Bonica i senzilla cresta, on la dificultat la dóna la longitud i alçada mantinguda. Només hi trobarem un parell de passos puntuals d'escalada obligada (IIIº), la resta passa a ser una senzilla grimpada on els trams més aèris de la cresta poden evitar-se deixant el fil de l'aresta.
L'accés el fem des del refugi Àngel Orús (2.100m, bon lloc per acampar a uns 100m damunt del refugi, darrera, no seguint el GR) fins a l'estany de Llardaneta on podem enfilar directament al Diente Royo (3.010m). D'aquest cim fins al coll de Pavots la ruta és una aresta que passarem caminant. Del coll fins al cim de les Espades (3.332m) és el tram realment de cresta, amb un pas puntual de II a l'inici i una grimpada aèria fins al cim. Continuem l'aresta fins al descens al coll que ens separa de la Tuca de Llardaneta (3.311m) que podrem assegurar si ens cal amb un clau. Per accedir a la Tuca tornarem a escalar un petit ressalt de IIIº, però prou aeri. D'allà fins al cim del Posets (3.375m) sense cap dificultat. El descens el farem pel camí normal que baixa per la canal Fonda.
Abans d'arribar al cim de Pavots i variants al deixar el fil de la cresta de les Espades (Foto:EP i XescoMas)
Al tram de cresta de les Espades i descens al coll que el separa de la Tuca de Llardaneta (Foto:XM i OscarSolé)
De material, amb certa experiència, passarem amb un cordino de 30m i algunes bagues (opcional). Activitat recomanable per iniciar-se en el món de les crestes, i segurament molt recomanable fer-la hivernal.
Activitat feta amb l'inconfusible humor subtil dels expedicionaris Pep i Rafel Irla, i l'Oscar Solé i Xesco Mas el 26/07/08
3 comentaris:
Que t'estàs tornant alpinista ? No estem acostumats a aquesta mena de piades, al teu blog !
Tinc un gran record d'aquesta cresta, poc complicada però bastant compromesa. Aquí està prohibit caure...
Efectivament, senzilla i preciosa cresta. Per guarir-se de la por al buit per a qui tingui vertigen. Felicitats!
Joan, ja ho dius bé, sense massa complicació tècnica el compromís sempre hi és! ah, i tots tenim parts ocultes! :)
Enric, realment un bonic mirador dels Pirineus, sempre tant agraïts...
Publica un comentari a l'entrada