tour alpí, a Suïssa i de tornada

***

Continuem el tour alpí i ens recollim al poble de Disentis (o Mustér en romanche, una llengua molt semblant al català!), a cantó alemany dels Grisons. És la vila principal de la vall plena d'opcions alpinístiques, envoltada de tres mils i glaceres penjades amb refugis que permeten fer sortides en alçada. Un destí a tenir en compte, amb l'habitual facilitat de moure's amb tren per tot arreu si s'hi va a l'hivern (fins a Zurich calcular unes dues hores i mitja).

La nevada del dia anterior ha estat amb fort vent del sud i per amanir-ho l'iso zero puja fins als 3.900m amb 48h per l'efecte fohen, .. toca pensar bé els itineraris i buscar les orientacions. De fet, esquiarem sobre una mica de tot, neu pols seca, humida, pesada-impossible, primavera tres delícies, crosta trencacames, .. Aquí la primavera (de fet, tot l'hivern ens diuen) també ha estat acompanyada de precipitacions i oscil.lacions de temperatura, amb canvis molt radicals. La innivació per l'època és superior a la mitjana.

Aquestes imatges són de l'ascens al pic de Paxxola, de 2.580m, sortint del poble de Platta a 1.400m s.n.m.. Cim ben visible des de Disentis mirant al sud amb un únic pas tècnic per arribar al llom que mena al cim.

Amb el pic de l'Uffiern (3.151m) al fons

El poble de Disentis al fons

Al fons al centre, el pic Nair (3.059m) i el seu corredor que també s'esquia.. (Martin dixit)

Per la vall passa el tren que creua el país i s'arriba a Zermatt. Amb el Oberalppass que a l'hivern és tancat als vehicles (han de passar carregats al tren, 60 francs). Nosaltres agafem el tren fins al coll amb la idea de fer una circular i tornar al vehicle esquiant. Comodíssim tot.

Cap dia passarem dels 3mil metres, aprofitant que la cota comença tan a baix.

Aquestes són les imatges de la sortida al St. Rossboden (2.836m) des de l'Oberalppass (2.033m) fent la circular cap al nord a la vall d'Andermatt (tot i que remuntem la vall fins al coll un altre cop gaudint d'una foquejada suau al cantó de la via del tren, +200m). És una sortida més tècnica, que va resseguint l'aresta amb algun flanqueig picant i grimpadeta inclosa. Aquest dia trobem la traça dels militars fent perfils de neu que ens ho posa mooolt fàcil.

 

 El poble d'Andermatt al fons, fins on es pot baixar esquiant i agafar el tren que et torna a pujar al coll o te'l creua per recuperar el vehicle a l'altra banda... què més es pot demanar!

Aprofitem les traces d'un solitari que passa davant i ens tirem per la vessant nord del cim, picantona (S4 a l'inici).

Acabem la visita a la vall aprofitant que han obert el Passo de Lucamagno cap al sud, just aquesta setmana. Només és obert de 9 del vespre a 11 del matí per les allaus. La cota és de 1.916m. i des d'allà hi ha vàries opcions de sortides, incloses tres mils en el dia. Nosaltres esquiem el pic de l'home, un preciós cim molt clàssic a la vall, tant del cantó alemany com del cantó italià, amb un final prou dret però que no passa del 25º. Marxem enamorats del lloc, la vall, la seva gent, i molt agraïts per l'acolliment i a casa el Martin, qui ens explica tantes coses.

De tornada sortim per Itàlia on val molt la pena fer paradetes a dojo.. Olivone, Bellinzona, Lugano on tornem a recuperar tantes coses llatines. A l'alçada de Torino, saltem a França pel coll de Sestriere, que a una altra hora havia estat olímpic i ara té un aspecte ... bé, lleig. D'allà ens arribem a Briançon.

A Briançon prenem la carretera que en 20 quilòmetres ens porta a Cerviéres. Allà volem esquiar des de Les Fonts on trobem la pista en bon estat de 12km oberta fins al final i que ens deixa a la cota 2.000. El dia s'aixeca plovent i al final, ja tard i quan s'obra, esquiem des del coll que ens porta a Ariveux el cim clàssic de la vall. Bé, neu més escadussera, prou alta per la temporada. Però una zona fàcil i accessible a tenir en compte com a destí, o com a lloc de pas. En tot cas, aquest és un terreny de joc on aprofundir-hi en una altra visita.

Fantàstictourmoltbencompartitambl'angèlicail'andreuiacollitspel Martin, Ursi, Peter's, Renato, ...un luxe.

...les muntanyes sovint deixen de ser cap barrera, i fan de pont entre cultures, somnis, reptes, ilusions... gent que busca, amb la mirada horitzó enllà, quelcom més, per acabar-se trobant als cims, on s'hi està tan bé, sense el brogit del fons de vall...

així les muntanyes no són murs infranquejables, sinó tot el contrari

Neus de les valls d'Ordino

*

Tres imatges de la breu visita d'ahir a les valls d'Ordino amb l'ascens a un cim sense nom de l'olla del Tristaina.. allà on els cims ja han estat vençuts per la presència de la ferralla de les pistes. Aquest dia comença la neu a peu de carretera asfaltada, a la Canaleta, que baixa de la Coma.

Aquest dia, amb l'iso zero als 2mil i poc, regel i neus primaveres de luxe transformada al punt dins l'horari. Tot molt estable.

I molt bona innivació per l'època, tot i que les darreres nevades del Principat han afectat més la banda sud que no la franja nord.

Tanmateix les calorades d'aquesta setmana deixaran la seva petja, marró! i és que la terra també rehivindica de treure el nas. També té ganes de veure el sol.

La Fontblanca i la vall de riu del Comís Vell

La canal cebollera de la Serrera

Bones condicions de la N d'Arcalís

tour alpí, primera part

 **

 

la darrera setmana d'abril marxem moltbenacollits a Suïssa i de camí fem nit al bressol de l'alpinisme, la bonica vall de Chamonix que tot i que ser l'epicentre de tantes coses, encara manté un caràcter d'autèntic, i s'hi respira a cada cantonada la flema de les grans gestes dels Alps. De la història d'aquesta estranya i inevitable relació de l'ésser humà, i les muntanyes. O elles, amb nosaltres.

Info pràctica de la vall aquí. Nosaltres ens allotjem al Chalet ski station per 16€, amb cuina i a tocar del poble, molt a gust.

Les opcions són tantes! bona innivació per l'època, ... el que s'endevina de les glaceres es veuen molt ben tapades. És un dia de telefèric i esquiada sobre el gel.. on la neu encara aguanta ben seca. Les nostres opcions és redueixen a una curta visita matinera des de les pistes ja tancades de Balme des del poble de Le Tour (1.460m) i fins al cim de 2.270m de la divisòria amb el país helvètic, i unes boniques vistes sobre la vall, i el gran Montblanc, ara encapotat, ara treu el nas. Vent i fred en alçada, calor i neu humida de la nevada de la nit anterior a cotes baixes. Bona opció quan hi ha poc temps, i sortida molt senzilla.

Aquella mateixa tarda ens arribem a l'acollidor poble de Trin, al centre sud de Suïssa (prop de Chur i Davos), on cau una bona nevada amb una cota de neu d'uns 600m i de 20 a 40cm segons l'alçada... gran blanc. El dia següent ens refugiem esquiant per les pastures on fan passar les pistes, des de la cota 1.100m esperant l'anunciat anticicló del dia següent

 

Aquí ja anem moltbenacollits pels companys del Bergwaldprojekt, tota una història humana entre els mateixos arbres que ens protegeixen de les allaus.... 

El viatge continua...

Al pic Occidental del Coll Roig (Cerdanya)

***

aquesta és una muntanya que cada vegada que baixava del coll de Puymorent somiava en esquiar algun dia...
en realitat no vaig buscar cap referència
només mirar el mapa, imaginar una possible ruta d'ascens
i aventurar-s'hi

El cim vist des de la circular al Puigpedrós de Lanós d'aquest desembre

però aquesta muntanya amaga una enredada pels impacients, quan tirem recta amunt, perdent-nos els detalls... i és que el seu con somital és una trampa. Molt exposat a les allaus, amb forta pendent, i aquell dia i aquest cop també, molt carregat de neu (aquest cop fins al genoll o més a trams). El truc està en sortir-se abans, encara que sigui amb un tram amb grampons per flanquejar una pala de 30º amb possible 45º per sortir al llom, amb un bon pati als peus.... ai els benaventurats que sàpiguen deixar l'ímpetu del cim en el moment adequat i s'arribin al llom, que plaent, et mena al capdemunt. Amb una gràcia que sembla feta expressa.

De pujada, de bon matí, l'ombra amaga els relleus, i aquesta sortida a esquerres sembla més complicada que seguir recta amunt. Però no ho és.

Neus primavera fantàstica a cotes baixes, crosta dura que aguanta el pes baixant (tot i que les cues s'enganxen una mica) amb "sulfé" a sota a cotes intermitges, i pols encara i abundant a cotes altes. L'orientació és NO, i vas alternant pur N amb O segons la forma de la cubeta prenent la millor neu.

200m de desnivell de porteig, tot i que de baixada apurant els claps, només 100m a 10 minuts de l'aparcament al final de la pista asfaltada.

Les nevades sovintejades d'aquests dies fa que a les N la neu no estigui encara del tot transformada, especialment pensant en alpinades de pujar a peu per canals i corredors (Cadi per exemple?) i baixar esperant de trobar la cremeta primaveral..

 

 Avui he tornat a errar-la, i he seguit con amunt.. m'he passejat pel quadriculat, ara a l'esquerra, ara a la dreta, i al final l'he flanquejat sota la muralla per arribar-me al coll entre les dues puntes.. el cim que jo buscava era el de la dreta del coll, i en realitat el cim verdader és el de l'esquerra. Si, m'hi he passejat, quasi sense respirar, atent a qualsevol avís. Després per sortir del coll, he buscat carenar però calia escalar. He desfet amb una esquiada prudent part de les traces de pujada, i he flanquejat, novament sense respirar, cap al llom... allà ja m'he sentit molt millor. He tornat a posar pells, tenint el cim tan a prop. Llavors he baixat per on s'ha de pujar, i ja m'ha quedat tot tan clar.

En la descoberta, hi ha un encant, que no té comparació.. 
Allà dalt, tot sol, hi pensava. En la solitud, s'hi troba la companyia.. si més no d'aquells que t'estimes

Moltbonactivitatfetaidesfetamblafinestrad'ahirigràciesXavipersehidesdeladistànciaialhoratanapropenaquestpetitreptensolitari

Neus d'hivern a la vall ceretana

**

Bona nevada aquest dilluns fins al fons de vall tot i que va remuntar després fins als 1.500m. Visita matinera al Puigmal quan encara la muntanya està adormida, obrint traça sobre aquell paisatge net i polit, i tan bonic, després del blanc recent. Quatre dits de neu pols tres delícies... caiguda sense vent i tot molt estable... un regal de benvinguda després d'un tour alpí on les muntanyes són encara més grans...
 

 

 

 

 

 

Amb la fantàstica pala del Fon Freda amb boníssimes condicions