Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

2 juny 2009

Estaragne, 3.006m MBEA S3-S4 (Néouvielle)

**

Descens.. (Foto:EduPlana)

La zona del Néovielle és un d'aquests racons amables dels Pirineus, amb ingredients per tots els gustos. Paisatge altiu farcits de crestes, espedats de roca i cims reduïts a petits torreons que et fan sentir a dalt d'un tot. Relativament aïllat, les vistes s'obren majestuoses, perdent-se des del cim del Posets fins al Montperdut o el Vignemale.... les ingents preses que s'hi van construir en faciliten l'accés deixant la neu a tocar fins i tot a finals de temporada.. i alhora donen un caràcter afable i familiar a la vall, on pescadors i famílies senceres gaudeixen de l'espectacle, en aquest saber fer francès on tot és net i educat, si més no a la muntanya.


Prop del darrer tram del descens amb el Lac d'Orédon al fons (Foto:EduPlana)

Itinerari compromès on tot i el fàcil i directe accés a finals de temporada quan la pista al Lac d'Oredón o al de Cap Long són obertes, no s'ha de frivolitzar. El pendent global és mantingut durant tota l'ascenció, i ve amanit de freqüents resalts i barreres rocoses que cal flanquejar ara per sota ara per sobre... tant en pujada com en baixada no si val errar-la, la neu ha d'estar prou estable, i caldria respectar els horaris a la muntanya primaveral per iniciar el descens a l'hora de la neu no excessivament transformada, quan una colada fins i tot que pugui desprendre un altre esquiador baixant pot tenir efectes fatals. Fa respecte, i l'accident tràgic de l'any passat quan el primer cop de calor fort va arribar per St. Joan, després d'un mes i mig de nevades, ha de servir també per recordar-nos-ho.


Arribant al cim amb l'esmolat cim del Néouvielle al centre i al fons a la dreta el Pic du Midi de Bigorre (Foto:EP)

Al llibre de l'Enric Faura i en Jordi Longás (Pirineos con esquís, Ed. Desnivel) podem llegir l'encertada introducció: "Esta ascensión es bellísima, aunque muy comprometida. El itinerario discurre por fuertes pendientes, en ocasiones obligadas, pero con nieve estable es un placer tanto llagar a la minúscula cumbre y descubrir repentinamente el impresionante cortado sobre Piau-Engaly, como el vertiginoso descenso"


Vistes cimeres cap a l'E, amb el MontPerdut, el Cilindre i el Marboré, la molt bona pala NE del Campbieil, el Pic Long i el Néouvielle d'esquerra a dreta (Foto:EP)


traces de pluja i esquís a la primavera.. (Foto:GA)

Sobre la qualitat de la neu en trobem a 5 minuts de la carretera del Lac de Cap Long que ja és oberta (tot i la indicació amb cartells al mig de l'asfalt de ferme, més orientada als turistes de 'dia' per tal de no col.lapsar l'estreta pista o els limitats llocs d'aparcament degut a les restes de neu, què pràctics són els francesos!), i ja no ens descalcem fins al cim excepte una petita franja rocosa a dalt de tot. Són nits on el regel és accentuat deixant una neu regelada molt bona per progressar i per esquiar un cop ha transformat. Només el relleu degut als canalons de la pluja i les mateixes traces habituals a cims tant freqüentats treuen lluentor al descens.


Múltiples opcions de canals al gust i itineraris (vermell pujada, blau variants de descens que vam fer i en groc la interessant pala esquerra que se'ns va passar, una molt bona alternativa a tenir en compte per esquiar sense traces davant) (Foto:GA i EP)


Fi de festa (Foto:EP)

Val la pena arrodonir la sortida esquiant també l'interessant pala NE del veí cim del Campbieil, però aquests dies els horaris no donen per més i queda pendent. Tot i estar recomanada com a circular entrant pel Cap Long (primer tram exposat i complicat per vorejar el llac), amb una mica més de desnivell també paga la pena fer primer l'Estaragne per perdre cota, pujar i baixar la pala, i tornar a l'Estaragne per fer-ne el descens. D'aquesta manera en podrem controlar el descens al haver-hi pujat primer, i descobrir línies al gust entre canals i pales penjades.


Moments al Lac d'Orédon amb el cim de l'Estaragne al fons a l'esquerra (Foto:GA)

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en GuillemAmorós el 31/05/09, gaudint de malabars i piruetes amb la Jacqueline (en francès 'la que s'agafa el taló', veus) i cia a la riba del Lac d'Orédon. Moments que podrien no acabar-se mai....

2 comentaris:

zwingg ha dit...

Apurant els darrers dies... Molt bé! L'Estaragne el tinc pendent, promet...

edunz ha dit...

un gran cim, però també d'aquests molt freqüentats que si et pots donar l'oportunitat d'esperar a visitar-lo un dia d'entresetmana sense gent/traces ha de ser molt més intens, i bell...

això s'acaba però encara li queda una miqueta i aviat per tornar a començar.. els cicles de la vida doncs!