Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

27 d’ag. 2008

Via Homedes, 460m BDsup (El Gat, Pedraforca)


Arribant al cim del Gat (Foto:EduPlana)

Ja ho diu la topo de l'Armand "Gran clàssica del Pedraforca. Imprescindible". Hi ha vies que ja ho tenen això, tot i no tenir grau, tot i no tenir continuïtat, tot i no tenir sempre bona roca... però quelcom, que és fàcil de torbar quan les escales, les fa imprescindibles en el llistat de les escalades d'un massís.

Adjunto la topo de la via Homedes, amb l'equipament actualitzat, sobre el croquis de l'Armand del 2005 que es pot obtenir al refugi.

Molt bonica via, sense roca tant dolenta ni tant perdadora com es diu. Només cal afinar una mica l'olfacte, la roca és sempre bona o prou bona, també als trams de III, on sempre et pots protegir si es vol progressar amb ensamble per guanyar temps (recomanable però si no tenim cordades a sota per no provocar la caiguda de pedres amb el ròssec de els cordes).


Topo i croquis de la via (Foto:EP)

Sobre l'itinerari, el just equipament, les reunions amb parabolt del 12 i argolla que es veuen de lluny i la lògica de la línia ens ajuden a no surtir-nos-hi. Destacar de l'entrada que vam seguir el diedre primer per flanquejar després a la dreta a caçar un parabolt que es veu des del peu de via, seguint una de les fletxes amb el nom de la via, sense fer cas de l'altre fetxa que t'indica l'inici per l'esquerra (potser una entrada original?, lligaria amb l'estranya topo d'Onaclimb, molt bona per perdre's i gens recomanable!).


Inici de la via amb el diedre d'entrada i a l'alçada del parabolt, i escalant el tram d'Ao del segon llarg (Foto:ClàudiaRamos i EP)

També tenir en compte al 7è llarg no sortir a l'esperó de la dreta abans d'hora, els dos claus del díedre en diagonal ens indiquen el bon camí amb una sortida un poc difícil fins a la reunió.


Escalant el pas de la Z i arribant a la R anterior al planell dels Diables on ens haurà calgut fer un últim pas atlètic (Foto:EP).

El tram de dalt fins al cim del Gat (del tot recomanable per completar l'escalada), aparentment perdedor, el seguirem bé si ens fixem amb les marques vermelles una mica desdibuixades però suficients. Ull amb abandonar a temps el diedre i flaquejar a la dreta per entrar a la reunió de l'últim llarg. Aquí és on falla el croquis de l'Armand, ja que en realitat si no flanqueges pot seguir un diedre prou bó que et portaria a sortir a l'esquerra de l'orella esquerra, en un coll, i no a mitja paret com aparenta el dibuix.


El flanqueig des del Planell dels Diables fins al canal de sortida i croquis amb les dues sortides (Foto:EP i CR)


Arribant a la primera reunió de la sortida directa i a la mateixa reunió vista des de la sortida per la canal (Foto:EP i CR)

De material passem amb joc simple de tascons, aliens i friends fins al 3. El tram de sortida pel cim del Gat és on hi trobarem menys equipament i els llargs més mantinguts. Estrep prescindible pels trams d'artificial de l'L2 i l'L4 (pas de la z), que en lliure queden amb V+ i 6a o 6a+ màxim.

L'accés és l'evident que surt de davant del refugi per anar a la Pany (marques blanques) i el descens, un cop fet el ràpel de 30m (bagues i mallons) si hem arribat al cim, és també evident cap a la tartera de l'enforcadura.

Escalant el penúltim llarg i darrers passos de la via (Foto:EP)

Molt bona activitat feta i desfeta amb en Xesco Mas, la Clàudia Ramos i en Marc Ferrer el 24/08/08

marxem amb el repicar d'un martell a la N del pollegó infeior que anuncia una nova obertura d'algun que altre artista

12 comentaris:

Gatsaule ha dit...

El tram central jo sempre l'he preferit fer a pèl.

L'ensamble em fa molta por, si algú es vol matar, prefereixo que ho faci tot sol....

Mingo ha dit...

Edunz no pareu, això és bo. No recordo tanta complicació a la part de dalt quan la vaig fer, recordo que tot era bastant lògic.
Felicitats per l'ascensió, tens raó és una de les vies fàcils, però boniques.

Llorenç ha dit...

Mecatxis aquests alpinistes!!
Nosaltres el tram central el vam fer com si fossin uns llargs més, no per la dificultat sino per lo fàcil que es trepitjar pedra suelta i anar a parar a peu de via....
Pel que jo recordo el que em va fer menys gracia va ser l'últim llarg sortin pel cap del gat, on la roca no era massa bona....una mica(bastant) trencada....
merci! l'explicació de la via es molt bona!!!

Anònim ha dit...

En efecte una via que sense grau es tota una clasica pel seu bon ambient de paret, tens rao sobre la ressenya d'Onaclimb, ja fa uns anys reseguint-la al peu de la lletra vaig fotre una senyora ostia de 40 mts al 5º llarg, per fer cas a els papers i no a la paret, era la meva primera via i va anar d' un pel que nos fos la darrera. enhorabona per la ressenya!
josep

edunz ha dit...

hola gent!

Joan! ensamblats però posant anclatges mentre es progresa! Amb aquest tipus de dificultat per mi és una manera prou segura i ràpida (és guanya temps respecte plegar cordes, etc..) d'avançar. Ànims amb la recuperació!

Mingo! un finde anterior un em deia que s'havia perdut i havia sortit per l'orella esquerra, l'altre que anar a l'Homedes sense algú que ja l'hagués feta era una temeritat... imaginat! però un clàssic com tu segur que quan la fer les pintades vermelles eren ben lluents!! :) ara estan una mica desdibuixades i a partir de la primera R pot invitar a tirar a l'esquerra si no tens molt clar on és el cap del Gat.... res greu però! detalls de detallista..

Llorenç! és veritat el que dius, el darrer llarg fins a caçar el primer clau tens una bona tirada sobre roca delicada que ha quedat prou neta amb el pas de les cordades. Hi ha aquella primer passet de V (o IV+, tan fa) però a tocar de la R i després és fàcil però anar mirant. Jo vaig poder col.locar 2 aliens prou bons abans del clau. Ahir ho comentavem amb el Xuxe, quan la van fer fa anys no hi havia cap clau i com no podien protegir-se amb res ho van fer a pèl!


merci Josep! cal parar compte amb algunes topos del Luichy! una via preciosa, m'alegro que fos l'inici de moltes més escalades i no un bon ensurt!

PGB ha dit...

Hey Edunz, bona piada! Amb sort la podré escalar el dissabte :D

Com vau anar de fred? alguna recomanació en la vestimenta?

Amunt!

edunz ha dit...

ep, la via la fareu tota a l'ombra. Un forro prim o una funda tallavent no et sobraran!
que la gaudiu!

PGB ha dit...

Perfecte, gracies! :)

Darderet ha dit...

Hola,
el martell que sentíeu repicar era el de l'Armand Ballart que obria en solitari una via sense expansions a la cara sud del Pollegó inferior.
He llegit l'escrit de la Diòptria, però no he entès el comentari final on ens esmentaves. Me'l pots explicar?
Bones ressenyes, bones activitats i bons resums. Endavant!
Ricard Darder

Pau ha dit...

Ostres Aqui uns altres encigalats que fent els dos últims llargs del gat, vam tirar tot amunt pel diedre fisura fins a al collet esquerra de l'orella esquerra. Si hagués llegit el teu blog avanç...
La veritat es que la esvelta figura del gat es difumina una mica quan estas a la meitat.

en fi, vàm trobar un pitó a dalt del collet i un rapel d'una baga llaçant un petit gendarme, 45o 50 m i al terra.

Patricia ha dit...

Merci per la informació i tots els croquis, van genial. Demà la provo!

edunz ha dit...

bones Pau, igualment el diedre aquest també té bona pinta per escalar-lo, i quasi que la lògica t´hi porta amb més encert. Jo diria que la sortida entre les orelles va a buscar precissament això, sortir entre les orelles.

Comete, espero que bé i la gaudíssiu!

Ricard, coses internàutiques, no he vist fins ara el teu comentari de la Dioptria, ara m'ho miro i et contesto allà.

salut!