Els Encatats.. massís de llegendes... (Foto:EduPlana)
Molt bonica ascenció circular, ideal per iniciar-se en tàpia alpina i senzilla a un dels cims emblemàtics dels Pirineus. Escència d'un pirenaisme aventurer, mirador excepcional d'un cim que es va pujar per primera vegada l'any 1901 (F. de Negrín i cia) per la ruta normal. I havent escalat la canal central! recorreguda per primer cop l'any 1936 per l'italià Emilio Comici.... o així ho explica el mestre pirineista Patrice de Bellefont.Les llegendes dels pastors de la zona, tenen la seva pròpia versió dels fets...
Pujant al Gran Encantat... a cau d'orella del Petit (Foto:EP)
Pugem al Gran Encantat per la Canal central (PDsup) i fem el descens per la normal. El tram de canal concentra les dificultats a l'inici (hi ha l'instal.lació de dos ràpels que es poden fer servir de reunions) i als passos per superar els blocs encastats que trobarem a la part superior (màxim algun pas de III+ obligat si no ens encigalem, els blocs poden quedar tapats per les congestes de neu).
Itinerari de pujada, en vermell per on vam passar i en groc més recomanable (s'indiquen les dues instal.lacions de ràpels) (Foto:EP)
Del coll entre les dues agulles (2624m) al cim del Gran Encantat (2748m) és una grimpada fàcil (algun pas aïllat de III) però on no es pot caure (o seguim encordats). En aquest tram, alguna fita i una mica de fresa marca al camí a l'inici (tendència a la dreta), seguint sempre el més evident i fàcil al final abans del cim (tendència a l'equerra).
Congesta a l'inici. Recomanable començar per les vires verticals que acaben a la neu, enlloc del canaló de l'esquerra, però on vam passar nosaltres muntant algun llarg d'escalada (Foto:EP)
Llarg d'escalda (evitable per les vires de la dreta) abans d'arribar a la primera R i tram de plaques perfectes a la zona central (Foto: MarinaGay i EP)
En algun curt tram deixarem la canal per evitar algun dels blocs encastats més grans (Foto:EP)
La qualitat de la roca és en general bona, només a la part final de la canal cal parar compte en no fer caure rocs amb el ròssec de les cordes (seria preferible evitar l'ascens a la canal si hi veiem cordades a sobre).
De material només trobarem al primer ràpel baguetos i mallon, dos claus junts de progressió a la placa abans del segon ràpel, quin està muntat sobre 3 claus i baguetos i mallon. Si volem pujar encordats i muntar reunions passarem amb friends fins al 3 i joc simple de tascons, aliens opcionals. Si tenim prou experiència passarem amb poca cosa i en prou feines treurem la corda. Els passos de bloc de la part superior són normalment sobre repises horitzontals, pel que podem progressar en ensamble per anar més ràpid si volem anar encordats. Si no escalem el Petit Encantat no calen els peus de gat.
Superant un dels múltiples blocs de la part central superior (Foto:EP)
Restes de congestes i tram superior on trobem la roca solta, que haurem de parar compte de no fer baixar (Foto:MG i EP)
Sobre l'accés, sortirem des del pàrquing del prat de Pierró (1650m) o des del refugi (1950m). Del refugi baixem uns pocs metres per creuar al riu (pont de fusta) i prendre el camí de la ruta normal. Després de la forta pujada, quan el camí comença a flanquejar a la dreta el deixem i seguim rectes fins a la base de la canal evident (45´ des del refugi, 2h des del prat). El descens des del Gran Encantat té destrepes de II i algun pas aïllat de III on no es pot caure. Sortint del cim en seguida trobem un ràpel opcional (xapa vella, però es pot reforçar amb bagueto) que ens porta a un primer coll a l'esquerrra (gendarme). D'aquest coll canviem d'orientació i seguim destrepant sempre sense caure o encordats, sense deixar aquesta vessant fins al coll on acaba la canal de la ruta normal. Seguim el camí normal cap a la vall de Monastero i d'allà al refugi i al prat (2-3h).
La paret S del Petit Encantat i foto cim, amb el somriure d'una petita gran conquesta! (Foto:EP)
Foto cim amb el Peguera al fons i la paret de la Punta Negra a la dreta, i primer tram del descens per la normal del Gran Encantat (Foto:EP)
La idea era completar l'ascens al Petit Encantat (100m, IV+) des del coll de l'enforcadura però els horaris apretaven massa. Ja hi tornarem, a escalar-ne alguna de les múltiples vies que hi ha, ara que ja s'ha vist que la roca no es tant dolenta com està escrit a tot arreu. Sobre gustos...
Perfils poc abans d'arribar al coll per on baixa la normal i fi de festa a la vall de Monastero (Foto:EP)
Activitat moltbenfetaidesfeta amb Marina Gay, Gemma Turell i Pep Gavaldà el 3/08/08
4 comentaris:
Ostres!!! aquí no hi ha 6b's ni artificials ni res d'aixó!!! que t'ha passat?!je je je
Bé, aquesta si que puc dir que la la tinc pendent, com a mínim el cim, la via ni idea, se que n'hi ha unes cuantes ...caldrà triar!
bona aclaració sobre el tipus de roca...
i sembla que vau patir calor!!
Ep!!! que es aixó de fer-li portar la corda a a mossa! que poc galan!
Ostres Edunz aquesta si l'he fet era el juliol de l'any 1977 i recordo que el meu germa pujava amb xiruques, de totes maneres jo no recordo aquest llocs tan compromesos, el que si recordo és que la part més dreta havia neu, bé la neu era present en molts trams, Segurament ara sense la neu deuen de ser aquest trams més complicats. Clar que llavors erem una mica eixalabrats pq vam pujar sense res només portavem una universal per ajudar-nos amb la neu. Pobres angels de la guarda com els feiam treballar.
Enhorabona per l'ascensió que no és de les que tenen nom, però que son molt i molt maques, són especials.
Veig que no està malament a l'estiu. Jo només hi he estat un cop a l'hivern i era pràcticament tot en neu, excepte la pujada al cim des de la bretxa.
Ja està bé que hi hagi algun alpinista al blog de blogs !
uola familia!
llorenç, no m'ho recordis! la idea era anar encordats amb doble però jo em vaig proposar no caure i amb una n'hi havia prou, i és veritat... poquet galan... :)
si deixes de banda l'escalada per un dia, i t'entestes en gaudir de l'alpinisme més genuí tansols frepant amb el paisatge, la companyia, i la història incrustada a cada fissura i tram de roca,... tot pren una altra dimensió, més romàntica, molt relexada, un bon viatge!
salut!
Publica un comentari a l'entrada