Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

8 juny 2009

Equipaments, freqüentació, regulació, de l'escalada

*

Escalant la Somni Pirata a Canalda (Foto:MiquelSabadell)

En aquests moments s'estan plantejant/practicant regulacions prou importants que poden condicionar el futur de l'escalada a Catalunya; caldrà assumir que la cada vegada major prioritat en protegir la fauna i flora combinat amb l'increment d'escaladors/es a les parets són arguments suficients per a justificar la necessitat de regular?

Hi ha un axioma en canvi que sembla difícil de rebatre; a vies més equipades, vies més assequibles, vies més freqüentades. Quan pensem en què ara escala molta més gent, no serà en gran part perquè les opcions de practicar una escalada sense risc són moltes més? ... ja no cal ser un valent per escalar.

El risc és l'únic filtre que hi ha per ESCALAR o no una via. Si el risc és un element inherent de l'ESCALADA, les vies sense risc haurien d'anomenar-se d'ESCALADA, i l'escalda sense risc s'hauria d'anomenar ESCALADA? Un únic nom per dues disciplines, dues maneres de fer, dues maneres de concebre la vida, molt diferents, i a voltes contradictòries, o complementàries (l'escalada de no risc com una finalitat en si mateixa, o un mitjà per a progressar). Lícites ambdues, però amb un impacte sobre el territori molt diferent. N'hi ha prou en que una s'anomeni escalada clàssica, i l'altra escalada esportiva? encara comparteixen el nom d'escalada, però tenen poc a veure (el cat-climbing com exemple que no ha anat gaire enllà). I en canvi, tots som escaladors/res. Tots passem per la mateixa regulació de l'escalda, que no distingeix entre una i altra, en l'IMPACTE d'una i altra. No n'em sabut explicar la diferència.

A la paret de Canalda els darrers anys segueixen d'aprop la possibilitat que hi nidifiqui el trencalòs. Que servirà per demostrar com a determinats llocs la presència d'escaladors no ha de condicionar l'expansió de la fauna protegida. Perquè Canalda preserva un regal molt gran i que cada vegada serà més valorat: totes les vies són d'ESCALADA, a totes s'ha d'ESCALAR, fins i tot a les considerades fàcils cal afinar l'olfacte i la intuïció, i deixar-se gaudir per l'AVENTURA (després injustament se n'ha despreciat la qualitat de la roca, manera d'excusar-se?). És una paret que ha mantingut una ètica, una coherència i una estètica de punta a punta. Un segell de qualitat que s'ha d'agrair als austers escaladors locals, i als forasters romàntics que en seguida van ser absorbits per la màgia del lloc, i apadrinats. Són ells els que han creat, mantingut i deixat un llegat que podrem gaudir tots plegats per molts anys.

Amb l'aparició de la Cheroke Expres, la darrea obertura a la paret, arriba a Canalda un testimoni de l'escalada sobre-equipada que ofega i despersonalitza tantes parets. Una via que difícilment t'iniciarà a l'ESCALADA de Canalda, ja que no té RISC, no té AVENTURA, no cal esforçar-se, només seguir el fil de parabolts i fer un Ao allà on no t'ho vegis. Més proper a una via ferrada sense sirga. Que poc aporta en el món de l'ESCALADA, i en canvi obra les portes a tot i més.

(sobre la via poc a dir, molt equipada amb bolts i algun clau, regraduada fins a 6a+/6b màxim, poc continua excepte alguns murs i un parell de jardins, i preveure un llarg de 50m més si es surt per dalt caminant de grimpada ajardinada de II/III. Feta el 4/6/09 amb l'Uri)

Apareix per tant la possibilitat d'escalar a la paret sense passar por, s'obra la porta a la freqüentació, o donar idees de noves vies d'aquest estil, a que el trencalòs ja no trobi la tranquil.litat per a nidificar-hi, a que calgui regular l'escalada (quina?) a la paret.

Una sola via difícilment provocarà tot això a Canalda, però invita a pensar-hi.. Paradoxes de tot plegat, potser l'esforç reguladors de l'administració farà necessari aprofundir sobre un debat que tot i reiteratiu, ara quan arriben les limitacions sembla més urgent de resoldre. O seguir fent, i anarinant... ja sabem que la llibertat és un dels trets inherents de l'escalada (de quina?).

Reflexions obertes i inacabades a punts de vista i opinions. La concepció de l'escalada potser és subjectiva, però les conseqüències d'un tipus o altre d'escalada no ho semblen. Potser val la pena traslladar el debat cap a aquesta segona part, atès que ja es molt el que s'ha escrit i debatut des dels seus inicis sobre l'ESCALADA. Tant extremats poden ser els arguments del que alguns ja defineixen com escalda tradicional, com per els altres l'abús de l'escalada hiper-equipada sense risc.

Potser les aus són les úniques que tenen raó.

Al número 216 de la revista Vèrtex apareix una entrevista a la veterana cordada Torras i Nubiola, amb el títol "L'escalada ens ha representat llibertat i amistat per sobre de tot". A la pregunta de - Què en penseu, de l'escalada esportiva? les respostes eren;
JMT - Jo trobo que és una cosa completament diferent de l'escalada clàssica. És un esport nou. Se'n diu escalada perquè t'enfiles, però esportiva no ho és. Jo sempre en diria escalada gimnàstica perquè si no estàs molt ben preparat gimnàsticament, és impossible pujar ni dos metres (...) Em fa l'efecte que la federació no vol usar el terme escalada gimnàstica perquè la federació de gimnàstica reclamaria.
JN - Jo la veig esplèndida, com un gran entrenament per fer una escalada d'envergadura. Si a la nostra època s'haguessin fet escalades d'aquest tipus, després hauríem pogut anar als Alps, i ens podríem haver enfrontat a parets de mil metres de molta dificultat amb una preparació molt bona (...)

17 comentaris:

edunz ha dit...

ei Carmen:), merci, esborro el missatge per l'expressió xenòfoba que en aquest blog no hi pinta gaire, però afegeix el mateix d'una altra manera i ja està
salut!

Gatsaule ha dit...

Dues coses Edu, tu no has fet mai esportiva? Em costa de creure. Perquè molta gent la critica, però és on han aconseguit el grau que els permet després de fer segons quines vies llargues...

Per altra banda només cal el pas d'una sola cordada per una via per desgraciar una niuada. Ho saps perfectament.

edunz ha dit...

oi hi tant que he fet esportiva, i gràcies amb ella he après i seguiré aprenent, no s'ha d'entrar en una guerra de 'sexes' i menys quan ara com a col.lectiu ens toca estar units davant d'una necessitat compartida que és la conservació del medi. En canvi, reconèixer que les dues maneres de pràcticar/promoure l'escalda comporten efectes diferents també pot servir per afinar amb les regulacions no?

no és una guerra de bons i dolents, són idees que ballen sobre fets que succeeixen, al marge de les preferències d'uns i altres, totes respectables.

hi ha un concepte molt interessant que ha sortit en els debats d'aquests dies, que és l'autoregulació que sovint exercim els escaladors/es amb el tema de nius. Com a la piulada de la Falcon de Canalda, i les preguntes sobre poder o no escalar-hi després. Aquí hi tenim molt a guanyat!

merci Joan, i a veure si en parlem aviat en el marc de la FEEC
salut

Josefina ha dit...

totalment dacord amb ledu, a mes bolts, mes gent, a mes gent mes restriccions. aixi d facil.

q la gent entreni fent bloc i dinamitem totes les escoles de friki !!!!

TNT al poder!

salut malparits!, jo,jo

ramon no So

Jordi V ha dit...

Si, que només escalin 4 gats !
Jo veig una bona proposta per aclimatar-te a aquesta roca i buscar despres objectius més exposats avent fet avans un tastet del tipus de roca i escalada del llóc.
A més la via va per un racó de la paret no tant atractiu i amb feixes, aqui no tindria que molestar a ningú, pensaba que aquesta activitat que pràctiquem amb passió era més lliure i no n´hi havia normes ni gurus que t´ensenyin i marquin el camí a seguir. una via com aquesta a Paret Bucolica, Vilanova, Coll de Nargó, Perles, Roca narieda, etc, es una via més, una opció més, si no t´agrada l´estil fas un altre, i ja està, com sempre hem fet tots, mola la varietat d´estils, equipat, semi, artifo, combinat, desequipat, etc, depen del moment i la motivació ,pràctiques un modalitat o un altre, però en el fondo es el mateix, ESCALADA.

edunz ha dit...

merci Jordi,
si afegim els atributs de risc i aventura les sensacions que desperten una o altre modalitat d'escalda no són les mateixes

hi ha zones on per història i tradició hi conviuen vies equipades i semiequipades, i les parets que comentes en són un molt bon exemple, i de fet a l'alt urgell s'ha tirat molt dels equipaments amb concepció esportiva, hi ha gustos per tot i tot és respectable, i ningú és propietat de res, l'escalada a de ser sobretot un espai de llibertat i autrealització. En canvi hi ha zones que ja tenen adscrit un estil, que d'alguna manera també són un patrimoni que val al pena vetllar, mantenir però sobretot respectar, també per mantenir-ne la diversitat i heterogeneitat de propostes. Com una pesa del dominó, una cosa porta a l'altre, i una via sobreequipada trenca amb aquesta manera de fer i una filosofia d'obertura que en el fons és una filosofia de vida, ni millor ni pitjor, però que en aquest cas s'ha anticipat, ha marcat una pauta, ha creat escola. Hi ha mil opcions molt properes per practicar l'esportiva! Si això és més greu o menys, sempre depén de la sensibilitat de cadascú, segurament ningú té dret a adjudicar-se el dret de propietat de res, però si en manifestar (amb millors formes o menys) allò que sent i pensa. A tots ens és fàcil entendre que enmig d'un poble de pescadors de casestes blanques no hi construiries un edifici de 10 plantes d'apartaments turístics a primera línia de mar... és un sol edifici, les casetes continuen igual, però l'esència del lloc que durant tant temps s'ha mantingut, es trenca. ....
no és el millor exemple, hi ha mil matisos, aquest és un debat de grisos més que de blancs i negres segurament, .. són pensaments que em venen al cap, incomplerts, revisables, reversibles, oberts, però també amb convenciment. El temps ho acaba posant tot a lloc. Si hagués prosperat l'equipament de vies equipades a Montrebei, no haguéssim perdut una oportunitat de luxe de gaudir de les increïbles propostes que s'estan obrint des de baix?
... anaripensant...

Xavi ha dit...

Aqui s´ha respectat tot,obrin una via en un raco de la paret on les feixes i la roca li restaven interes, i ara amb la netejada i l´equipament a quedat una vieta, en una paret on s´han obert vies per dalt, s´ha saturat de manera que no hi caven mes itineraris, es creuen vies, n´hi ha llargs d´ Ae, etc , la filosofia i l´ estil no veig que sigui tant diferent, nomes en que els oberturistes no tenien maquina de foradar i estiraben lo maxim posible els seguros per tenir menys feina.Donant a moltes de les vies un caracter diferent, pero les clasiques de la paret son molt mes asequibles i no tenen res a veure.
La nova proposta es bona per coneixer la paret i el tipus de roca i buscar nous reptes.Si vols la fas i si no, pues no.
Crec en la diversitat, la llibertat i el respecte a la feina dels altres, mentre no molesti a les vies veines, i ja coneixem com s´ho curra el indi per deixar les vies ben arregladetes, siguin equipades , semiequipades o en artifo.

Anònim ha dit...

BOOOOOOMMMMM!


salut i tapia

edunz ha dit...

bones Xavi, tenim punts de vista diferents. Fins i tot a les vies on s'han equipat alguns llargs per dalt (Rodamons, Dioptria, algun passatge de la Somni potser.. no hi ha cap via equipada per dalt, són trams) mantenen compromís, que també trobarem a les més assequibles (no n'hi ha cap de més assequible que aquesta, fins i tot a la Fills del Vent hi ha moltes cordades que no passen del primer llarg i aquí aniries fent fins al final... ja es veurà amb el nombre de repeticions). Hi ha vies obertes amb taladre, i en totes usant les expansions justes mantenint un mateix estil, mantenint el compromís. Tot respon a una mateixa filosofia, que marca la personalitat de la paret. I tots podem fer i desfer com vulguem, ... on comença/acaba el respecte per la feina dels altres? encaixa una via paraboltada a Ordesa? no hi ha límits?
jo tb crec/defenso amb el respecte per les persones però també amb el dret d'opiniar i criticar. La raó, com els valors, ja es construeixen entre tots
merci

darderet ha dit...

Ja és curiós que qui hagi de defensar l'estil de Canalda hagi de se un usuari enamorat de la paret i no pas cap dels aperturistes.
Ja sé que quan algú obre alguna via, poda una drecera perduda o descobreix una font amagada no és la propietària del fet. Al contrari, la deixa per tot aquell que vulgui acostar-s'hi amb amor i motivació.
Jo he passat setmanes a la roca de Canalda, però mai me l'he sentit meva i, tot i que fantasejat amb obrir alguna cosa molt equipada, sempre m'ha atrapat el caràcter del lloc, el seu aroma, les seves formes, la seva aspra dolçor, i no he volgut mai alterar-los massa .
Pretenem ser tan lliures que cada cop ens costa més escoltar la saviesa dels nostres grans, maldem per no amotllar-nos en cap casella. Però, es pot fer de tot a tot arreu? Amb molts de vosaltres segur que coincidiríem que no.
Perquè a les torres d'arenisca de l'Elba, o a Gal·les o Anglaterra fan el que fan? Són bojos o volen millorar una tradició i gaudir-ne?
Suposo que en els darrers 40 anys s'han fet massa disbarats a casa nostra com per no entendre el que està passant. El burí exagerat i la xapa a dojo ha fet molt mal als nostres cervells i només s'ha progressat en un sentit estricte (físic) i no en tots els possibles (físic, emocional, espiritual...).
Ja sé que sona nyonyo, però deu ser alguna cosa similar a la pressa i a la comoditat que ens ha desconectat de la nostra història alpina, els seus valors, i els valents que la van protagonitzar.
Suposo que tindrem ocasió de seguir parlant-ne, però si més no que aquest petit escrit serveix d'ajuda a l'edu per fer-se entendre i acostar la vertical valenta als més "descreguts"
I que consti que jo també he pecat una mica (l'esportiva m'ha aportat poca cosa), però em sento valent en defensar les meves tesis perquè jo he millorat escalant poc a poc i m'he anat fent fort en petites conquestes i no tibant com un posseït (fet que també té el seu mèrit).
Fins a una altra
Ricard

aniol ha dit...

Ei que no penjas el reportatge de la via?jejeje.

edunz ha dit...

ostres Aniol, és que no hi ha gaire a dir!

i gens nyonyo, un luxe de testimoni i reflexions

d'un debat que segurament sempre quedarà obert. L'amor, l'estima, l'afició, per allò que fem, pot prendre les mil formes!

Sant LLorenç Climb ha dit...

Pràctico les dues modalitats d´escalada, inclús algunes matinals faig esportiva per aprofitar el dia i reconec l´oasis solsonenc on l´aventura i el compromis forma part de l´escalada com en pocs llócs de la nostra geografia, la paret de Canalda es potser una de les més emblemàtiques, i una via equipada no es lo més adient en aquest petit món, sort que es en un racó de la paret, justament en la part més discontinua de la paret, encara que enllaci algunes plaques prou bones. Servirà per coneixer la seva roca però no la seva escalada i la seva filosofia vertical. Aqui no es jutja el parabolt, sino l´estil sense compromis i aventura, i en aquesta via només trobem una via més, sense gaires pretensions.

Anònim ha dit...

Després d'una conversa telefònica amb en Joan Vidal, autor de la nova Cherokee a Canalda, he pensat que calia aclarir aquí que el comentari que vaig fer va ser per fotre un cop de mà a l'Eduard (ja sé que ja és grandet, però em venia de gust fer-ho) per enfortir la seva determinació a Canalda i no abaixar els braços davant crítiques superficials, però no per abanderar cap integrisme (gènere de pensament que sospito que l'Edu tampoc postula).
A molts de nosaltres ens agradaria compartir els nostres gustos i dèries, però no sempre és possible i, com que culturalment som tous de mena, tenim la tolerància més assumida que no pas els escaladors del grit anglès o de la sorra alemanya.
Per tant crec que és fantàstic que hi hagi llocs on el parabolt sigui exclòs, que n'hi hagi on escasseja, o que hi hagi llocs on n'hi ha molts però amb línies ben trobades i no de farciment.
També reconec que és maco que hi hagi llocs amb un sabor diferent i que no cal que hi pugui escalar tothom, perquè sortosament a casa nostra hi ha roca a cabassos.
A mi no se m'acudirà anar a posar expansions a algunes petites parets del Pallars on l'escalada neta és exclusiva, però tampoc puc anar a mort contra les vies que trien un estil diferent de les del seu entorn. Cadascú ha de ser responsable dels seus actes, i pensar si va millorant poc a poc en la seva actitud d'escalada o senzillament queda estancada i només repeteix el de sempre, i no va més enllà.
Un dia vaig sentir al Paca que s'havia plantejat deixar d'escalar perquè sempre feia V/A3. A mi m'hi va fer pensar i per això (i altres qüestions personals), he perdut el fil de les obertures perquè em costa donar un valor afegit a les vies.
Per collar més en Joan Vidal potser hauré d'anar a fer la seva via, però el que tinc clar és que té mèrit obrir en solitari com ell i que costa encara més fotre morro en els trams de lliure si no tens algú a l'altra banda de la corda.
Possiblement em farà més mal la pista nova que puja a ca la Rita que no pas la Cherokee.
Ho hauré de comprovar algun dia.
Ricard

edunz ha dit...

els punts de vista, les preferències, i el format que dónem a l'escalda són ben personals. Com les opinions, que tan fàcilment s'etiqueten, i també això fa que costi avançar en cap debat. Massa sovint es dóna més importància a les formes que als continguts del que s'està dient. Integrisme és una paraula molt forta, bèlica, i com bé dius amb la tolerància predominant, superada. És frívol etiquetar d'integrisme - qui ho hagi fet - el fet de tenir una opinió definida sobre un tema. Que només és això, una opinió, diferent o no a la d'un mateix, però ni millor ni pitjor, ni més important ni menys important a la d'un mateix. Totes respectables per igual.

Però el victimisme resulta molt còmode.

Serà qüestió de la condició llatina, en aquest espai internàutic interactiu on és tan fàcil compartir visions i experiències, massa sovint ens perdem amb els detalls.

i jo seguiré gaudint de les bones vies de l'Indi per molt temps, faltaria!
sense contradicció amb la visió crítica que m'ha despertat - i que ja havíem comentat en més d'una ocasió temps ençà - aquesta via seva a Canalda.

merci per totes les aportacions i a seguir gaudint de les escalades i la màgia de les parets!

edunz ha dit...

deixo els dos post del Joan al Caranorte sobre la Cherokee express
***
Nova via en aquesta bonica paret de bon conglomerat, CHEROKE EXPRES 145m 6b+-Ae 2 pasos ( 6c+), a l`esquerre de la via del XUXE, al sector dret de la paret. Bona roca en general i equipada amb parabolts, algun pitó i pont de roca. Aproximació 10 min. desdel 1er parquing al costat de la pista que porta a la dreta de la paret i un cop arribats a un diposit d´aigua, corriol directe a la paret.Rapelable per la mateixa via o caminant pel costat dret. L1 V+, 6a, 6b,V+,IV. L2 6a,IV+/V, V/V+. L3 IV+, 6a, 6b+,V+. L4 Ae 2p (6c+), IV+,6a,6a+/6b,IV.
A disfrutar-la.
Salut i a tibar-li.
***
La via s´ha regraduat amb el resultat de L1 6a+, L2 6a, L3 6b, L4 6b, quedant com una via rapida i equipada , amb murs verticals i sostinguts, una bona alternativa pels mes matiners o per les tardes a l´ombra. Rapelable amb un 70.
****

edunz ha dit...

afegeixo:
ombreta a partir de les 14h i grau obligat V/Ae
reunions rapelables.
Si es baixa a peu, comptar amb un últim llarg matojero de III+ de 55m, on millor conservar els peus de gat posats i/o passar encordats (algun muret)