a la Terra Lliure, 180m 6a (Paret de les Gralles, Serra Carbonera)

***

Escalem aquesta potent via del potent Marmo i cia, escalades com un puny! oberta en el dia d'una terra que pot ser lliure. Marquem el material que hi hem trobat al croquis del llibre del Soldevila sobre la seva selecció de les 100 millors escalades a Catalunya (Barrabés ed. 2005). I acompanyem el post amb el croquis original de la via de la repetició dels galls de ploma encara ben dreta.

Es nota que és principi de "temporada" d'ombres i hem aprofitat per fer una bona sanejada a les fissures d'herbotes. 

Una molt bona escalada, molt ben equipada als punts justos. El 6b del penúltim llarg no ens ho ha semblat, si més no, no més difícil del segon llarg. La roca està prou sanejada dins el tretis característic d'aquesta paret, on sovint caldrà temptar el canto d'on tibar. Però també passarem trams de roca molt bona com al penúltim i sobretot l'últim llarg, que podem arrodonir sortint a la bonica placa final de la dreta de la xemeneia amb un pas aeri que ens quedarà molt ben protegit amb un tascó petit.

Una perla de via per traçat, concepte i feréstec racó. On a trams toca gestionar la roca no sempre bona però en general prou bona. Ell llarg de "6b" recordar de flanquejar sota un bloc fins a poder escalar un diedre sostre, .. sembla que no però és prou fàcil, molt més que no passar per damunt del bloc en diagonal com hem fet.

De material hem passat amb els aliens, joc simple de tascons i els friends fins al C4 (fins al C3 és suficient) repetint el .75, 1 i 2 (només és necessari al segon llarg).

L'accés ara queda molt ben resolt amb els rapels nous (2x40m + corda fixa) uns 100m a l'est (fita vermella). Un cop a baix, només ens caldrà caminar 100m a ponent fins a trobar els dos claus característics a l'esperó.  Per arribar-hi agafarem l'accés habitual des de l'ermita de St. Jordi però enlloc de seguir la valleta fins al fons prendrem el llom dret abans que el camí devalli (molt ben artísticament fitat per en Salla) (15').

MoltbonaescaladaquejafeiatempsquerapendentmoltbenfetaidesfetambelMiquelÀngel i els bowets propers que van fent de les seves a les vies noves del cantó

via G.A.M 120m V+ (Paret de les Gralles, Serra Carbonera)

**

Bona clàssica de la peculiar paret de les Gralles, d'aspecte terrible tastet d'aiguabarreig de lo bo i millor d'aquest Prepirineu que arrenca... barreja de Doll, Montroig i Montrebei.. la Noguera més tropical, que recorda el sector capibara de qualsevol paret de Venezuela... quina fresa!

Al fons, els plecs per on passa la plaent Olga Frontera

Aquesta és una línia hiperclàssica resseguint un diedre fissura xemeneia que retalla la paret de cap a cap, fins a crear una agulla separada de la paret. Graus clàssics també, i molt ben equipada als punts claus, la resta és protegeix perfectament. Al primer llarg és on trobem la roca més fràgil, a la resta un bon calcari multicolor i de textures sorprenents, xemeneia inclosa. Hi trobarem espits a les reunions d'una repetició del sr. Paca que pensava estava obrint una via nova.

Bona via en el seu estil que regala una bona ombra. L'accés nosaltres el vam fer pel sistema de rapels nous a 200m de la via (fita vermella) que porten a les noves vies noves obertes pel potent escalador local Salla i caminar selvàticament fins al peu de paret però sembla millor opció fer servir els rapels de la canal enganxada a la via, que han arranjat en una repetició recent. 

Hi arribarem per dalt, per l'aproximació habitual a la paret de les Gralles passant per l'ermita de St. Jordi sortint de Camarassa, i seguint la pista que mor als camps de conreu on seguim la valleta cap al fons fins a trobar les fites que remunten el llom dret (15').

Al fons, el sector de la cova del Tabac del Montroig, per on passen la potent Elsa Pataki i la bonica via del Pare

ClàssicaescaladamoltbenfetaidesfetaambelVictorielMiki, .. i algun capibara despistat que s'amaga per l'ofenosa vegetació de la Noguera tropical també existeix!

a l'Anglada Cerdà de la Roca de l'Ordiguer (Cadí)

**

Repetim aquesta bonica clàssica de l'esvelta roca de l'Ordiguer de la muralla del Cadí, que tan amb roca com amb neu invita a tot hi més. Un traçat directa i lògic que retalla la paret pel mig. Val la pena no perdre's l'explicació d'en Jordi Lalueza enamorat del Cadí, al web de'n Jover, de com les cordades Cerdà, Pokorski, Ylla i Anglada van escalar-ne les vies, la Cerdà-Pokorski que va venir primer (1959) i aquesta que es va acabar després (1965).

Una escalada fantàstica que traspua alpinisme a cada relleu de la roca, del paisatge sedós que l'envolta. La roca està molt sanejada de les abundants repeticions i la via força clavada. A les reunions hi trobarem sovint un parabolt amb anella. Adjunto sobre el croquis del llibre Escalades al Parc Natural del Cadí de Jaume Matas (Rodés edicions 1988) el material que hi hem trobat. 

Hem enllaçat els dos primers llargs. I la penúltima reunió, ens passem els bolts i la fem sota el bloc reforçant fàcilment un clau que hi ha, més còmode pel llarg següent. De material hem passat amb el joc de càmalots fins al C3 i els aliens i un joc simple de tascons.

Molt de compte amb el tram final de la vira de descens just abans d'arribar a la canal del Cristall que està realment delicada, molt erosionada pel pas de les cordades. Una corda o cadena fixada no hi aniria malament. A la canal, la neu s'acaba abans del ressalt i et deixa baixar bé. 

 

 

Aquest dia uns pugen a corre-cuita que volen tornar a dinar volant amb el parapent, i uns altres i entren tard, que volen dormir a la paret. El Cadí reviu! fantàstiques aventures d'uns i altres. En Lluís de Cal Basté continua atent, tot s'ho mira i n'agraeix les piulades, les de sempre.

fantàsticaescaladamoltbenfetaidesfetamblaSandraielLluís.. muntanyes que hi són, per ser escalades..

Vells Amics, 280m V+/6a (Moles de St. Honorat, Alt Urgell)

**

Escalem aquest bany de conglomerat fosc de la que no tenim més referència que la visió de l'estètic esperó que recórrer de quan vam escalar la Núria, i la topo de la guia de l'Alt Urgell amb la descripció de burils a les tirades i les assegurances allunyades.  A banda de l'habitual encert dels seus oberturistes en trobar bones vies.

I en resulta un molt bon itinerari, que va resseguint la lògica pel bell mig de l'esperó, amb una arrancada ben tombada que es va adreçant fins a escalar trams prou verticals rematat per un penúltim llarg que agafa, aeri, el fil de l'esperó. Preciós.

Ens trobem també assegurances afegides (bolts) d'una "restauració" recent feta pels mateixos oberturistes. La via ara és més fàcil escalar-la. La línia, continua igual d'estètica. Quintillus ajustats que algun ratlla el sisè.

De material, nosaltres portàvem els aliens i un joc de friends fins al C2 per allò de a veure què ens trobem, i n'hem posat algun aquí i allà (C2, C.75, alien blau..) per reforçar algun buril vellet (els bolts s'han afegit a la progressió o intercalat, no han substituït les peces velles). Però es considera via equipada.

L'aproximació la vam fer igual que amb la Núria, només que abans de creuar el darrer barranc tirem amunt pel mig del bosc sense fresa, i anar-se embardissant fins a la base de la paret que resseguim a l'esquerra on el punt més tombat de l'esperó arriba al terra.

A tenir en compte que malgrat ser cara nord, ara al juny amb el sol tan alt quasi no tindrem ombra en tot el dia... només al tram més dret de la part de dalt de la paret.

Moltbonalíniarajamassarreglada, i escaladamoltbenfetaidesfetambl'Anna,... amb un sol que cau a plom abans del ruixats que tot ho remullen de nou

Mi primer amor, 180m 6aA2 (Vilanova de Meià)

***

Repetim aquesta perla de via oberta l'any 82 per E. López, J. Olmo, T. Garcia i A. Ballart i reequipada per D. Palmada, J. Prat i A. Ballart el febrer del 07. Ara estan tots els passos d'artifo ben arreglats, amb anelles de corda llargues i cordinos, .. i no cal clavar. De material hem passat molt bé amb un joc d'aliens i de càmalots fins al 4, i unes 12 cintes. Els tascons pràcticament els hem passejat. La guíndola de l'R3 la podem improvisar amb l'estrep i a córrer.

 

Una molt bona via, on els trams en lliure són molt macos i els trams d'artifo acrobàtics i molt estètics.. així que tot el lliure i tot l'artifo val ben la pena. Un regal el bastió final, 80 metres sense cap pesa de progressió farcit de possibilitats on gaudirem d'un lliure agraït sobre roca excel.lent. Graus en lliure sense apretar (V+/6a obligat però no compromès), i artifo que ara és més fàcil. Ja corre una proposta de feta tota en lliure amb 7è grau.

Bona topo del mestre pirata ABC i idea del que fou, aquí. Ombra fins al migdia.

moltbonaviamoltbenfetaidesfetambl'Isa.. aprofitant l'aire refrescant que encara queda flotant a l'ambient!