Maneras de vivir,150m MD/Ae (Serra de Busa, Solsonès)

Els espadats de la vessant sud de la Serra de Busa (Foto:OriolSala)

La cara sud de la Serra de Busa presenta uns contraforts verticals i continuats, mirador excepcional de la Catalunya central, on s'estén fins l'horitzó el paisatge farcit de boscos i matisat pels conreus de secà... un espai de silenci, sol.litud, i una natura que respira alleugerida.

Perspectiva de la via des del primer pàrquing i topo (Foto:EduPlana i JosepMªCases)

Itinerari de la via des del pàrquing inferior i croquis d'accés (Foto:EP)

Enfilem a repetir la que segurament és la millor proposta dels itineraris que hi són presents, no masses, tenint en compte la quantitat de tàpia que hi ha (tot i el recent impuls que ha rebut la zona amb les propostes de l'Armand, el Pelut, Xuxe, Lluís Parcerisa i cia) però que en general han trobat lo millor d'una roca que no sempre és excel.lent. O a voltes passa a ser discreta. La Maneras de vivir, amb un nom més explícit a poder, és una de les perles que els cardonins Joan Medina, Jordi Cols i Jose Antonio Vázquez (25/05/1992) han deixat per la comarca.

Escalant el llarg de xemeneia. Arribant i sortint de l'R1 opcional (Foto: EP i OS)

L'itinerari ve marcat per una gran xemeneia a l'inici de prop de 50m. Es tracta d'una gran llastra separada de la paret en la seva part superior, on veurem passar la llum a banda i banda. Per recuperar la paret farem un curt llarg equipat per acerar aeri i de passos fins. A partir d'aquí, una escalada en díedre ens permet recórrer el tram central de la paret, fins que un bastió desplomat fa seguir la lògica de l'esquerra per acabar amb una escalda vertical però curta.

Escalant el segon llarg. La foto de la dreta mostra la rapissa on es munta l'R1 opcional (Foto:OS)

La roca en general és de la bona de Busa, excepte alguns passos puntuals, especialment a l'L1, L5 i darrer tram de l'L6. Pel que fa a l'equipament, la via ha estat recentment re-equipada parcialment, i hi trobarem espits, parabolts, burils i claus. Només pel tram de xemeneia faran falta tascons i/o aliens, i friends fins a l'1,5. Doble corda imprescindible si volem rapelar la via.

El croquis mostra l'accés des de la pista de la cara S. Hi ha la possibilitat d'anar per dalt i rapelar primer, però si no es coneix el lloc no és fàcil ubicar-se. Per sota, el millor es seguir la pista de desembosc i, si no duem 4x4, tornar caminant per dalt fins al coll que mena al Pla de Busa (on s'acaba a l'asfalt). Sino, el descens el farem amb 4 ràpels (un inicial de 10m per evitar el ròssec) estant el primer una mica a la dreta de la sortida de la via (és útil fer-lo servir també com a R per recuperar al de segon en l'últim llarg).

Sortida de la xemeneia i a l'R2 (Foto:EP i OS)

És possible enllaçar l'L1 i l'L2, però cal ser hàbil amb l'emplaçament de les assegurances per evitar el ròssec. També és possible enllaçar els últims dos llargs.

En definitiva, molt bon itinerari en un terreny fonamentalment d'aventura, fruit d'una manera de viure.

Preparant el ràpel, i darreres llums ... (Foto:OS)

La Maneras, junt amb la Shangri-la que també és d'en Medina, són algunes de les millors vies que podem trobar a la comarca, comptant amb varis dels itineraris de Canalda com la Somni pirata i la Dimensió Aproximada per només posar dos exemples, i altres propostes inevitablement més curtes com l'Espít metal (Font Ferrera), o la Via de'n Martí (La Coma). Encara a la cara sud de Busa, la Costo de Agosto (140m 6a o V+/A2e) o la pendent Jardí Botànic (130m, MD+) també obra dels cardonins són igualment recomanables, sempre en terreny d'aventura.

Activitat molt ben feta i desfeta amb l'Oriol Sala el 18/07/08

Trobarem més info d'aquesta i altres propostes al llibre Solsonès, guia d'escalades