Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

12 de març 2014

a la Haus-Estrems (La Mòmia, Montserrat)

***


Enfilem a repetir aquesta superclàssica del massís, amb històries per no dormir. Oberta amb valentia per en Jordi Casasayas i R. i E. Estrems el 28 d'agost de 1947! Una línia tan ben definida com el perfil d'una mòmia en aquesta agulla imponent, projectil que busca el cel amb entusiasme, quasi volent arrencar tota la muntanya del terra i endur-se-la ben lluny. Els guardians de St. Benet en calmen les ansietats de retrobar l'espai perdut. Tot queda calmós. Agraïda, per cada visita rebuda. I si a sobre t'ho passes bé, encara millor!




A la xarxa hi ha info en peus i senyals arreu. De material, nosaltres dúiem un alien vermell, gris i verd i un càmalot del .75 i 1, i els hem fet anar aquí o allà. Ens ha quedat a les claus el bong del primer llarg - que es substitueix molt bé amb un .75 - i ha quedat en mans de l'Àngel que potser a hores d'ara ja l'ha tornat a repicar.


De la gran obra; Montserrat Las más bellas ascensiones. AGP. Martínez roca ed. 1990.


Sobre l'itinerari, podrem enllaçar el segon i tercer o el tercer i al quart llarg. Al gust. La xemeneia se les porta si no tens cintura per passar per dins, i tot i així el segon tram és on el grau més obliga, tirant a 6a però quasi que no pots caure. Si no ens falten nassos, la meitat de dalt es pot escalar en díedre! .. te mèrit.



Foto E., al perfil del penúltim llarg. I la trompa de l'Elefant de front, amb la fina fissura per on passa la bonica Anglada-Guillemon.

Preciosaescaladamoltbenfetaidesfetambl'Eva, .. undiaderetrobaments, amb allò viscut, i allò per viure.

2 comentaris:

Ylerget ha dit...

Molt bona company... aquesta via em va fer vibrar molt quant la vaig escalar... a la repisa de la r1 potser encara hi ha un tronc que vaig pujar amb l'intenció de que si feia molta por entaforar-lo a la xemeneia... al final no el vam fer servir.

Cuida't

edunz ha dit...

el tronquet no hi era! algun esquirol se l'haurà endut! .. no res, anxovar-s'hi i anarinant.. jo hi havia estat fa la pera d'anys, en aquell temps ens crèiem que esl iv de la guia del picazo eren iv, haha, pardillus!

nanu, reprenem el projecte aquell eh! aquest finde no us podré acompanyar a la trobada, a veure si quan t'enganxi encara no l'has feta
abraçades x tots!