En Xavier, l'amo del Thaussà, ens ha deixat aquesta setmana. Un gran home enamorat de la seva terra, que quasi sempre va tenir un plat calent fos l'hora que fos, que sempre ens va cuidar, i ens regalava alguna que altre mostra d'afecte. Aquesta escalada, també és per ell i per la seva família que continua el peu del canó. Una abraçada!
La nevada que arriba puntual escalant el tercer llarg (Foto:EduPlana)
Encarem aquesta via "para principiantes" segons l'article de la serra al Desnivel. La primera via oberta a aquest pany de paret per l'inesgotable escalador local Miquel Blanco.
La sorpresa, l'equipament de la via, on s'han afegit bolts, claus i ponts de roca, també a llocs on és fàcil l'autoprotecció i s'ha adreçat l'itinerari en el tercer llarg per aprofitar millor les plaques del sector sempre amb roca excel.lent. Tot i així, grau a l'estil de l'oberturista, i amb un primer llarg on es concentren les dificultats més grans (6a obligat, però sobre bolts). Se'ns dubte ha canviat el caràcter de la via, fent-la més assequible i restant-li compromís i sensacions. Una bona opció per a conèixer la Serra i gaudir de la impressionant qualitat de la roca. Només l'aparença de paret poc continua pot tirar enrere, però un cop hi ets l'escalada acostuma a ser prou continua i exigent. Al tercer llarg ens enganxa la nevada i sortim per la feixa. L'equipament de l'últim llarg a la topo és el que vam veure des de baix, segurament és incomplet. Tot i així és el llarg més assequible.
Escalant l'L2 i al tram de placa redreçat del final de l'L3 (Foto:RI)
De material passarem a l'ample amb els aliens i càmalots fins al 2, i tascons petits.
La via es troba al sector més oriental de la Serra. L'accés és evident, prenent a l'entrada del poble de Montanisell la pista que mena a les parets (uns 3km) i deixant el cotxe en una corba a peu de parets (el pany és ben visible des del poble). El descens des de la feixa el fem fresa avall (10').
uei uei, floquets de neu i follets de la neu... i la Serra de St. Joan vista fa unes setmanes des de la muntanya d'Alinyà (Foto:EP)
Activitat feta el 13/12/08 amb en Xesco Mas i en Rafel Irla, i els flocs de la neu per on es passegen les llegendes d'una terra i la seva gent, sempre agraïts!
La sorpresa, l'equipament de la via, on s'han afegit bolts, claus i ponts de roca, també a llocs on és fàcil l'autoprotecció i s'ha adreçat l'itinerari en el tercer llarg per aprofitar millor les plaques del sector sempre amb roca excel.lent. Tot i així, grau a l'estil de l'oberturista, i amb un primer llarg on es concentren les dificultats més grans (6a obligat, però sobre bolts). Se'ns dubte ha canviat el caràcter de la via, fent-la més assequible i restant-li compromís i sensacions. Una bona opció per a conèixer la Serra i gaudir de la impressionant qualitat de la roca. Només l'aparença de paret poc continua pot tirar enrere, però un cop hi ets l'escalada acostuma a ser prou continua i exigent. Al tercer llarg ens enganxa la nevada i sortim per la feixa. L'equipament de l'últim llarg a la topo és el que vam veure des de baix, segurament és incomplet. Tot i així és el llarg més assequible.
Escalant l'L2 i al tram de placa redreçat del final de l'L3 (Foto:RI)
De material passarem a l'ample amb els aliens i càmalots fins al 2, i tascons petits.
La via es troba al sector més oriental de la Serra. L'accés és evident, prenent a l'entrada del poble de Montanisell la pista que mena a les parets (uns 3km) i deixant el cotxe en una corba a peu de parets (el pany és ben visible des del poble). El descens des de la feixa el fem fresa avall (10').
uei uei, floquets de neu i follets de la neu... i la Serra de St. Joan vista fa unes setmanes des de la muntanya d'Alinyà (Foto:EP)
Activitat feta el 13/12/08 amb en Xesco Mas i en Rafel Irla, i els flocs de la neu per on es passegen les llegendes d'una terra i la seva gent, sempre agraïts!
11 comentaris:
nosaltres la vam fer fa un parell d`anys,i recordo lo de para principiantes,i vaia guasa,els principiantes no fan 6asup,pero suposo que deuen ser criteris diferents,la recordo com una via guapa,salud i aveure si coincidim algun dia.
ja la vau trobar equipada? sense l'equipament, el tema devia ser de veritable guasa! (si al primer llarg només hi havia el segon bolt i el clau vaya tela, i si a l'L2 també només hi havia el clau, doncs tampoc està mal)
ja em veig el miquel dient-li a l'armand per telèfon 'no res, un vai guai i facileta, com a primer contacte està molt bé..'
Ara potser ens haurem de portar els esquis per fer les aproximacions a Prepirineu, si continua el fred.
Aquesta via fa molt bona pinta. En aquesta zona he anat a la Montfort i el Pasarell. Quina aproximació té aquesta via, cal pujar des de Organyà?.
Salut i caloreta a les parets
esquís o trineu, tot si val! veuràs a la foto amb l'itinerari que l'aprox és mínima. La pista està en bon estat, a l'entrada del poble de Montanisell venint d'Organyà, a la dreta. És la franja de paret que just està a sobre el poble.
bona via la Montfort. La del pasarell a mi no em va agradar gens ni mica ni gens, buf, quin mal rollet...
ah! i els propers dies rai que per fi arriba l'anticicló!!!
L´amo del Thaussá,quin caliu que desprenia! Que nois, cap a escalar? Amb aquell possat digne,sempre unes paraules de benvinguda i el seu extraordinari pa amb tomaquet ambllangonissa i oli bonissim!
Et recordarem molt gratament.
Ferem una repeticio primarenca.Recordo el pas de la llastreta al llg. 1, la navegació del llg.2 i al darrer optarem per sortir per la placa de l´esquerra V+ o mes amb tascons i friends i una roca bonissima! Aquesta, segons nosaltres,molt interessant variant esta registrada als llibres de piades de l´epoca.Bona via! Llastima que estigui domesticada.
un gran personantge, ...
l'oli i la llangonissa seguiran allà per molt de temps espero i la resta del seu llegat i caràcter entranyable!
i una bona domesticada, se'ns dubte. Ja m'imagino que escalar-la amb l'equipament orignal poc tenia que veure..
Bueno, bueno alguns haureu flipat amb ke hagi posat parabolines a la via. Una petita clàssica per a que el personal treballi una mica amb els tasconets i els "ninus". Patinasso mental?? potser si. El coco va i bé...jo que sé. Si la disfruteu, guay i si no para paraguay!!!
I molt recomanable, també amb algun parabolín, la Racons d'Il·lusions. Lo milloret d'aquest modest pany de paret. Més xunguilla i també de "ninus".
Aupa-la doncs, salut a tothom (una abraçada Amadeu) i ens la veiem per la comarca. Un record pel Xavier que sempre rondarà per aquestes contrades.
Sambarinaits!!!
Miquel! cadascú decideix sobre les seves vies, faltaria! estaria bé actualitzar la topo al thaussà, i així saps el que et trobes. Bona via.
records i ens trobem un dia d'aquests!
El 4art llarg al final trobem un altre parabolt i un pontet de roca indicador i la reunio a la dreta, rapelable fins la feixa. Felicitats al miquel per la feinada de netejar la via, on les fisures i forats es poden utilitzar millor, i la retallada de vegetacio fa mes agraida l´ascensio´.Ara els trams rostolleros estan be, i amb les variants guanya continuitat.
merci per la info Joan!
Publica un comentari a l'entrada