....obrint via als Pirineus..... (?)
Situació de la via i accés per la dreta dels llacs de Tumeneia (Possiblement més recomanable fer l'accés a la paret pel llom de l'esqurra dels llacs). La paret de l'Estany a primer pla on hi ha l'interessant Esperó de Mordor (Foto:GuillemAmorós)
L'estiu passat vam enfilar al Pa de Sucre a esclar una via ressenyada a les fitxes del Vèrtex del Jordi Pons i cia de finals dels anys 60. La única dada realment fiable de la ressenya, és que la roca és d'un granit excel.lent. A partir del primer llarg ja ens vam sortir de la línia, entre altres coses perquè la fotografia de la fitxa està feta possiblement des de la cresta del Tumeneia, una perspectiva totalment diferent de la que et trobes amb la paret de front. Un altre despiste, va ser trobar uns claus al que seria la primera R, però no s'hi arribava amb cordes de 50! així que també vam pensar que era d'una altra via... bé, l'olfacte pireneista s'afina amb la pràctica... i aquest cop ens vam sortir de la línia, seguint un marcat sistema de diedres (com deia la fitxa), evident des de peu de paret, que marxa més a la dreta de la via d'en Pons i cia.
Topo de la va i escalant el primer llarg comú amb la Pons i cia (Foto:GA i Gemma Turell)
El resultat, possiblement una obertura. No vam trobar restes de res, ni de haver-hi passat, ni de pitonatge, ni cap baga, només roca perfecte, plena d'opcions on protegir-nos i muntar reunions ben segures.
Fins fa pocs dies no he aconseguit les fotos i he pugut muntar la topo amb l'itinerari que vam seguir (ha passat un any, l'ubicació de les R i longitud dels llargs potser amb alguna petita variació. En tot cas, al gust dels repetidors, la línia és molt lògica, només als llargs centrals de V i V+ haurem d'evitar un diedre que marxa en diagonal a l'esquerra - més fi, no s'aprecia a la foto - per escalar unes plaques algo difícils però amb bones possibilitats de protegir-se i molt bona roca).
D'horaris caldrà preveure 1.5-2h d'aproximació si sortim del refugi Joan Ventosa, i unes 4-5h d'escalada i 2h de descens fins al refugi (la baixada per la normal del cim cal seguir fites i crestejar) o 1.5h més si volem arribar a Cavallers.
I res, si algú hi ha passat abans, doncs ja no serà una obertura.
Acitivata feta el 29/07/07 amb Guillem Amorós i Gemma Turell
4 comentaris:
Això ja passa, vas a fer una via i n'obres una, la ressenya fa bona pinta. Tot i no se si hi tornaré al Pa, fa 3 anys vam anar a fer una via, vam sortir de Cavallers tirant pel dret (error) la via no la vam trobar ens vam enredar per un lloc molt bonic, llastima que uns desploms ens van barrar el pas.
De totes maneres, la vostre via es veu be, potser valdrà la pena fer, la passejada fins al Pa de Sucre.
Salut fiera
Mingo!
la línia és més que evident, i els trams de placa es deixen escalar molt bé, només cal tivar-li en un parell de punts + el compromís d'anar-se assegurant, però tot entra molt bé!
de fet, m'he oblidat de comentar que el primer llarg de la via original millor partir-lo en dos, allà on posa III grau, els V i V+ d'aquest llarg són graus més que clàssics!
salut!
(això que expliques de pujada, els hi va passar als companys al baixar, que van mirar de tirar pel dret i al final van acabar fent la volta també.. jo ja m'havia desviat per anar a buscar la motxilla amb els bivacs. Aquell dia ens trobavem tots a cavallers a les 12 de la nit!)
Quina meravella de roca, la del Pa de Sucre. Enhorabona per l'obertura, encara que sigui de rebot!!
Ara, jo sempre hi he anat des de la Restanca, trobo que és més còmode i menys perdedora...
aquell dia veníem d'estar escalant a Cavallers, haurem de provar l'accés des de la Restanca que el pa de sucre val la pena fer-ne vàries!
Publica un comentari a l'entrada