Emmène moi au bout du monde, 420m 6a+ (Canigó)

**

Bona via i bona opció per fer cim el cim del Canigó escalant. Tot i que la seva vessant E està més pensada per l'hivern i gaudir dels corredors que s'hi fan, aquesta línia moderna i de concepte modern s'ha inventat enllaçant els panys més bons de roca,.. amb l'única penyora de sortir uns metres a l'esquerra del cim. Els seus oberturistes són bons coneixedors del lloc.

Topo robada del bon llibre dels oberturistes d'escalades al lloc. Més info aquí. Via oberta per Thomas Dulac i Jaques Prat del 29 al 31 d'agost de 2006.

L'accés és evident des del refugi de Cortalets al que podrem arribar per una llarga pista (preveure-hi una bona estona). Nosaltres vam dormir als planells d'abans del refugi. Del refu hem d'agafar el camí que porta a la 'glacera' del Canigó, .. nosaltres vam fer una variant per la vessant dreta de la cubeta, però bé, tot hi va (1h i mitja). El peu de via es localitza fàcil en un diedre blanc amb un primer bolt amb cordino a 3m del terra i fites. El descens el farem agafant el camí que del cim ens torna al refugi (marques grogues, 1h)

De material, la via està molt equipada amb bolts, però ho haurem de reforçar amb una mica de tot, així que un joc d'aliens i càmalots fins al 3 els acabarem posant. Tascons no calen. 

Tots els llargs són llargs, la via és fa amb un horari prou ràpid. De grau obligat queda en V+/6a però amb el bolt allà mateix.

L'orientació E li dóna un bon sol durant tot el matí... i queda ben arreserat del vent del nord que bufava aquell dia i que ens va deixar estar la gèlida paret nord del Barbet que ens acompanya d'aprop tota l'escalada.

Un cop acaba la via tenim dos opcions, voltejar per l'esquerra el roc i sortir a la vessant N (desgrimpada de II) per fer cim el camí de pujada del refugi de Marialles, o seguir per la cresta. 

Moltbonaescaladamoltbenfetaidesfetamblaraquel, aquest dia que la boira ens embolcalla i no ens deixa veure el mar... horitzó enllà.