Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

16 març 2009

Coma del Forn, 2.685m BEA S2 (Vall de Tavascan, Pallars Sobirà)

*

Pujant pel barranc de la Coma del Forn amb el coll de sortida al fons que evitem pel ressalt rocós de la dreta

... tres intents al Ventolau en un cap de setmana de varis grups, però el cim s'ha mantingut solitari. La idea era fer la circular sortint des de la Pleta del Prat fent cim fins al refugi lliure del Montroig, on fer nit per al dia següent esquiar el Montroig i tornar per la vall de la Pleta de l'Arenal fins a Quanca. De fet, la idea primera era una travessa des de l'Ampriu a Senarta fent cims... Però les idees es fan i es desfan, com la neu, com les il.lusions, com les angoixes. En canvi, els somriures, l'aprenentatge, sempre queden ben guardats...


Passat el coll de sortida del barranc, continuant amb bona neu per l'obaga que mena al coll de la Coma del Forn

Hivern complicat aquest, una hipòtesi és que la manca de l'habitual anticicló de gener/febrer no ha permés crear una base consistent. O simplement que és el tràmit necessari que ha de passar la neu al més de març, on el fred de l'hivern i la manca de metamorfosi destructiva dels grans de neu encara és molt present, i els cops de calor aparèixen de sobte, com si la primavera mirés de fer fora a l'hivern a cops també, d'anticicló implacable. L'alçada de la trajectòria del sol del que ja comencen a escapar només les cares N amb més pendent i on les vessants E són des de les primeres llums pentinades, fa la resta. Som divendres, la previsió d'AEMET manté risc 4 sobre 5 per sobre dels 2200m al pirineu Aragonés, 3 a cotes inferiors, altres fonts 2 i 3 a partir del migdia també a Aragó. El BPA de l'IGC puja el risc de la franja nord de 2 que ha mantingut bona part de la setmana a 3 pel divendres i dissabte, degut a l'augment de temperatures previst per dijous i divendres. Tendències estacionaries o en lleuger descens. Canvi de destí, no marxem tant a l'oest, i ens quedem al Pallars sempre ferèstec.


Itinerari (vermell ascens i blau descens) i pujant pel barranc de la Coma del Forn

Des-logístiques fa que sortim del refugi de la Pleta del Prat massa tard, tocades les 10. Enfilem pel barranc de la Coma del Forn, per passar-hi ben ràpid, confiats que al coll al guanyar cota trobarem millor neu. Els que van a peu s'han d'esforçar de valent, la neu ja està molt tranformada. La lògica ens porta seguir el fons del barranc enlloc de la vall suspesa de l'esquerra aquest cop molt carregada de neu que permet evitar els tubs del barranc, on s'acanalen allaus de fussió però on el mantell es veu millor. Anem pujant afinant l'instint i amb alguna que altra 'cata' amb la sonda per detectar capes dèbils. No en trobem, i si en canvi gruixos que superen la longitud de la sonda, de 2m i mig. Només a la sortida del barranc evitem la pala convexa anant a buscar els ressalts rocosos de la dreta amb una senzilla grimpada de II. Impresiona però veure el mantell del tot saturat allà on està en contacte amb la roca i la cubeta ja l'orienta al sud. Són passades les 11 només!


A la carena que mena al cim de la Coma del Forn amb l'aresta del Pic dels Tres Estanys amb interessants corredors a la vessant E, i el Ventolau al fons.. i un cop al cim

Mirem d'encara l'ascens al Ventolau per les valls que a la dreta del cim en diagonal i escalonades ens eviten la llarga pala cimera, on es veuen perfectament les plaques de vent que la recorrent de dalt a baix. Ho intentem, però ja no continuem, la neu està absolutament tova, i a peu a voltes s'enfonsen fins a la cintura. L'horari ja se'ns ha demarxat, baixar pel barranc ja no es segur, i la millor opció és continuar fins al coll de la Coma del Forn per la vessant obaga i ascendir al cim del mateix nom (grampons i piolet, fàcil) per baixar per la vall de Mascarida, molt menys compromesa i d'una dificultat que no passa d'S2 obligada en cap moment. Prop de les 5 fem cim, el bon temps quasi invita a fer-hi bivac, però els núvols de l'horitzó ens recorden la cua de front que avui ens pentinarà i farà baixar les temperatures, i anem amb sacs de refugi lliure. Estona de relax, somriures, compartim cim amb una tardorencs i iniciem el descens encara amb prou bona neu primavera que es deixa fer amb esquiada conservadora fins a enllaçar amb les pistes de l'estació, i d'allà al refugi de la Pleta on fem nit i un bon sopar.


A l'avantcim, mirador excepcional cap a l'oest, des del Montroig, vistes de l'Aran, massís de les Maladetes, Aigüestortes...


Des del cim, el senyor dels Pirineus Mont Valier treu el nas a l'esquerra del Montroig


Alegries i no són menys fent cim, amb el massís del Certascan al fons

Amb el plànol sobre la taula, ja en pensem alguna per demà. Idees, que es fan i es desfan...

Activitat feta amb la Marina Gay, la Gemma Turell, i caminants Rafel Irla, Xesco Mas, Àngel Pellicier i Xexu el 14/03/09
(Fotos:EduPlana)