Jordi Andreu, 180m 6a/b (St. Llorenç de Montgai, La Noguera)

**

al racó de Sant Llorenç de Montgai, on a voltes, tot sembla que suri amb més lleugeresa

Adjunto topo d'aquesta imprescindible via de la paret de l'Ós. La clàssica de la paret, que sap trobar un pas factible en "lliure fàcil" pel bell mig de la paret. Ara no se si vaig errat, pot ser que fos el primer itinerari de la paret? si més no pel seu tram central. La via està restaurada de fa temps. Tot i estar pràcticament equipada, i el grau moderat.. l'escalada és prou exigent. Coses dels temps que passen, els graus no s'immuten, .. però potser fora bo actualitzar si més no el quart llarg, amb un pas per superar un petit diedre que recorda més a un 6b... però vaja. Els graus són el de menys.

Molt bona via, d'aquestes que acabes repetint més d'una vegada...

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Xesco el 7/01/11

"Tríptic" d'allaus 2010-2011

**

Al Vèrtex d'aquest trimestre l'acompanya un extens desplegable amb el sempre recomanable "Compte amb les allaus!"... aquesta persistent acompanyant del blanc de les muntanyes que com tants altres elements que no podem controlar sembla que la nostra psique ens prepari amb allò de "a mi no em passarà mai"... i no és així. La fotografia va ser feta per l'amic Guillem el diumenge 30 de novembre del 2008 després d'una nevada de campionat acompanyada de forts vents del N i una base de neu granulada, al massís del Port del Compte, pujant per la "normal" al Pedró dels Quatre Batlles. Aquí la crònica d'aquells dies. Al lloc més habitual on trobar allaus al massís. M'agrada perquè el posat d'interès i respecte no és cap pose, i perquè se n'intueixen les dimensions de l'allau, a una de les muntanyes que fàcilment es percep com a "inofensiva".

Bona iniciativa dels companys de l'IGC que fan una feina excel.lent amb els recursos de que disposen.

Allaus a la mateixa carena la mateixa temporada prolífica amb neu, aquestes del més de març.

Valorant la granulometria de la capa feble a l'allau que se'ns va desprendre al corredor NE de l'Estanyó el 27 de març de 2010.

El Guillem preparant el test del salt al punt on vam renunciar a seguir enfilant al Finestrelles, el 12 de gener del 2009. Les cornises i les ones sobre la neu són dues senyals fàcils de llegir. La neu pols compactada (apelmazada) pel vent dóna idea de la densitat que tindria una possible placa.

Mirat des d'aquí... són encertades les traces de pujada? aparentment hagués estat millor pujar pel llom on hi ha les traces de baixada i no deixar-lo - per la carena cimera - fins a dalt....

...aquell dia, entaforats dins la cubeta i després de valorar-ho, en aquest punt vam decidir tirar avall. Enfilant pel llom i carena no hagués estat tan obvi apreciar el perill d'aquesta temptadora pala de baixada. Al Pic Occidental de Coll Roig el 19/04/09

Bones traces i confiem que els reis d'orient ens portin les neus que encara falten per arribar!
(porte'm-nos bé per si de cas...)

(Fotos:EduPlana, excepte la de l'Estanyó que és de l'AniolVilalta)

Circular Tuc del Montanyó d'Arreu - Tuc de la Cigalera, MBEA S4 (Val l'Aran)

**

Baixant del llom del Tuc de la Cigalera, empetitit per la cara N dels Pics de Basseiro

Curta, intensa i circular sortida des del port de la Bonaigua, amb múltiples opcions per arrodonir la jornada o escurçar-la. Enfilem per la vall que mena a la collada del Montanyó, ben arrambats i fent dracera per allà on evitem els esquiadors remuntats que baixen del cadira del Tuc dera Llança. Superat aquest tràngol des de la collada seguim l'aresta fàcil fins al Muntanyó. Nosaltres en un bony tipus avantcim saltem a la vessant SE que esquiem al gust fins a la collada altre cop. D'allà enfilo al Tuc de la Cigalera per baixar un estètic i pronunciat llom orientat a l'E (35-45º, molta cura amb l'estabilitat del mantell). Ens retrobem, i seguim baixant per la vall que per la bassa de Boscàs ens torna a la carretera. Compte de la bassa en avall ja que s'ha de trobar el pas fàcil entre pendents que queden penjades entre ressalts rocosos. Un cop a la carretara, fem dit per recuperar el cotxe.

L'itinerari seguit (vermell pujada, blau descens) i en groc altres opcions. Arrivant a l'avantcim del Muntanyó amb el llom orientat a l'E del Tuc de la Cigalera ben definit passat el coll.

La jornada es pot arrodonir baixant des del Muntanyó per una franca pala fins a l'Estany Pudo. El descens del Tuc de la Cigalera pel llom fins a l'aparcament - que era la idea original - està ben ventat i sense neu.

Enfilant cap a la collada amb l'Aran i el rei Aneto que treu el cap per damunt de tots plegats

Sobre l'estat de la neu, la banda de Bonaigua té els lloms molt ventats, però la resta molt bé. Mantell estable entre E-S-O, amb les orientacions E/SE i SO/O on trobem la millor neu primavera. En sud ja ben transformada per la manca de fred en alçada d'aquests dies i quan li toca bé el sol.

Poc abans del flanqueig penjat per sobre la bassa de Boscàs. Un cop passada aquesta haurem de trobar el pas cap a l'esquerra.

i bon any nou!

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'AniolV, l'AndreuG., i l'Albert el 29/12/10

(Fotos:Col.EduPlana)

Coma del Forn, 2.683m BE S2/3 (vall de Tavascan, Pallars Sobirà)

**

Amb la serra de les Canals al fons que espera el seu torn, amb bona base per a properes nevades

Reprene'm les neus amb aquesta tranquil.la sortida a la sempre agraïda i ben innivada vall de Tavascan per la seva ruta normal del barranc de Mascarida. Primer tram per pistes que ens faran fàcil l'esquiada de tornada a cotes baixes, on manca neu o bona base (el Ventolau pel barranc de Mascaró té la neu força amunt)

Inici d'hivern amb neus escadusseres, on el mantell es presenta a cotes altes però quan apareix, ho fa amb bona base. Les plaques dels darrers dies de vent s'han estabilitzat aquests 2-3 dies últims, si més no a les solanes, on les temperatures suaus durant el dia i la inversió tèrmica de la nit han ajudat. Amb la insolació, esquiades sobre neu primavera que es torna crosta quan entra a l'ombra. A les obagues, poti poti de neu dura i pols pesada.

Després de travessar una placa de vent a la vessant SE de la Coma del Forn i sentir el característic "wouf"... el company canvia a una ruta més segura.. i al cim, amb les canals SO del cim de Certascan que cliquen l'ullet

La Pica d'Estats, majestuosa, reclama la seva trona

Mirant a l'oest, amb el Mont-roig ben present a la dreta i el perfil de la seva vessant O que vam esquiar, i la muralla inconfusible del senyor de l'Arièja

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'AndreuG. el 28/12/10

L'Agulla del Trident (Collegats, Pallars Jussà-Sobirà)

**

Amb l'evident accés des de l'aparcament de la Figuereta, L'agulla del Trident et dóna la benvinguda a l'entrada del congost de Collegats, un perfecte desordre vertical de sobretot conglomerat - molt sovint excel.lent - on el calcari també s'hi escola. Una bona convinatòria són la clàssica xemeneia pallars, oberta al 79 pel Ramón Caballé i el Xaví Samsó i reequipada amb bolts i, rapelant la paret, l'Albert Ibáñez, oberta per ell, el Karki Requena, i acabada pel César Hurtado i el J. Sabater al 92. Dos itineraris verticals i ràpids que ens deixeran servits per obrir gana.

En vermell la XP i en groc l'AI

Ambdues vies estan equipades, però per la xemenia els aliens poden anar bé per reforçar algun pas (ull entre la tercera i quarta xapa). S'ha d'estar atent també al flanqueig del segon llarg i a dretes i no continuar per la variant integral xeroqui (6a+) que continua xemeneia amunt. Ombreta al canvi d'esperó si ens hi posem tard. A l'AI al primer llarg hi ha un espit xafat entre la 4arta i 5è xapa que et regala una bona excusió.

XP: 110m V+ (V+, V, IV+) / AI: 85m 6b (6a, 6b, V+, V+)

Dia de visites i altres històries, treiem al nas al mediaval Castell de Mur, enlairat sobre la conca de Tremp i on deixar penjar els peus i perdre la mirada, i l'imaginació, dels temps feudals i les terres de combat... hi ha horaris de visita, també de la canònica de Sta. Maria del Mur, amb una reproducció de les pintures originals que ara són als llunyans EE.UU... quines paradoxes a hores d'ara.

(Fotos:XescoMas&EduPlanas)

Via Aranya, 300m V+A1 o 6a (Serrat de les Garrigoses, Montserrat)

**

Al primer llarg

Adjunto topo d'aquesta bonica via de la que no s'han d'obviar els dos primers llargs (atlètics i evidents), imprescindibles per completar una escalda completa tot i el que dóna de si aquesta paret, no massa continua i amb roca bona o molt bona però tocada al terç inferior per l'incendi del 86.

Topo i peu de via. La via ha estat reequipada

I més a l'hivern, quan l'escalforeta de la seva descarada orientació sud ens acompanya (compte si bufa). Equipament just però en general protegit on és més difícil, amb més d'un pas obligat. Potser haurà saltat algun clau de quan es va obrir.

Escalant el segon i enllaçant que val la pena el dos primers llargs de la feixa superior

Al diedre del penúltim llarg amb una sortida cega que demana

...el company monta o desmonta el llarg, amb la mar llunyana... i anar pensant, com serien moltes de les vies del serrat si els bous de llavors portessin els aliens i els artilugis d'ara... l'equipament encara més escadusser? aquí a l'Aranya rai que es deixa assegurar al gust...

Activitatmoltbenquasifetaquese'nsfafoscidesfeta el 8/12/10 amb l'AxelMoles
(Fotos:EduPlana)