***
aquesta és una línia buscada de fa temps i que sense presa ja li ha arribat el seu torn. Pacient i gegantina, mirant-s'ho tot amb aquella tranquil.litat de saber-se la més elegant de la vall. Atractiva. D'una muntanya gran que tanca el pas de les ventades de nord de l'hivern.
Són tres dies d'activitat pels Pirineus buscant aquells descensos que tan costa trobar estables aprofitant la meteo fantàstica on l'isozero s'ha mantingut pels 2.000 i les nits han estat estrellades, seques i sense gens de vent. Enllestim l'esquiada de la fabulosa pala SE de la Font Freda a la que li tenia tantes ganes des de fa mooolt temps.
L'itinerari és molt evident i està ben explicat en aquesta piulada anterior. Només comentar que aquest cop si vam veure sortir les marques vermelles del camí marcat dins el bosc fins al plató de dalt, pel que de pujada es pot seguir sencer (al creuar al torrent salta a la solana i normalment acabarem de progressar sense neu fins als genolls).
Aquest cop seguim tota la cubeta fins al final i un cop remuntat el coll ens arribem al cim (antenes, llàstima!). D'allà, i ja de baixada, anirem a buscar el vèrtex on s'inicia la pala amb un tram ben dret a tot el terç superior (30º mantinguts amb tipus 40 puntuals)
Aquest cop seguim tota la cubeta fins al final i un cop remuntat el coll ens arribem al cim (antenes, llàstima!). D'allà, i ja de baixada, anirem a buscar el vèrtex on s'inicia la pala amb un tram ben dret a tot el terç superior (30º mantinguts amb tipus 40 puntuals)
Sobre l'estat de la neu, trobem neu molt estable a les vessants assolellades (abundants purgues d'allaus ja caiguts) i només restes d'allaus de plaques friables- que no de vent - en orientacions obagues que serà una constant tots aquests dies (accident a l'Aran aquest cap de setmana), i que ja s'ha anat estabilitzant durant la setmana.
La neu la trobem dins el bosc però molt trinxada pel que la progressió no és molt pesada. Calcem al plató penjat (foto de sobre), a 450m de desnivell de l'aparcament. De baixada, apurem l'esquiada "forestal" fins a descalçar-nos on el camí creua el torrent, a 250m de desnivell de cotxe.
La neu la trobem dins el bosc però molt trinxada pel que la progressió no és molt pesada. Calcem al plató penjat (foto de sobre), a 450m de desnivell de l'aparcament. De baixada, apurem l'esquiada "forestal" fins a descalçar-nos on el camí creua el torrent, a 250m de desnivell de cotxe.
Fantàstica esquiada que gaudim d'allò més... amb aquell silenci de les valls solitàries i tan poc visitades, quan agraïdes xiuxiuegen a cau d'orella totes les històries que tenen per explicar i no troben a quí
(Foto:AngèlicaTesas)
(Foto:AT)
(Foto:AT)
(Foto:EnricTomàs)
Deliciosactivitatmoltbenfetaidesfetael26marçambl'angèlicail'enriciaqeullsamicsquenohipodenserdemomentperòserà
2 comentaris:
Com m'has fet delir! bon vídeo, i sembla que bona neu tot i que una mica pesada sembla.
A disfrutar que això s'acaba!
merci Jaume,
la neu primavera una mica fonda a la pala però pou solta, i de molt bon esquiar.. a les parts baixes pesada si. Passa que les nevades són massa recents i tot i el cicle de regel i fusió encara no hi ha la duresa en profunditat.. ja arribarà. Ull que aquest abril diuen que porta aigua (neu)!
Publica un comentari a l'entrada