Campirme, 2.631m BEA S2 (Vall de Tavascan, Pallars Sobirà)

**

Amb el coll de la Cima i la Tuca de la Cima a l'esquerra, i al fons la interessant vall del riu de Piuloro

La idea era fer una circular al cim del Campirme baixant pels estanys que porten el mateix nom, però l'estat de la neu de la seva cara E ens barra el pas descaradament... i n'em de sortir un cop no hi hauríem d'haver entrat. L'obstinació és una mala aliada a la muntanya.

Al coll de la Cima amb la Coma del Forn i el Ventolau al fons

Ens proposem un itinerari circular del que no tenim cap referència, tot i que és difícil dir que hi hagi res inèdit en aquests suaus Pirineus. L'itinerari persegueix ascendir al Campirme des del refugi de la Pleta del Prat per l'itinerari del coll de la Cima, que ens permetrà visualitzar el complicat descens de la vessant SE del cim (enfilant a l'avantcim de la Tuca de la Cima que queda allà mateix tindrem una millor perspectiva). Un cop al cim baixarem per les mantingudes pales (20-35º) ja sigui arrancant des del cim en direcció a l'estany Gran de Campirme per un únic pas estret entre ressalts rocosos (que per cert, després veiem que té una important esquerda), o amb una clara tendència a l'esquerra (millor llavors sortir de l'avantcim) que ens portaran més fàcilment als estanys petits que es troben a sobre.

Itinerari: Vermell ascens, blau descens, i groc itinerari circular pretès. Contraforts S de l'altiplà del Campirme al fons

Un cop al llac superior caldrà trobar el Coll de Tovarres i per un tub ben definit baixar fins un definit aiguabarreig, a partir del qual (cota 2.100m) haurem de flanquejar fins al coll no tant definit a l'esquerra del cim de Trencacalders d'on encara ens quederan dues opcions. Seguir baixant fins a enllaçar amb les pistes d'esquí de fons que ens duran al refugi novament, o carregar esquis i pujar pel llom fins a la Tuca de la Cima d'on podem prendre un excitant descens directa fins a les pistes ben trobat.

El descens del tub des del coll de Tovarres i l'interessant descens directa de la Tuca de la Cima

Coll de la Cima i Tuca de la Cima, amb la serra de les Canals i el massís del Certascan al fons

Aquí queda la proposta. Nosaltres vam trobar la pala E-SE del Campirme amb un estat lamentable; el mantell completament tranformat (més d'un metre i mig de gruix) podent veure la superfície del terra sense cap tipus de cohesió, sense possibilitat de tornar a pujar (impossible foquejar en aquelles condicions), i estan obligats a flanquejar tota la pala enmig d'un escena del tot incòmode, amb grans cornises a la part superior i ressalts rocosos a sota que tallaven el pendent. Arribats a l'altre extrem de la pala, tot i l'orientació E-NE el mantell no millora i decidim deixar-ho corre, recuperant la carena cimera seguint un el llom sense neu excepte a la part final on amb cura i aprofitant els afloraments rocosos grimpem fins a terreny segur. Enfilem la carena altre cop fins al cim, i baixem al refugi per l'Estany de Mascarida sense cap dificultat, on a voltes trobem molt bona neu.

Enfilant els suaus lloms que menen al cim

La pala E-SE del Campirme amb les traces del flanqueig i l'estret corredor que atravessa la franja de roca que talla el pendent, i recuperant la carena per tornar al cim

Grimpant cap a la carena amb el coll a l'esquerra del cim de Trencacalders al fons, i temperatures positives durant el dia 15 a l'estació de Certascan (Font:Meteocat)

Díficil adivinar que la pala estaria en tan males condicions, tot i no ser aviat, vam iniciar el descens a les 12h que per ser una orientació E i havent baixat el dia abans per una pala S després de patir la insolació de tot el dia amb certa base dura, fa pensar que quelcom més que l'escalfor del sol d'aquell dia havia influit. Una possibilitat és l'ubicació de l'olla, al final de la llarga vall de Soliguera que arrenca molt més abaix al poble d'Estaon aliniada de N a S i sense cap barrera a les tèrmiques ascendents rescalfades durant el dia típiques d'episodis anticiclònics, que fins i tot potser aquella nit continuaven afectant l'olla com a contravent del lleuger vent del N que havia entrat a la vesprada i al matí continuava bufant al cim (on la temperatura a aquella hora era prou baixa i mantenia la neu dura en orientacions N). La cota de neu a aquesta vall semblava acabar cap als 1.800m, el que podria confirmar aquesta possibilitat (les alzines que enfilen fins al poble de Llavorsí i més amunt són testimoni de com s'acanalen els vents càlids en aquestes valls). En canvi, és possible que la forma en L de la vall de les Tovarres fes que la neu del coll de Tovarres en avall estigués millor (a més que es poden esquiar orientacions NE). Queda el dubte també de si el riu de Piuloro és esquiable fins al fons de vall, a tenir en compte també.

Mixte poc abans d'arribar a la carena i el registre de l'estació automàtica de Port d'Aula (sobre Montgarri), on es veu la temperatura positiva de les nits de dijous i divendres.

Somriures agraïts durant el descens per l'estany de Mascarida amb el descens de la Coma del Forn del dia abans al fons

Activitat fetambintensitatidefinalfeliç amb la Marina Gay i la Gemma Turell, i els companys que van a peu que tornen al refugi directament des del cim benestalviant-se aquesta part de l'aventura, el 15/03/09.
(Fotos: Edu Plana)