Lusilla, 180m 6b+ Ae (Miranda dels Ossos, Montserrat)

La cara N d'Agulles, amb l'itinerari de la via marcat (Foto:EduPlana)

Enfilem a escalar la Lusilla, una línia més que provocadora que desperta atracció en qualsevol de les aproximacions de la cara nord d’Agulles, des de Can Massana. El resultat, una via exigent, mantinguda, d’artificial laboriós o lliure sense descans excepte els dos primers llargs i l’últim, on afluixa del tot.

Imatge de la cara NO de la Miranda dels Ossos des del camí de Can Massana i topo (Foto:EP)

L’itinerari segueix dos sistemes de fissures que recorren la paret, enllaçats per un tram de placa d’artificial equipat a l’L4. Enllacem els dos primers llargs de la via original (també es recomana entrar per la Gironella – 6b+ i 6a -, afegint més continuïtat a l’escalada). El peu de via hi trobarem dos burils paral·lels. Al primer llarg de IV+ hi veurem un buril, i al segon un cap de buril (R opcional en una alzina). A partir d’aquí la cosa canvia, amb un segon llarg estrella de 6b mantingut pràcticament desequipat, amb dos bolts de progressió (sense comptar el primer a l’inici, que pertany a la Kanga Banga-Rú), algun buril i tacs de fusta amb un estat molt dubtós com per aguantar cap volada. Excepte els trams d’artificial equipat (7a i 7a+, aquest segon amb un pas de bloc concentrat molt dur), la resta continua amb la mateixa tònica, grau exigent, passatges atlètics i equipament escàs i/o dubtós. Si es passa en lliure, toca escalar de valent, vaja.

Atenció amb la qualitat de roca en diversos trams. Cara Nord....

Escalant el nostre segon llarg i el tram de placa de 7a+ (Foto:EP)

De material, passem amb un joc complert de càmalots fins al 3, repetint algun número gran (recomanable), i d’aliens. Joc simple de tascons per complementar. La via ha estat reequipada i hi trobarem bolts a les reunions i als trams d'artificial. Al web de ressenya s'hi troba la topo amb el material actualitzat.

Fi de festa, amb el cim del Bisbe al fons (Foto:EP)

L’accés és evident agafant la fresa que puja vertical cap a les parets uns 200m abans de la Cadireta (tram de cordes fixes) i un cop a peu de paret seguim a la dreta. El descens el fem amb un ràpel de 50m i tenim dos opcions, o baixar pel camí que mena al refugi de Vicenç Barbé o rapelar pel sistema de ràpels al coll entre la Miranda dels Ossos i la Roca 92 per on va la Cade (hi compartim dos ràpels a les reunions d’aquesta, 50m, 25 y 50m, nosaltres vam fer això per recuperar un friend que ens havia caigut. Els ràpels són prou nets).

En definitiva, un molt bon itinerari, bastant més exigent i compromès que la veïna Cade.

Activitat feta amb el bou d’en Ramon Maeso el 16/08/08