***
Fantàstica esquiada al corredor de la Forcanada, aquest dia on les nuvolades es queden retingudes a la Maladeta i a nosaltres ens acompanya el fort vent del sud, i les clarianes.
Ens arribem al lloc des del pla de Besurta, a Benasc, per saltar a l'Aran des de la suau Balleta de l'Escaleta i pel Còth des Aranesi, on perdem poc més de 100m de desnivell per trobar-nos a la base del corredor.
El corredor supera 400m de desnivell, i el pendent no supera els 30º en cap punt excepte si sortim pels laterals on ens arribarem als 40º buscant els trams amb el relleu més homogeni i net de pedres (sobretot a l'esquerra, que la part dreta, baixant, reb els rocs del contrafort rocós que arriba fins al cim).
Des del coll veiem la bonica capcelera de la vall del riu Nere, i el coll per on es salta des de la vall de Molleres. Aquest dia la ventolera ens fa desistir d'arribar-nos al cim.. semblava una grimpada fàcil d'uns 80m.
Sobre l'estat de la neu, la trobem continua a 10 minuts passat el plan dels Aigualluts a la cota 2.100m aproximadament. No hi ha hagut regel, però si fresqueta, amb algun ruixat esporàdic a la nit. La neu no està endurida, el que fent el dia que fa ens va a favor. La trobem tova de fàcil esquiar durant tres quarts del corredor i només una mica dura a la part superior.
(Foto:AngèlicaTesas&PepArtigas)
(Foto:PA)
Fantàstica sortida plena de matisos encofrats sota la gran muralla de la paret de la Forcanada, la presència del gran massís de la Maladeta al clatell, i l'escalonada vall de l'Artiga de Lin que, suau, s'obra a un nord que aquest dia, sembla un sud càlid.
MoltbonactivitatmoltbenfetaidesfetambenPepZwinggil'Angèlicaaquestdissabte on un forat de cel net ens deixa esquiar, i gaudir del troç, una vegada més
3 comentaris:
L'ascens al cim de la Forcanada és una grimpada no molt difícil, però el descens al coll és més delicat, doncs la roca la recordo bastant inconsistent.
Hi ha dues instal·lacions que permeten baixar en dos ràpels no més llargs de 30m.
Esquiada maca, en un lloc preciós. Aquesta muntanya sempre m'ha captivat i la busco quan enfilo cims veïns.
Déu n'hi do, a pesar de no haver sigut gaire bona la temporada de neu l'estas exprimint a tope. Salut!
merci per la info! algun que altre ferro calvat a la paret vam veure, també una estranya pintada de cap a cap al coll.. bé, però ella tranquil.la, és una muntanya gran i se sap valdre. L'estètica de l'esquiada encofrat sota la gran muralla de la paret fa sensació.
i si, sempre buscant que és molt fàcil trobar. No se si dolenta o bona, per mi ha estat genial, només que ha demanat pensar les sortides una mica més.. però si, es troben a faltar aquells finals de matonet en alçada.. sort d'aquest prodigi de muntanyes que sempre ens reserven una esquiada o una altra, segons la neu que s'escaigui
Publica un comentari a l'entrada