Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

30 d’ag. 2013

A la Directa Estel de Canalda

**

Repetim l'escalada d'aquesta preciosa via de la fabulosa roca de Canalda, piulada aquí. La via ha estat curosament restaurada l'any passat, malgrat els burils estaven en ben bon estat excepte algun de puntual. Val a dir que quan ho vaig veure des del peu de via sense saber-ne res, em va semblar que algun desposseït de moral l'havia retroequipada! i és que la distància entre els bolts i els burils originals invitava a pensar-ho.

Amb la reubicació de bolts l'escalada s'ha fet més fàcil o més ben dit, menys difícil. Tot i així, toca escalar! però ara és més fàcil d'assumir certes navegades i moviments plomats de panxes impossibles sabent que un bolt i en algun cas resituat protegeix la jugada o veient-lo venir millor des de baix per preveure l'arribada a la "salvació". S'ha perdut essència, sempre tan volàtil i subjectiva. Modesta opinió.

I amb les peces velles, què fer? pregunta enrevessada, quan les noves són ubicades a llocs nous. Ara queda molt estrany tot plegat.



Aquest cop enllacem els llargs quart i cinquè sense masses problemes de ròssec si alternem bé les cordes.

La línia continua sent una meravella. A gaudir-la! I les tardes d'estiu a la roca també. Aquesta amb ruixat inclòs, així que l'intent de trobar-li el punt vermell queda frustrat.
 


Escaladamoltbenfetaidesfetasotal'aiguaunbontroçambl'Axel... i aquest estiu que sembla que ha volgut marxar de cop!

29 d’ag. 2013

Deep Purpel Rut, 100m 6b (Camarassa)

**

Aquesta és una molt bona ruta en el seu estil, amb "quintus" collats típics de la banda (tot i que el 6b és tirant a fàcil) i un itinerari directa que ressegueix la lògica d'un pany vertical del tot, així que aquí ni a través de les debilitats de la paret t'estalvies trams plomats. Una altra piulada aquí.

 

D'aquestes vies que amb un parell de sanejades serien més visitades. Val la pena. Al primer llarg tenim dos sortides de murets/desplom ben obligades. El segon és el que menys obliga, i el darrer torna tocar escalar. Tipus 6a obligat en conjunt.

De material hem passat amb els aliens i joc de càmalots fins al 3. Els tascons només imprescindibles per substituir on hi havia el primer clau de l'últim llarg que ja no hi és: hi entren a caldo microtascons! El espit de sobre costa de veure i vas un pèl perdut sense tenir el clau de referència de torn. El que si fora recomanable seria canviar els dos últims ponts de roca, una mica per fer bonic, com a mínim l'últim que tapa el forat. 


L'accés el farem prenent la fresa que puja a la base del Puro i resseguint la paret 150m a la dreta, evident (10'). El descens, nosaltres l'hem fet a peu, seguint en diagonal amunt fins a trobar el camí de peu que et baixa a la presa (25'). Els ràpels són bastant justets.

Ombreta de la bona tot el matí, i humitat típica del "camarassa-tropical".



Escaladaquejaliteniaganesmoltbenfetaidesfetambl'Axel i unes tronades que no arriben però ho deixen tot xop igual

27 d’ag. 2013

A la Sac de gemecs (70m 6a) de Font Ferrera (Solsonès)

**

Adjunto topo d'aquesta bon i recomanda via del bonica paret del triangle, all llocaret de Font Ferrera. Allà on el sol s'hi ajeu cada dia una estona, abans d'amagar-se del tot horitzó enllà.


Bona escalada oberta per un parell de mestres de la comarca, equipada amb les assegurances justes amb un final on cal parar compte. Una de les més boniques del lloc. On els còdols sempre s'han de palpar amb estima.



Escaladamoltbenfetaidesfetambl'Andrea a l'horamàgicadeFontFerrera

mar de tresors..

**

.. que van i venen. Com l'onatge. Que espetega sobre la pell, o l'acarona. Tresors banyats en sol. En el moment màgic on tot és or per un insant, o sota la plata d'una lluna que no hi entén de foscors.

Alguns tresors, alguns verticals, que esperen el seu torn, resguardats, de cap assalt. Allà on tot és profund. Sempre hi sura l'ànima.







25 d’ag. 2013

A la Maneras de vivir de Busa

**


Repetim aquesta bonica perla ja piluada, d'aquestes que no cansen i bonica opció per donar a conèixer el lloc i l'escalada que li és pròpia. Enllacem els dos últims llargs sense problemes.





Només un apunt, amb tanta via que s'obra al lloc, no estaria malament posar-se d'acord amb la fresa que mena al peu de via! que la cosa està feréstega de nassos.. pels propers visitants, un bon xerrac per podar l'alzina del peu de via aniria prou bé!



Busa on fire, on ja s'hi obra de tot. Muralla imponent que va decidir no tenir bona roca enlloc, per evitar potser, els buscadors de les verticals. .. només els més agossarats, les ments més perturbades, s'hi aventuren. Mentre la temptació de sobreequipar des de baix o des de dalt, quedi lluny. A veure...



Escaladamoltbenfetaidesfetambl'andrea, la tronada que s'amaga darrera, les llums que cauen, i la visita d'un guardià amable del lloc

23 d’ag. 2013

via Raiers, 300m V+ (Pic de Peguera, Pallars Sobirà)

**

Escalem, ara ja fa uns dies, aquesta molt bonica clàssica entaforada en un racó dels Pirineus que queda una mica a prop i lluny alhora, de tot arreu. Al cim del Peguera (2.983m), l'amo del lloc, vèrtex que dóna entrada a les grans muntanyes d'aquesta banda.

 Ull, que a la canal central llavors (finals de juliol) encara li quedava neu!


 
Excepte els dos primers llargs de tràmit que es poden fer en ensamble (o a peu per la canal central), la resta no tenen pèrdua amb vàries tirades realment sorprenents. Roca molt bona, escalda bàsicament d'autoprotecció al gust (un únic espit de progressió) i una línia que sense ser perdedora també demana atenció en algun punt però hi ha referències molt clares que ajuden a seguir-la (el fil de l'esperó, el gran sostre de la part de dalt, etc..).


 Foto esquerra, inici de l'escalda

N'actualitzo la topo de'n Jover amb el material que vam trobar i alguna anotació que pot ser útil. Nosaltres no vam trobar el buril a peu de via i ens va fer perdre temps buscar-lo per estar-ne segurs... no res, amunt i ja ho trobarem. La primera R tampoc la vam passar, segurament ho vam escalar més per la dreta seguint la roca des de baix i evitant l'herba.

Comptar que a ple estiu tindrem sol a partir de mig matí (orientació O). Els llargs són llargs i en general l'escalada prou ràpida. El llarg de xemeneia (gran sostre) és el més obligat i entretingut.






L'accés nosaltres el vam fer per la preciosa vall de Monastero, en el dia, deixant el vehicle a l'aparcament de dalt d'Espot. Vam estar tres hores fins al peu de via. El peu de via és  molt fàcil de trobar: cal seguir el camí fitat com si volguéssim fer el coll occidental de Peguera (el que porta al refugi de la Colomina) i quan estiguem a la vertical de la gran canal (blocs encastats característics, la línia de la via llavors ja s'initueix bé), pujar-hi de front fins a trobar les plaques tombades de granit clar on comença la via a l'esquerra de la canal.

El descens nosaltres per fer la sortida circular el vam fer per la vall del refugi del Josep Maria Blanch. Preciosa també, però una opció més llarga que tornar per la vall de Monstero. Va ser un dia llarg!




 
La visita al Pallars continua una nova arrencada de les setmanes a bosc del Projecte Boscos de Muntanya... cada cop tenim més èxit i les llistes d'espera s'allarguen! ... aquest dia ens acompanya a l'escalada en Martin, el director del projecte a Suïssa, guia de muntanya, i un bon amfitrió al lloc!.. gent i valls, de persones implicades amb un territori que batega més fort del que sembla de lluny!



GranactivitatmoltbenfetaidesfetambenJosepienMartin, .. gran jornada del bonic alpinisme pirinenc,.. gran blau que tot ho deixa seré, també l'ànima!