La cresta treu el nas al centre de la imatge darrera la mola de Lord, vista des de Vilamala (Foto:EduPlana)
Acompanyo al Xuxe i al Mariano a l'obertura d'aquesta cresta d'estil clàssic, amb roca delicada en alguns trams i altres ben aeris. La via queda força equipada tot i que faran falta els tascons (els aliens també poden anar bé) i els estreps pels artifos.
El dia abans d'enllestir la cresta i per enllaçar ràpid amb el tram final escalem un bon mur sortint una vieta de 60m de tall clàssic i tranquila. L'anomeno El llangardaix perdut (en vermell al croquis de la cresta). Queda neta, a la topo he marcat els emplaçaments de les assegurances al gust..
Adjunto croquis d'accés i topo Xuxe dixit. Ara el propietari del troç fart de boletaires i de gent passar ha posat una cadena a la pista, pel que cal aparcar a la carretera a un aparcament que ell mateix ha fabricat. En tot cas, per si canvia d'idea algun dia, 4x4 recomanable pel tram final de la pista fins a l'últim aparcament. Un cop fets els ràpels de descens, per tornar a la pista baixarem pel bosc fins a trobar un corriol que ens hi porta.
Bona cresta, però amb esperit clàssic i alpí, poc a veure amb la faciliona veïna Cresta del Sòl.
Croquis d'accés a la cresta i topo de El llangardaix perdut. ATENCIÓ: El llangardaix ha estat posteriorment equipada per algú altre, afegint un clau i bolts a la part de dalt.. no tenim info de qui ho ha fet i encara no he hem arrenjat.
Perspectiva de l'itinerari des del mirador de Busa (Foto:JavierdelPalacio)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada