Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

25 de des. 2008

Port del Comte: "La volta dels tres cims"



Arribant al cim del Pedró amb la Tossa Pelada darrera i la serralada dels Pirienus, des de la Tossa Plana de Lles de la Cerdanya (dreta) fins al Montoroio de la Vall Fosca (esquerra) (Foto: Guillem Amorós)

Itinerari circular que encadena els tres cims principals de massís amb un desnivell total acumulat és de 1.100m i dos canvis de pells. La ruta passa per la zona nord del massís evitant la zona de les pistes d'esquí alpí (els darrers anys la zona de l'Estivella no s'ha obert).


Descens pel Clot de la Vall i itinerari (vermell pujada, blau descens, groc itinerari alternatiu en cas de risc d'allaus) (Foto:EduPlana)


Ascens pel tallafoc i darreres pendents abans del Prat de Botons amb el coll de la Costa Dreta per on pujarem al fons (Foto:MarinaGay i EP)

Itinerari: Des del refugi de l'Arp (1.950m, estació d'esquí de fons de Tuixen-Lavansa) seguim el tallafoc primer i pel bosc després fins al coll que mena al Prat Llong. Sense treure pells perdem cota fins a encarar la pujada que ens porta a la Tossa Pelada (2.378m). D'allà carenem fins al Pedró dels Quatre Batlles (2.382m). Treiem pells i baixem pel Clot de la Vall (només si no hi ha plaques en orientacions SE!) fins al Prat de Botons (ocupat ara per una bassa de l'estació d'esquí alpí), on podem pells i enfilem al Tossal de l'Estivella (2.337m) per la rasa de la Costa Dreta. Del Tossal podem baixar en direcció al Prat Llong o més recomanable aprofitar el màxim de desnivell fins la rassa dels Carbassers on posarem pells per darrera vegada.


El coll abans del Prat Llong amb la Tossa Pelada al fons (Foto:EP)

La dificultat de l'itinerari és d'S1-S2 excepte un petit tram del Clot de la Vall (tram curt de 30º).


Als lloms que menen a la Tossa Pelada (Foto:GA)

En cas de risc d'allaus de placa de vent en orientacions SE hem d'evitar del tot el descens pel Clot de la Vall, i també recomanable evitar l'ascens per la Costa Dreta. En el mapa està marcat en groc l'itinerari alternatiu, descens pel Vulturó, i ascens per la rasa on hi ha les pistes d'esquí alpí. Aquí podem trobar un croquis amb les zones d'allaus més freqüents al massís.


Punt del Clot de la Vall on habitualment s'hi formen les plaques de vent (Foto:MarinaGay)


Arribant al Tossal de l'Estivella amb el Cap del Verd i el Pedraforca al fons (Foto:EP)

En definitiva, un molt bon itinerari al sempre agraït massís del Port del Comte, mirador excepcional, des de la serrelada dels Pirineus fins al massís dels Ports de Besseit si el dia es clar!

Activitat moltbenfetaidesfeta entre somriures i alegries amb la Gemma, Guillem, Lorena i la Marina el 21/12/08


Al cim del Tossal de l'Estivella (Foto:GA)

I no acceptem haver de pagar per accedir lliurement a la muntanya!

A l'estació d'esquí de fons de Tuxien-Lavansa fan pagar un forfet de 2€ (descompte per federats) per passar a peu o amb esquís de muntanya, a l'estil d'altres pistes com la de Llés a la Cerdanya. Podem accedir al tallafoc pel mig del b
osc sense passar per davant de ls 'taquilles' i escaquejar-nos del pagament, o simplement plantar-nos davant, calçar-nos els esquís i manifestar obertament que no estem diposats a pagar per accedir lliurament a la muntanya. Potser si entre tots mostrem la no acceptació d'aquestes mesures aletaròries i injustificades permetrem que s'ho qüestionin. L'accés lliure a la muntanya és un dret universal anterior a qualsevol ocupament del massís i règim de propietat!. Alguns arguments i contrarguments:

Diuen que fan pagar per..

- En cas d'accident serem nosaltres qui us vindrem a rescatar,
- per llei tots tenim l'obligació d'ajudar a un altre en cas de rescat, si no ho fessiu us podríem denunciar. I ja paguem una federació.

- Per fer servir les instal.lacions de la pista d'esquí nordic,
- no les fem servir, accedim pel tallafoc i després pel mig del bosc i en tot cas la muntanya hi era primer.
- Ens serveix per tenir un control de la gent que accedeix,
- habiliteu una llista on la gent pugui inscriure's voluntàriament.
- És pel manteniment de la pista asfaltada d'accés,
- hi ha ajuts públics a tal efecte, ja paguem els nostres impostos.
- Fem control d'allaus,
- per la gent que ve a fer esquí nòrdic, és un servei que oferiu als clients.
- Per respecte a la resta de gent que si que paga,
- ???...el respecte els hi tenim igual... i qui vulgui pagar i sentir-se més segur i controlat és lliure de fer-ho.


2 comentaris:

Xavi ha dit...

Hola Edu!
Quantes esquiades!(enveja sana), jo no porto gaires metres aquest any.
Ahir vam anar al Pedró, en diumenge allò semblen les Rambles.
Dia fantàstic, magnífiques vistes.
I això de pagar ho trobo també un abús. O a cas no els han asfaltat la carretera i els han comprat una màquina nova de treure neu amb els meus impostos?
No sé fins quin punt és legal això dels 2 euros, si a tot arreu es posessin a cobrar no es podria anar enlloc.
Re, a seguir gaudint de la neu que aquest any en tenim per dies.
Adéu!

edunz ha dit...

bones Xavi!
doncs mira que aquest és un molt bon any de neu!
El Port del Comte d'un parell d'anys cap aquí (i no gaire més) que en caps de setmana està moooolt freqüentat.... és cap on anem!
Jo també tinc molts dubtes sobre la legalitat de cobrar per passar (a peu, amb esquís, amb raquetes, és igual que portis als peus) per la muntanya. Al nostre pais ens regim pel dret romà que, a diferència del dret germànic dels països anglosaxons, permet el lliure trànsit pel territori. L'altre cosa és tancar o regular l'accés a un camí privat, això si que ho permet la Llei d'accés al medi natural.
A veure si algun dia puc assabantar-me bé.
I al marge d'arguments legals, pel sentit mateix de l'excursionisme cal abstenir-se de pagar i sense escaquejar-se!
Salut!