**
La sortida des del coll, amb el plató superior a primer terme i l'inferior al fons, sobre el límit del mur de bosc (Foto:GuillemAmorós)
Hi ha descensos que hi són, enganyosament fins i tot abans que el cim que els manté, quan l'estètica d'una vessant que enlluerna, és cosa d'ambdós. Llavors només manca, pacient, trobar el torn i deixa la traça.
I és que hi ha una muntanya a la vall de Querol, ben visible, irresistible. I protegida per un mur de boscos, que és el que fa difícil arribar-s'hi. Però entestats en recórre els seus pendents i buscar les línies tan evidents, és fàcil endinsar-se al bosc vertical, per trobar el blanc imminent. Enfilem confiats amb pel risc moderats de meteofrance, però aquesta és una muntanya que rep de valent, i a cotes altes, on el pendent és més provocador, les plaques no estan prou estabilitzades. I baixem per l'itinerari més segur.
Sortirem de l'aparcament de la vall de Campcardós al poble de Porta (cota 1.500m). D'allà resseguim la pista un centenar de metres i enseguida enfilem cap al torrent que mena al bosc i ens portar al plató inferior o replà de Montfillè. Són 400m de fort desnivell gens esquiable (excepte els últims 100m pel torrent) però recentment s'ha obert un camí fitat amb marques vermelles als arbres. Nosaltres el seguim fins que entra al torrent on la neu està sense transformar i la progressió és penosa. Enlloc d'això seguim per una aresta desdibuixada per dins el bosc mirant de trobar el millor pas fins al plató inferior. Suposem que les marques vermelles també arriben al mateix lloc però per la dreta del torrent.
D'allà evident seguint una constant cubeta fins a un plató superior tancat pel circ que mena al cim. Prenem la pujada més directa per un esperó allomat d'un 30/40º mantinguts, que ens serveix per tastar la neu pel descens directa de la dreta del llom fins al plató inferior. Pujant trenquem una petita placa, i ens adonem que el descens que volíem fer no serà prou segur. Esquís a l'esquena, ens arribem al cim, des d'on fem el descens cap a l'esquerra fins al coll.
Endinsant-nos al bosc, i al plató inferior sortint del bosc (Foto:EP&GA)
Pujant.. (Foto:EP)
Del coll en avall també trobem una placa de neu ventada que es desprèn sobre la base antiga regelada a cada gir. Però el gruix és prou prim per anar perdent cota amb girs suaus fins al plató superior. D'allà al plató inferior, ja ens deixem anar gaudint del tot del descens..... apurem la baixada per dins el torrent i d'allà retrobem el camí fitat fins a la pista i l'aparcament.
Foto cim amb el Puigpedrós al fons i descens (Foto:GA&EP)
Al plató superior. Pel llom de l'esquerra és per on hem pujat al cim i a la poca estona de foquejar se'ns ha trencat una petita placa (Foto:GA)
Descens (Foto:EP)
Sobre l'estat de la neu, ben transformada i estabilitzada de 2.400m en avall, amb pols seca a les obagues. A cotes altes, la placa de neu nova es manté inestable sobre el regel de sota. L'orientació de la piràmide final és S, i la cubeta SE. Tanmateix, és un cim que rep de ple les entrades de N/NW al característic passadís de vents del coll de Porta de Puymorens. Ja hi havíem estat el 2006 i tota la cubeta era plena de plaques de vent (aquell cop només vam arribar al plató superior).
Amb la baixada directa al darrera (Foto:EP)
Descens (Foto:EP)
Apurant el descens pel torrent, per sota el plató inferior. En el canvi de ressalt se'ns trenca una placa (Foto:EP)
Apurant.. i el poble de Porta als peus (Foto:EP)
Pacients, la baixada directa, espera el seu torn. On hi ha dues alternatives, a l'hivern amb horaris "normals" buscant la finestra de neu estable, o cara a la primavera, però per la seva orientació SE, començant amb frontal!
Activitat moltbenfetaidesfeta amb en Guillem Amorós el 6/3/10
6 comentaris:
Tot descens té el seu moment i el que proposeu el requereix. Una muntanya com aquesta té una orografia i un microclima molt peculiar.De petit em va corpendre, per estètica i duresa ambiental doncs a Porte vaig apendre anar amb fustes i a curtir-me. Espereu i us donarà una opció pel descens directe. Mentrestant paciència.
Enhorabona per la sortida i sobretot pel magnífic Blog.
gràcies Albert,
realment és un lloc particular, on cal estar molt atent a les condicions... i les opcions a la zona són moltes!
(jo també tinc algun record gèlid de Porte de quan era petit... quina nevera!)
Unes fotografies realment precioses, m'encanta la visió de la Vall del Querol amb la pala de neu per baixar.
No patiu, la tercera serà la vençuda, segur!
I sinó, tant se val, es gaudeix igual.
l'estètica del descens és captivadora, amb la vall nua sota els peus que li dóna una gran verticalitat... i tant que tant se val!... però en canvi, les grans gestes alpinístiques sempre són darrera de 'conqustes' i batalles guanyades a la muntanya! una terminologia bèlica que sempre m'ha semblat fora de lloc per un entorn on no hi ha guerres, no hi ha enfrontaments, més enllà del diàleg amb un mateix....
per cert, ja vam treure el nas per mirar les altres baixades cap a Porta, impressionants..
Bona temptativa, just aquest dia que estàveu allà, vam passar-hi per davant i me la mirava pensant quan estaria en condicions, perquè no tenia pinta i veig que ho has confirmat.
Tot i que hi havia una acumulació d'allau antiga que feia que tingués sortida per una pala al costat de la E, menys liat que per l'altra banda semblava. També la tinc apuntada, però aquest any sembla que no s'acaba de posar a to.
bones Berni,
i mira que una setmana abans quan el risc era d'1 arreu hi era! l'avantatge d'ara a l'hivern és que no cal començar de fosc.
I bon ull, però la pala que comentes i una altre més a la dreta encara han d'esperar més, a que pugi el sol. Igualment tots elles tenen un final una mica rebuscat, però segurament la del mig és la més accessible (tot i que per mi no és la més bonica i sovint té la innivació més compromesa)
Publica un comentari a l'entrada