**
Sortint del llom (Foto:PilarBarbens)
Sortint del llom (Foto:PilarBarbens)
Fantàstica sortida. Buscada, apurada, però amb condicions suficients. Dreta, mantinguda, i amb unes panoràmiques envejables sobre l'altiplà de la Catalunya Central, encara ben blanc. ... d'un blanc que ja dóna pas al verd ofenós d'una primavera que ja treu el nas. Terra de contrastos, i sorpreses.
Al cim del Puig de les Morreres (Foto:EduPlana)
L'itinerari és evident, i prou lògic per convertir el descens en una excursió que val la pena per ella mateixa. Sortirem del coll de Jou (1.450m) i prendrem la pista que enfila. Deixarem trencalls a banda i banda fins un planell on es desvia una pista estreta a l'esquerra que ens deixa a la sortida de la tartera. Just a l'esquerra de l'eix del barranc enfila un camí (fites poc visibles) i que intuitívament però fàcil ens porten de pet a l'inici de la tartera, primer estreta, i després a l'ample. Un cop a dalt per la dreta prenem el llom que ens mena al cim (2.212m). Són uns 35º mantinguts de dalt a baix amb un tram superior més dret. I una sortida al llom de 45-55º al gust.
En groc, els trencalls de les pistes que anirem deixant a banda i banda (Foto:EP)
D'unes fredolades que ja s'acaben... i al planell des d'on ens desviarem a l'esquerra per tornar a la base de la tartera (Foto:EP&PB)
Enfilant (Fotos:EP)
Sobre l'estat de neu, sortim amb esquís als peus i només a la franja de vegetació de la part baixa no és esquiable. I un tram prou ample però sense base suficient. Ben transformada a la part esquerra de la tartera i menys a la dreta. Plaques de vent a dalt ben estabilitzades.
Amb les calorades que venen a partir de demà, segurament queda ja pel proper hivern.
Amb les calorades que venen a partir de demà, segurament queda ja pel proper hivern.
Al llom que mena al cim (Foto:EP)
Descens (Foto:PB)
Alguns apunts ràpids:
- Val molt la pena esperar a fer la sortida amb les pistes nevades, compensa la resta.
- Para molt de compte a l'estabilitat, com sempre, però el traçat és obligat del tot (algo així com la tartera del Pedraforca però amb més pendent i mantinguda).
- És molt habitual que hi hagi cornises a la part superior.
- Cal una molt bona base, el rocs abunden i el calcari punxut del Port del Comte és molt compromès per les planxes.
Descens (Foto:PB)
Al tram inferior (Foto:EP&PB)
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb la Pilar Barbens el 14/03/10, i els darrers regals d'aquesta gran nevada.
6 comentaris:
En poc temps passarem del fred a la calor, en alguna foto ja es veu neu ben tova. Felicitats per l'activitat.
merci mingo,
aquesta setmana serà de contrastos, acaba una temporada i en comença un altre
felicitats.. acabo de llegir la cronica que confirma q tens un olfacte i perspicacia que et fa treure el 100% d'aquesta magnifica i particular muntanya..q la meteo segueixi actuant perq tots seguim jugant.. salutti!
a disfrutar de la neu primavera..
ignasi
merci Ignasi, estava al punt, potser no amb aquell aspecte d'innivació que embafa, però molt bé per l'esquí.. només el tramet inferior estret abans d'entrar a la franja de bosc ja sortien masses rocs, però igualment és aquell troç que no es de gran esquiar... racons, que hi són. Que gaudeixes per allà dalt!
Brutal sortida Edu, m´agrada molt la filosofia amb que planteges les teves sortides, em dones molta enveja, ja que tu si que realment estàs gaudint d´allò que s´anomena esqui en llibertat (o en francès Ski sauvage). Tota la resta son romanços...
Jeroni Soler
Manresa
merci Jeroni, racons que hi són, i que criden. Hi ha tant on mantenir la sensació de descoberta! la muntanya fa la resta... potser en podem compartir alguna!
Publica un comentari a l'entrada