**
Aquesta bonica via ja surt seleccionada a l'edició del 90 de Las más bellas ascensiones de l'AGP. Tot un pany perfecte de roca perfecte, serpentejant fins a atènyer el definit diedre de sortida. Poc a afegir a l'abundant informació que ja corre per la xarxa. Només apuntar aquest divertit joc dels graus de les clàssiques alliberades "Muy difícil si la apuramos totalmente en libre" (AGC díxit). Així el V+ del primer llarg té un passet per allà al mig de posar-s'hi bé, però bé. I el 6a del segon sembla fàcil al cantó del 6a de l'últim que sembla bastant més difícil, ben bé com si li hagués caigut l'Ao i ja està.. algun tímid 6a+ per aquest darrer llarg també apareix en alguna ressenya.
De material, algun alien i càmalot mitjà (.75 i 1 per ex) ens pot anar bé pel darrer llarg, però opcional. La via està reequipada amb bolts. Ull a seguir bé al topo i no confondre's amb les vies que creuen el pany, tot apurant el bon rocam.
Preciosa escalada oberta l'any 1960 per C. Roperto, A. Montpart i J. Mayol
La zona màgica d'Agulles. Aquest dia l'ocell groc va amunt i avall, .. una torçada de turmell, un roc al cap baixant per una canal... l'itinerari circular s'ha convertit en una activitat d'aventura per caminants, i una font de calers pel refugi.. Que si les assegurances, que si el cobrament dels rescats, que si... aquí, tan a prop del concepte de part temàtic, tot sembla confondre's.
MoltbonaescaladamoltbenfetaidesfetamblaRaquel, ben abrigats del vent gèlid del nord oest que aquest dia deixa el país congelat, tot i el bany de sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada