*
Inici de l'escalada (Foto:PilarBarbens)
La batuda ens treu de la raconada on volíem anar i trobem aquesta alternativa sense pretensions per evitar la temptació del vermut i prou. Que com a mínin en aquesta banda no hi ha tiros...
Vistes de l'agulla des de l'aparcament i "topo" (Foto:EduPlana)
Escalada gens atractiva, molt vegetada, amb l'única idea d'arribar-se a l'agulla. Que la trobem tan descomposta que ni gosem pujar-hi per no fer-hi caure cap dels rocs que la sosté. De fet, teníem continuïtat per una aresta també descomposta fins a un cim que ens hagués permès baixar per l'altre cantó sense desgrimpar el llarg, però el "love-climbing" del dia i l'anar amb una corda prima per cordada enmig d'un panorma de blocs de calcari, no invita. La neu sense gens de consistència, que ja fa dos nits que no glaça o ho fa poc.
I anarinant!
Els encuriosits trobareu aquí encerclada l'ubicació de l'agulla de quan l'esquiada de la Coma Furosa que baixa del pic de l'Estivella.
Accés amb l'aparcament al fons i l'agulla al cap (Foto:EP i PB)
En el primer llarg de mixte i "herbatooling" (Foto:PB i EP)
El senglar que ens ensenya el morro i destrepant l'últim llarg (Foto:PB)
Activitatmoltbenfetaideseta amb la Gemma Turell, el Xesco Mas i la Pilar Barbens el 17/01/10
2 comentaris:
Posar un polsim de matatracció a les nostres vides és molt més que l'oliva del Martini! El record que en queda té el regust dels jocs infantils: carinyosament ancestrals.
ja tens raó, en les petites aventures de les petites descobertes... aquell dia només em pesava de la motxilla no portar el material adient per enllestir l'escalada per l'aresta fins al cim, però els somriures d'infants que duiem n'allaugerien cap importància..
Publica un comentari a l'entrada