A la Marillion i a la Punt i seguit (Riu Lacó, Solsonès)

***  i **

Gaudim del gest de la Marillion, la petita joia del Solsonès sobre un calcari sorprenent, molt bo. Una petita gran obra d'art del petit gran mestre de la comarca i agosarats acompanyants. Aquest dia en ens passegen per la dansa vertical d'aquest pany tan lluminós, què fàcil que ho fan alguns!

Foto dreta al fons, la fisu de la via Horitzons

Arrodonim la vista amb la recent Punt i seguit, aquesta ja quasi equipada amb alguna alegria entre xapes sobre el Vè però sempre fàcil d'escalar, i més enllà no obliga. Arrenca amb la Sufi i del primer bolt continuem recte seguint l'equipament que anirem trobant. Un primer llarg vegetat de tramit que dóna pas a un segon monolític prou maco aprofitant el rocam del lloc i l'espai.

bonescaladesalcalcarideluxedelacomarca, amb el cos magullat del dia abans a la roca gran del lloc, moltbenfetidesfetmbenMohawcil'Axel

Cop de sort, 180m 6aAe (Canalda)

**

Escalem aquesta bona proposta - amb el permís de les clàssiques i "més" repetides de la paret - que conté tots els ingredients de l'escalada al lloc, alguns ben pujats de to. I sense masses repeticions i és que a Canalda sempre hi ha molta feina per fer.

Poc equipada i obligada en el 6a, però en general sempre protegible encara que a voltes un pèl lluny. Intuïció per trams a pèl on cal decidir per on anar seguint el més lògic (però sabent que la dreta està ocupada). Roca bona o molt bona en conjunt. Com comenta l'oberturisa "com la Directa Estel però amb menys assegurances" i que per mi ho descriu molt bé. Així que no és una via especialment ràpida tot i que tampoc molt laboriosa, ni expo del tot (ull amb l'entrada això si). Graus sovint ajustats, sobretot els "quintus", a l'estil antic o potser perquè estan més a pel i això sempre fa pujar el grau, com a mínim al cap!

La vegetació del primer i darrer llarg els desmereix una mica però la part central és molt bonica i en realitat passeja per un esperó que a trams sobresurt més que el de la seva via veïna, donant un caràcter aeri als passatges espectacular. Una bona mostra del tarannà decidit i valent d'aquest prolífic escalador del lloc.

De material, un mínim d'arranajaments a la via que ha fet el propi oberturista ja fa que no calgui clavar. L'escalada del boix al darrera llarg l'ha solventat amb dos espits (no marcats a la topo). Passem amb els tascons i joc de camalots fins al 3 (aquest darrer el posem molt puntualment, però s'agraeix!). Una recomanació, hi ha un pont de roca petit petit a la sortida de l'Ae del quart llarg. Si algú puja un ceblar finet i el deixa muntat, s'agrairà molt! és el pas clau de la via, ja que és el pas més obligat sortint d'estreps.

A tenir en compte que gran part del compromís d'aquesta escalada es dilueix amb la proximitat i facilitat de saltar a la Directa Estel, ara reequipada i rapelable.

La jornada s'arrodoneix amb la trobada d'escaladors de Canalda, .. mai sobre freqüentades, i no se què ho fa!? fins la propera doncs!

En Toño i en Pep Vila a la Directa Estel

Moltbonaescaladautènticanaldera, moltbenfetaidesfetambelgranmestredelarocacanalderaRicard, i un sol que ens cau a plom fins que la lluna ve al nostre rescat. Ja passa, quan el fosc deixa de fer por.

A la Catarsis de Font Ferrera (Solsonès)

**

Repetim aquesta escalada trempada i de les ben recomanables del llogaret de Font Ferrera, i n'actualitzo la topo en aquesta piulada de l'anterior escalada on sense saber-ho vam sortir per la variant de placa a esquerres a l'últim llarg, i no per l'original de l'esperó ajagut de la dreta.

Bona i difícil, o molt difícil, si la volem fer tota en lliure. Al segon llarg en canvi el grau és amable i el gest, a base d'encadenar forats agraïts, una delícia. Com el plaer d'acompanyar-se per l'oberturista, per un parell de mestres del lloc.

MoltbonaescaladafetaidesfetambelXuxeielJoan, amb uns aires ara si ja més de tardor que d'estiu tardorenc

A l'Anna Rubio... (Espluvins)

**

... el que li agrada és la Norah Jones

 

Bona via en el seu estil, de traçat directa dificultats afegides i de "xapa i continua fins a la propera xapa". Possiblement guanyarien en sensacions i aventura si es donés una mica més d'aire a les fissures properes, però amb aquestes dificultats també possiblement no serien vies tan repetides, ni tan ràpides, ni tan populars. Entrem per la UES i escalem el primer tram fins al bosc penjat amb 4 llargs de 60m. De la topo original hi falta algun clau, però sense importància. Enllacem els dos últims llargs sense problemes. Sovint a l'esquerra queden parabolts d'una altra via ben propera, no se si de l'Europa sense secrets o d'una altre encaixada entre aquestes dues.

 

Graus de totxo, picons per ser paret llarga. I una dificultat que amb els aliens jo diria que queda amb V+A1 si és té habilitat amb les peces.. tot i que per guadir-la està bé anar-hi amb el 6a+ ben consolidat.

Pel que m'expliquen una mica més difícil que la UESMAP, que alhora és una mica més difícil que la UES. Quan totes tres són ben iguales. Vies totes elles recents molt diferents de les clàssiques que també van irrompre alhora entre el 79-80.. quina activitat aquells anys! En tot cas, a hores d'ara, ja no sembla quedar-hi massa espai.

Vies noves, que no modernes? amb una proposta més esportiva que d'aventura per fer metres i gaudir del gest sense més pretensions. Encara més equipada que la per l'estil Justel-Hita-Picazo de la mateixa saga que han afegit aquestes propostes per igual a la muralla. Als Espluvins, que donen per més. Amb el permís del circ de la ferrada, i el seu mal gust per les pintades!

En groc el concepte més equipat i el vermell el clàssic, de la muralla.

Escaladamotlbenfetaidesfetambl'AniolielCarlesiunsditsqueaquestdianoaguantenlestibades...

A la Mas Guasch del Puntal de l'Albarda (Montserrat, al cor..)

**

..si, en aquesta banda, sembla que el cor de la muntanya, bategui més fort

Escalem aquesta preciosa línia tan ben definida a la vessant E del puntal. La retalla més com una sanefa dibuixada que no com un fissura que fes mal a la pell de la roca. Sovint, a Montserrat, la plasticitat del gest de l'escalada tan necessària per dansar exitós entre el mar de còdols sembla sortir inventada d'abans per la plasticitat de les formes de les agulles i parets.

Poc a afegir d'aquesta bona via oberta per en J. Mas i en M. Guasch l'any 1961, ara molt ben documentada a la xarxa a partir del seu generós reequipament el 2007 per part del segon i amics. Apuntar que els graus són ben justos a voltes, amb un tercer llarg on podríem caure al terrible improperi de posar-li un sis davant. ... A Montserrat hi ha vies que, especialment amb els reequipaments, és com si de l'original VA1 caigués paret avall l'A1 i ens quedéssim només amb el cinquè.

..vam acabar anant a buscar en flanqueig difícil el buril amb els cordinos

El dubte que si ens apareix és endevinar quin és l'inici original de la via i de la xarxa no en trec l'entrellat. Ara el més recomanable és començar per l'ombrívola vertical a l'extrem dret de la bauma (cargol sense xapa + buril amb cordino) i no pel bolt lluent uns dos metres més a l'esquerra que et deixa en terreny de ningú fins a trobar-te dos espàrrecs del 8 sense xapa que et permetrien trampejar un artificial absurd per atènyer la bauma. El cas és que aquest bolt té un forat antic a sobre, així que alguna cosa hi havia.. bé, aquí queda el dubte, i la recomanació de fer el primer i entrar a la bauma més dignament. En aquest inici, el que no hem sabut trobar és un IV+.

També parar compte amb algun clau mòbil, testimoni d'equipaments antics. Al llarg de la fissura s'hi veuen les restes del pitonatge que ara els bolts afegits a la placa ja no fan necessari. La cosa ha canviat. I malgrat els afegits, toca escalar en més d'un tram.

Escalada de la muntanya màgica de Montserrat ben recomanable, com la seva veïna Aresta Ribas, amb unes vistes enormes del Cavall Bernat, Gorros, st. Benet.... el corriol pel fons de vall completa una visita rodona.

fantàsticaescaladamoltbenfetaidesfetambl'AniolatramsienNoel, .. i el brogit de la muntanya quan els "runners" es creuen amb les càmeres dels turistes asiàtics i les famílies que s'espanten de tanta corredissa sorollosa... però a la muntanya, el silenci irromp fàcilment.