores del procés de regulació.
Al sector recentment equipat que s'haurà de desequipar del Dispensari i perspectiva del sector oritental del Mont-roig
Principalment l'ambient ha estat de diàleg i col.laboració, amb un flux d'informació en ambdues direccions, i amb voluntat de consens. El posar en coneixement l'existència d'un endemisme local, o reconèixer la diferència entre els estils d'escalada i l'afectació degut a la modificació del medi i la freqüentació en són dos exemples.
"6.1 Amb excepció de les àrees i períodes que es determinin amb posterioritat, en els espais inclosos al pla d'espais d'interès natural, reserves naturals de fauna salvatge, reserves nacionals de caça i zones de caça controlada caldrà autorització prèvia per a la realització de les activitats esportives que s'esmenten en els punts a) i b) d'aquest apartat.
En tots aquests espais, l'òrgan que designi l'administració gestora de l'espai determinarà les àrees i els períodes en què les activitats esmentades es podran dur a terme sense autorització."
Fins i tot en zones on s'hi ha escalat sempre i de sempre s'ha conviscut amb l'avifauna, és argument suficient l'expansió de determinades aus (algunes prou generalistes com el voltor) per a desplaçar l'escalada? Quin serà el límit? Si una au no nidifica a una paret amb uns atributs únics per a l'escalada, és un problema significatiu per la població d'aquesta au al conjunt del territori? Això sense tenir en compte l'autoregulació de l'escalada que el col.lectiu ha exercit tradicionalment, donant avisos de les vies ocupades per nius. A nivell tècnic es reconeix que manca informació amb base científica sobre l'impacte real de l'escalada i els preceptes que s'apliquen són generalistes i sota el principi de prevenció. Principi que s'haurà d'assumir, però llavors sembla que hauria de ser un deure aprofundir sobre el coneixement de l'afectació real de l'escalada sobre la fauna i la flora (períodes, distància al nius segons espècie, dinàmica de poblacions a escala territorial, etc.). O si més no quelcom a exigir front al generalització de les regulacions.
És clar que l’estima per l’escalada porta associada el respecte per la natura i els valors del patrimoni natural, atès que és indivisible de l’estima per les parets i el medi natural on es desenvolupa....
Gaudint del vol d'un voltor amb la paret d'Aragó de Montrebei al fons
