Darrers passos del tercer llarg (Foto:EduPlana)
Enllestim la Festa del Paca, després d'haver-li testat el segon llarg i part del tercer per error quan feiem la dels Pensionistes. Avui desfem l'embolic escalant els llargs de la Festa que ens faltaven, i el segon llarg de la dels Pensionistes que no havíem escalat l'altre vegada (foto d'aquest llarg a l'entrada de la Pensionistes i porto aquí les fotos de l'L2 i inici de l'L3 de la Festa del Paca que vam fer l'altre vegada).
Croquis de les vies i escalant el primer llarg (Foto:EP)
Molt bona via, atlètica i mantinguda com la dels Pensionistes però menys obligada i amb més equipament, i algo més fàcil. De material hem passat amb els aliens per reforçar alguna tirada (groc i gris a l'L1 i gris per l'A1 del tercer llarg entre el primer i segon espit) i algun cordino. Estrep si no passem en lliure. Caldran 20-22 cintes que gastarem al tercer llarg, a la resta passarem amb 10-12.
Escalant l'L1 (Foto:EP)
Escalant l'L1 i al segon llarg del dia que escalavem la dels Pensionistes (Foto:EP)
Sobre l'itinerari, s'escala tota el lliure, també el pas d'Ae marcat a la topo 'alliberada' del tercer llarg (6c/6c+?) però aquest l'L3 no el rotpunkegem, nyec (piles i més piles pel tram final). A tenir en compte en aquest llarg alternar bé les cordes per arribar al tram final amb menys pes de cordes. Alguns xepatxes una mica forçats a l'escalar en lliure. A l'L2 haurà saltat algo, quedant 6a algo obligat.
Topo de la via amb els graus en lliure d'en Miquel Blanco i anotacions d'una cordada quan van escalar la variant enlloc de l'L2 de la Festa, i inici del tercer llarg (Topo blog nyapusguapus i Foto:XescoMas)
Tant aquesta, com la dels Pensionistes com la Novembre Negre molt recomanables, tot i que aquesta última és una mica més rebuscada.
Començant el viatge de l'L3 (Foto:EP)
L'accés i descens és l'habitual a la paret de l'Extrem venint del refugi del Buho (veure piulada de la Novembre Negre). 4X4 o cotxe alt (i ganes) imprescindible.
Activitat moltbenfetaidesfeta amb Xesco Mas el 6/12/08
5 comentaris:
Bo, bo..una espina menys. Vau poder recuperar el mallon?
Màquines.
Ostres com os ho compliqueu, una tirada d'una via, una d'un altra,.... Felicitats màkines.
No sé si coneixeu un parell de vies molt maques que hi ha a la dreta del diedre: laberint del temps i la via de la Lara, jo no les he fet però alguns companys m'han dit que són més maques que les de l'esquerra del diedre.
Vinga fieres fins la propera
merci Albert, ara ja tenim les dues vies al sac i ben lligat, molt guapes les dues, se'ns dubte. I tens raó, quina ma de voltors!
Mingo! l'únic que hem fet és desembolicar l'embolic de l'altre cop, que tenint en compte com havia anat la nit abans, vam ser uns valents! el que passa és que aquesta paret és tant agraida que tot se't posa de cara amb l'escalada sincera.
He vist algo d'aquestes vies, però no tinc la topo. Si l'aconsegueixes me la passes i si vols posem data i l'anem a fer plegats!
a més, sembla que no tinguin el parell de feixes d'aquesta banda de la paret que és l'únic retret que es pot fer al lloc, sino serien vies on des de l'últim llarg cauria un roc a plom
salut!
ah! i ja tenim el mallon, ja veus, un any després, serà que no hi passa massa gent..
info actualitzada, s'ha afegit un spit al segon llarg per substituir un pont de roca que havia petat:
http://logalldeponent.blogspot.com.es/2017/05/la-festa-del-paca-6b-6aae-165-mts.html
Publica un comentari a l'entrada