Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

20 de gen. 2010

Via del Senglar, 100m 80º III (Agulla de Coma Furosa, Solsonès)

*

Inici de l'escalada (Foto:PilarBarbens)

La batuda ens treu de la raconada on volíem anar i trobem aquesta alternativa sense pretensions per evitar la temptació del vermut i prou. Que com a mínin en aquesta banda no hi ha tiros...


Vistes de l'agulla des de l'aparcament i "topo" (Foto:EduPlana)

Escalada gens atractiva, molt vegetada, amb l'única idea d'arribar-se a l'agulla. Que la trobem tan descomposta que ni gosem pujar-hi per no fer-hi caure cap dels rocs que la sosté. De fet, teníem continuïtat per una aresta també descomposta fins a un cim que ens hagués permès baixar per l'altre cantó sense desgrimpar el llarg, però el "love-climbing" del dia i l'anar amb una corda prima per cordada enmig d'un panorma de blocs de calcari, no invita. La neu sense gens de consistència, que ja fa dos nits que no glaça o ho fa poc.

I anarinant!

Els encuriosits trobareu aquí encerclada l'ubicació de l'agulla de quan l'esquiada de la Coma Furosa que baixa del pic de l'Estivella.


Accés amb l'aparcament al fons i l'agulla al cap (Foto:EP i PB)


En el primer llarg de mixte i "herbatooling" (Foto:PB i EP)


El senglar que ens ensenya el morro i destrepant l'últim llarg (Foto:PB)

Activitatmoltbenfetaideseta amb la Gemma Turell, el Xesco Mas i la Pilar Barbens el 17/01/10

19 de gen. 2010

Cresta dels Llengots 335m MD A1 (Serra dels Bastets, Solsonès)

**

La Serra dels Bastets a l'esquerra de Busa, des de la mola de Lord aquesta tardor (Foto:EduPlana)

La Serra dels Bastets és un món apart. Entaforada a l'ombra de la serra de Busa, es presenta imaginativa amb plecs arrodonits i afilats, només interrompuda per les aigües de la presa que van amagar raconades inèdites. Però on els follets continuen fent de les seves...


Crestejant... (Foto:EP)

Enfilem a repetir el primer tram de la Cresta dels Llengots (topo i info) que vam obrir amb el Xuxe i el Mariano fa un parell d'anys llargs... Aprofito per afegir un espit a l'inici a modus d'R0, i substituir un clau del primer A1 que anava tou per un espit. En aquest primer tram només fem servir un camalot de l'1 al tercer llarg per protegir un pas que ens trobem mullat. L'escalada és austera i obligada, sobre roca de bona a a voltes mediocre, i que la fa delicada en algun punt.


Tram de "ferrada" accedint des de Trasserra i amb vistes a la cresta des del mateix paratge (Foto:EP)


El bastió del segon tram ben definit al final, i accedint a la cresta (corda fixa, II) (Foto:EP)

Rapelem des de l'R4 (dos bolts i dos mallons) amb la idea d'escalar un altre dia el segon tram entrant per la variant que vam obrir d' El Llangardaix perdut ... i desagradable sorpresa, la Llangardaix ha estat equipada!?, quan va ser oberta sense clavar ni expansionar. Rapelant hi veig pel cap baix 4 bolts i un clau... A veure si em puc assabentar de qui ho ha fet i li recuperem l'estil original, tot i que la pifiada ja està feta.


Inici de la cresta (esquerrra) i variant d' El Llangardaix perdut (Foto:JavierdelPalacio)

Quan enllestim la repetició ja actualitzaré la topo amb el material de la cresta.


Crestejant... (Foto:EP)

Activitatmoltbenfetidesfeta amb la Gemma Turell el 16/01/10 i la colla pessigolles que van rasa avall a la cerca d'un itinerari de punta a punta que farem properament...

Neus al Port del Comte i allaus arreu

*

Neus a les valls, soferta amb la pujada de temperatures del cap de setmana (Foto:EduPlana)

Esperonats per la neu caiguda el dia abans enfilem al Port a la cerca i captura del 'pow-pow'.. però la neu nova, on és? tot plegat enmig d'un tractament mediàtic sobre les allaus, si més no, distorsionat


A la banda de l'Estivella, amb neu pols molt compactada (Foto:EP)

Enfilem a repetir la volta dels 3 cims, que si es completa surten prop d'aproximadament 1.300m de desnivell positiu, que no està mal per ser al Port, massís que el seu dia va decidir créixer a l'ample.


Al cim de l'Estivella i els Pirineus immaculats (Foto:EP)


De tornada, amb la Serra del Verd al fons (Foto:EP)

Sobre l'estat de la neu, a cotes baixes base de sobre, neu pols compactada pel vent, no gens fàcil d'esquiar però tampoc impossible. Cims i carenes ventat i fins i tot en orientacions nord neu pols molt compactada. Tot molt afectat pel vent. Les dades de l'estació meteorològica ens mostra com l'humitat va ser molt alta tot i havent deixat de nevar a mitja tarda. Segurament aquesta elevada humitat, el vent constant del NO d'entre 40-60km que va bufar fins el matí i les no molt baixes temperatures va compactar la neu.. i això que l'estació marcava 48mm! i altres estacions a cotes més baixes corroboraven de 20 a 30cm... però un cop allà, on era la neu nova?


A la carena de la Tossa Pelada (Foto:AniolVilalta)


Gràfic de temperatures i humitats del dia 14-15 de l'estació automàtica, i al bosc de l'obaga de la Tossa Pelada, l'únic lloc on trobem la neu una mica solta (Foto:AV)

Enmig d'un ús i abús de la informació sobre les allaus, escollim aquest itinerari perquè coneixem molt bé el massís i sabem on poden haver allaus, i no hem vist cap situació crítica ni de dubte. Fins i tot la baixada cap al SE estava prou segura, i era l'únic dubte que teníem. Això no vol dir que no haguem estat de sort, ni que els de l'IGC exagerin. Els butlletins d'allaus són una informació més, i l'experiència, l'apreciació 'in situ' - i la capacitat de renunciar si no es veu clar - fa la resta. I anar aprenent, sempre prudents.


Plaques de vent i zones de dipòsit ben visibles el dimecres 13...


... que queden ben amagades amb la nevada posterior. El risc corre per dins (Fotos:EP)

Amb aquest és el segon cap de setmana seguit amb risc 4 d'allaus als Pirineus, 10 dies on les informacions i desinformacions sobre les allaus abunden. Des de l'absurd dels autoanomenats "homes (i dones?) del temps", fins als comentaris generalistes, o el tractament més seriós, constructiu i rigorós del tema d'altres països on ja ens porten uns quants anys d'avantatge, no només amb una aproximació més professionalitzada a la muntanya, sinó en saber mantenir un diàleg constructiu on line, que permeti a partir de l'anàlisi respectuós dels accidents, aprendre els errors per no tornar-los a cometre. I un darrer apunt, després del trist accident a la Collarada, aquest cap de setmana en canvi han predominant els accidents amb ferits als fora pista (recull a la rigorosa web de pisterhors i a la de l'ACNA), fins i tot amb accident fatal a l'Arieja (que no està massa lluny). Considereu que aquests accidents han tingut el mateix ressò mediàtic que aquells associats a la pràctica de l'esquí de muntanya? (potser magnificats pel "pseudo"-debat sobre el cobrament dels rescats a casa nostra?). Molts temes entrelligats, des de l'interès de les pistes de fer del ski off-piste un reclam, fins a la diabòlica percepció del risc entre un nivell 3 i un de 4 als butlletins, enmig d'un inici de temporada amb estadístiques no massa favorables.

Interessant post novament de Pisterhors.com (és una mina) amb enllaços sobre les allaus.

Bones traces!

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'Aniol Vilalta i la Gemma Turell el 15/01/10

9 de gen. 2010

Pessic al Port del Comte

*

El Pedraforca, la Serra del Verd i la Serra d'Ensija que es saben observats


enfilem a gaudir del pastisset d'aquests dies. Cares de fred, espurnes als ulls per un paisatge preciós. Els cims, avui, intractables, qui sap, potser es reunien i només volien xerrar entre ells


Al pas de Tancalaporta i el Cadí al fons

hi hauran nevat uns 30cm de neu nova que a voltes se'ls ha emportat al vent i a voltes obres traça amb 50cm o més sota els esquís. Tanta neu, i tan ben assentada pel vent, que ja costa tocar el terra. Això si, ventat i amb afloraments a cotes altes i colls. A les vessants més soleies i arracerades del vent ja començava a formar-s'hi crosta, ja ho té el Pre-pirineu, on les neus si cap encara són més efímeres!

Avui ha ventat molt de nord, compte en properes visites a les possibles allaus a les zones de risc que el seu dia pintava i podeu veure aquí. A evitar el Clot de la Vall, i parar molt de compte a la vessant sud del Pedró dels Quatre Batlles


Pujant al Vulturó que no ens reb, amb Busa i Bastets al fons a l'esquerra

ActivitatfetaidesfetaambfrioleraielXescoMas, avui

8 de gen. 2010

neus d'orient...

*

Cap del Pla

Algunes imatges d'aquesta tarda de la comarca vestida de blanc... l'onatge.


Roca de Canalda


El Turp


Serra dels Espluvins


Agulla del Pont del Clop i la paret de la Bruixa i la Trompa al paratge de Fontferrera

(Fotos:EduPlana)

5 de gen. 2010

Pistes d'esquí, seguretat, reglamentacions....

*
Aquest cap de setmana el nanu d'un amic de la familia li ha trencat els dos braços un snowborder, a la Masella. Em comenten que les clíniques de les estacions van plenes... A banda de els contradiccions inherents del model de l'esquí de pista, si que sembla interessant que quan es parla de seguretat i imprudències, no es fagi un sol esment a foquejar per les pistes. Serà que majoritàriament es fa bé, i no es percep com un problema. Però això no amaga que si es posen a regular l'esquí a les pistes, també afecti al seu ús pels esquiadors de muntanya...

Aquests dos articles van sortir publicats a El Periódico d'ahir;
Las estaciones de esquí piden que se regule la seguridad en las pistas
El exceso de velocidad y los aludes causan la mayoría de los accidentes

...tot i que a mi m'agrada dir que la muntanya hi era abans que les pistes! el dret d'accedir a la muntanya hauria de prevaldre sempre a l'ús, privat o public, però comercial, de la mateixa.


Creuant la zona de l'Estivella - aquest dia tancada - durant la volta dels tres cims al Port del Comte, un itinerari que mira d'evitar les pistes al màxim però aquestes són per tot (Foto:EduPlana)