*
Aquesta és una via que es troba resseguint un poc definit esperó gens continuo abans d'arribar a la paret de Fontfreda. Corre bastanta info per la xarxa. El segon llarg és molt maco i el primer i tercer s'escalen bé. A partir d'aquí la resta són murs entre grans repises. Ull amb la roca, més enllà de la típica de terrenys d'aventura i de que no hi ha mala roca sino mals escaladors i tal, hi ha varis trams que passa sobre blocs encaixats a mode de tetris que el dia que vulguin desencaixar-se no hi haurà on amagar-se, sobretot amb les R muntades a les verticals dels llargs com són sovint.
Amb el Montsec de Meià a la dreta del riu, i el tall que ressegueix l'autentic rut Xaví Teixidó ben visible
És una via quasi i estranyament equiapada, sovint amb bolts al cantó de fantàstiques fissures on entraria al gust tot el ferro que toca enfilar, ja que algun lloc o altre l'has de posar, o a desmà de la lògica, que no protegeixen el pas o regalant algun sortida d'R trepidant !? ..bé, allà queda. Els graus ballen, plus amunt plus avall i anarinant. El primer llarg porta a una feixa, després venen dos que fan un mur, i la resta queden tallats per feixes on toca caminar ..
Escaladanogairemacafetaidesfetambl'axeliaquellpuntdeprimaveraperfecteperescalaralestàpiesquemiren.. al gran sud
3 comentaris:
Ei Edu, aquí vam fer la Vicenç Bertolín, amb la que comparteix algun llarg a la part final, i vam flipar amb la roca. Escalar aquells castells de cartes feia una mica de por, i nosaltres per acabar-ho d'arreglar anàvem dues cordades.
valents! trobar-se per allà amb algú a sobre o sabent que en portes a sota no ha de ser poca casa. Aquí els bolts fan de llumineta, xo el tetris continua sent-hi.. ja ja, d'aquests blocarros que millor no mirar si belluguen!
El nostre cas va ser amb premeditació, les dues cordades anàvem juntes!
Publica un comentari a l'entrada