*
Solsonès feréstec.. i la paret d'Odèn al fons on discorre entre altres perles l'Abisme dels Ocells que haurem de sobrevolar aviat...
Ens apropem encuriosits a conèixer aquesta nova via que s'ha obert a la paret esquerra de Riu Lacó, discreta però intensa escola de la comarca. La ressenya ens arriba de la ma de l'Armand, a qui li han enviat per ser publicada al Vèrtex. En sortim ofuscats, grisos, com ha acabat la vesprada que encara ens regala un lleuger xirimiri. I el vent s'ha tornat fred, comença a mossegar. No gaire maca, poc recomanable, ens diem. Gens de fet.
I després em paro a pensar, les vies poden sortir més boniques, o més lletges, però és innegable la il.lusió que s'hi posa, i només per això, totes es mereixen un gran respecte. Hi penso, encara ara quan recordo el pot de piulades que han deixat a la segona reunió, que fàcil seria desfogar-se des de l'anonimat, que fàcil caure en l'arrogància. Som el cinquè testimoni, il.lusions compartides doncs entre amistats. Què fàcil és entendre el valor de les coses a la muntanya.
Escalant el primer llarg i topo de la via
L'accés el farem des del mateix aparcament habiutal, però enlloc de marxar cap a les parets de la dreta seguirem pista amun uns 150m fins a trobar una fita d'on surt una dèbil fresa també dèbilment fitada que amb tendència a l'esquerra ens durà a peu de paret, des d'on baixarem uns 30m fins una fita més gran a peu de paret que ens indica l'inici (15'). El descens el farem evident per darrera fins a trobar la pista que ens porta a l'aparcament.
Itinerari
De material, els claus són prescindibles. Amb els tascons farem (comptar números petits). Els aliens tampoc els fem anar. La graduació, informativa, el 6b i al 6a se li pot afegir un plus. Opcional fer reunió intermitja per l'últim llarg i escalar més a gust l'slap final.
Afloraments de conglomerat que s'entesten a empènyer els contraforts calcaris al nord de la comarca
Activitat fet el 30/03/09 amb en Xuxe, enmig d'una setmana passada per aigua...
I després em paro a pensar, les vies poden sortir més boniques, o més lletges, però és innegable la il.lusió que s'hi posa, i només per això, totes es mereixen un gran respecte. Hi penso, encara ara quan recordo el pot de piulades que han deixat a la segona reunió, que fàcil seria desfogar-se des de l'anonimat, que fàcil caure en l'arrogància. Som el cinquè testimoni, il.lusions compartides doncs entre amistats. Què fàcil és entendre el valor de les coses a la muntanya.
Escalant el primer llarg i topo de la via
L'accés el farem des del mateix aparcament habiutal, però enlloc de marxar cap a les parets de la dreta seguirem pista amun uns 150m fins a trobar una fita d'on surt una dèbil fresa també dèbilment fitada que amb tendència a l'esquerra ens durà a peu de paret, des d'on baixarem uns 30m fins una fita més gran a peu de paret que ens indica l'inici (15'). El descens el farem evident per darrera fins a trobar la pista que ens porta a l'aparcament.
Itinerari
De material, els claus són prescindibles. Amb els tascons farem (comptar números petits). Els aliens tampoc els fem anar. La graduació, informativa, el 6b i al 6a se li pot afegir un plus. Opcional fer reunió intermitja per l'últim llarg i escalar més a gust l'slap final.
Afloraments de conglomerat que s'entesten a empènyer els contraforts calcaris al nord de la comarca
Activitat fet el 30/03/09 amb en Xuxe, enmig d'una setmana passada per aigua...
6 comentaris:
Una interessant i respectuosa reflexió. He tafanejat el teu bloc i he vist que és molt complet: escalades, ascensions, esquí de muntanya... i, pel que m'ha semblat, ben escrit, reflexiu, amb un esperit alpinístic molt clàssic i un gran nivell tècnic. Salutacions i "a reveure".
gràcies Jaume, molts elogis! "benvigut" i ens anem seguint..
Ei Edu, aquesta és la famosa via que sabiem que estava oberta i que ningú tenia la ressenya i no trobavem per enlloc? Pensava que anava més aprop de l'Esperó Aïgualit i la Tocats del Bolet. Uf! Ja veig que entre aquesta i les últimes del Xuxe sé m'acumula la feina a la paret.
Apa! Respira una mica que últimament no pares, qué t'han fotut fora de casa o què?
Lluís Parcerisa
ja ho té la primavera això! ara és una època bestial, la millor neu, la millor meteo per fer tàpia llarga, la via que estem obrint a roc galliner, brrff.... s'acumula la feina! sort de les nuvolades que donen un respir de tant en tant....
records!
ah! el Xuxe va deixar la topo a la roella..
i per cert, caldrà canviar el llibre de piulades que ja no queda cap full lliure
Bone reflexió Edu.
Nosaltres l´hem combinada amb "Cony de Foc" i la veritat es qu´hem pasat un matí espléndit i sensa complicacions.
L´Slap final de la Combinat Sorpresa es divertit. Malgrat curta, es disfrutona.
Publica un comentari a l'entrada