Seduïts per la lluna plena i el magnetisme del Pedraforca, enfilem a repetir aquesta senzilla clàssica de mitjans de segle passat.. mestresaprenents...
Fem l'accés per la feixa (1h), per conèixer el troç i les rutes d'escapatòria si un dia arriba el mal temps, i no repetir la Cerdà-Vergés. Al tram final cal parar compte de seguir grimpant fins a sobre el bastió. Si flanquegem abans d'hora (el que vam fer nosaltres), també podrem recuperar el camí ascendint per una fàcil canal amb algun pas puntual de II. Un cop a la feixa, aquesta queda tallada per un curt ràpel de 15m, que ja ens deixa a prop de l'inici (nom marcat, sirga d'acer).
L'itinerari no té pèrdua (topo disponible a onaclimb, no està contrastat el material que hi indica i els dos primers llargs no fan 75m. La via més aviat fa 150m que 200, i l'última R la farem a l'esquerra del díedre -equipada- enlloc de a l'arbre superior on és més fàcil fer caure rocs).
Bona roca excepte algun bloc puntual, reunions equipades amb 1 parabolt del 12 i argolla per rapelar i reforçades (no sempre) amb algun clau. Recomanable enllaçar l'L1 i L2 (IV, amb corda de 60 s'arriba). A l'L5 i l'inici de l'L6 és on trobem els passos més fins (V). El tercer llarg també queda amb IV. Graus clàssics, clàssics!.
De material, passem amb mig joc de tascons, els aliens (opcional) i alguns friends mitjans (fins al 3). Trobarem alguns claus i ponts de roca en els passos més exigents.
Inici del tercer llarg i escalant el quart llarg (Foto:EP)
Tram final de l'L4 (Foto:EP)
Inici de l'L5 (Foto:EP)
Sortim per la Pany (IV -clàssic!?- al primer llarg i III i II la resta), i cap al coll del Gat (indicat). Des del primer coll el descens el farem seguint les marques vermelles (algun pas de II, ull si està mullat) fins al coll del Gat on surt la Homedes, i d'allà cap a la tartera principal.
Tranquil.la activitat feta amb un dia radiant amb el Jose Aroca i la Flor el 19/07/08, i l'afable companyia de'n Jordi i l'Àlfred. Converses, somriures i respirar.
4 comentaris:
Una via molt bona per anar agafant soltura en via llarga poc equipada.
A mi m'agrada molt fer-la sencera, tal i com la van obrir, entrant des de sota de tot, encara que siguin tres llargs senzills, no hi pràcticament res posat i pots posar a prova el nas d'escalador, per veure per on va la via.
hola Joan!
doncs el cert és que estan sota la feixa ja els hi anava a proposar als companys de pujar per on dius! interessant, és estrany però que ni a la guia del Jover es comenti, sobretot si és l'entrada original, que estic d'acord amb tu que quederia més elegant (entrar per la feixa és com fer un llegi a la paret!)
Si, cal pujar mig caminant mig grimpat cap a la dreta per una feixa, que es va estrenyent fins un replà on hi ha una placa dedicada no recordo a qui.
A partir d'allà són 3 llargs fins a la cornisa, amb un únic tram de IV+.
ep, sembla que hi ha algun error en el croquis d'accés, ho he llegit en un post del 09 a un altre blog, però o diu el què.. total, o ho aclareixo o trec el croquis per no liar-la més
Publica un comentari a l'entrada