Falcon Crest, 150m ED- (Canalda, Solsonès)

***

Darrer tram de placa de l'L1

Dur, aeri, estètic, elegant...Molt recomanable. Les minses però eloqüents definicions de les vies de Canalda s'avenen a una paret on els testimonis de tercers de poc serveixen, on el viatge si cap és fa del tot personal, la conversa entre la paret i l'escalador pren una intimitat aclaparadora, l'experiència és vivencial. La dificultat no és única, l'exposició depèn del nivell físic però sobretot mental, i anímic, de cadascú, fins i tot la qualitat de la roca acaba sent subjectiva. La graduació es converteix en un innocent exercici de mirar de posar en un llenguatge comú una diversitat d'entendre l'escalada, l'aventura i el repte que suposa cada proposta de la paret tan àmplia com els còdols que la vesteixen entre fangs i ciment dubtosos, trams de corall màgics, calcari conglomerat compacte, rapisses, desploms, baumes i díedres aparentment impossibles. Canalda acaba per ser única, i enamora.

A l'inici del díedre de 6b+ de l'L2

Escalada exigent i obligada de punta a punta, exposada en general, on s'ha d'escalar. Una breu descripció de l'itinerari: Inici del primer llarg explosiu, de lliure atlètic sobre còdols que cal afanyar-se a 'testar', flanqueig obligat del 2on al 3er espit i pas dur entre el 3er i 4art amb un final on encara no ens podrem relaxar. No afegim res. L2 amb una entrada dura, flanqueig obligat fins al 2on espit, i el díedre de 6b+ més tècnic que atlètic, que sense el pont de roca que va petar, està net. Clavem per passar (pla llarg i v mitjana, no queden massa bé) i càmalot del 2 opcional (el del 3 potser quedaria millor). Pas atlètic i cámalot del 0.75 per evitar el pèndol de segon i pas de placa obligat on trobem l'únic espit afegit en la primera repetició de la via, i final relaxat. El llarg més dur.

Topo actualitzada i escalant l'L1

Inici de l'L3 obligat i exposat fins a caçar el plom/1er espit, i anar fent amb passos obligats però més nets (alien verd i càmalot de l'1 opcional), fins al díedre final, brut, on ha saltat el tercer clau (passem amb un alien vermell i un tascó mitjà, apretant les dents). L'L4 comença fàcil fins als passatges de placa vertical coralina d'escalada precisa però neta. Esperó fàcil fins al tram final on podem seguir els passos dels superhomes escalant per la placa (càmalot del 2 i excèntric del 7 més alguna pesa més mitjana/gran) o evitar-la pel díedre de l'esquerra (inici amb roca delicada). Ara si ens relaxem del tot, i arribem a dalt amb un darrer l'L5 de tràmit.

Inici de l'L2 i al pas clau del díedre de 6b+ del mateix llarg

Sortint a l'esperó vertical i durant l'escalada del mateix sobre corall excel.lent de l'L4

De material: Aliens a partir del verd, càmalots fins al 2 (i 3 opcional), joc simple de tascons + excèntric del 7, i els claus opcionals per l'L2 si no anem molt sobrats en el 6b.

L'accés el podem fer des del pàrquing de l'esquerra de la paret (al cantó d'un mur de pedres) seguint la fresa fins Ca la Rita i d'allà seguint el peu de paret fins a localitzar la via , 5' (evident). El descens el farem caminant cap a l'O seguint la fresa que ens torna a deixar a peu de paret , 15' (opcional el sistema de ràpels de la primera canal).

Sobre el compromís de la via, fins a l'R3 és fàcil de rapelar (cordes de 60) o des de la mateixa R3 en travesia a l'esquerra fàcil s'agafa una feixa que et porta al ràpels de la canal (veure topo de la Dinastia).

Atenció, hem trobat un niu de voltor amb polls a la bauma que hi ha immediatament sobre la tercera reunió. L'adult només ha aixecat el vol quan havíem iniciat l'escalda del quart llarg, i no ha tornat fins que hem sortit. El llarg flanqueja a l'esquerra i el niu ens queda a 5m a la dreta. Els polls poden sobreviure una estona sense l'escalfor de l'adult, però si s'hi cria un altre any caldrà esperar a que hagin sortit de l'ou.

Al tram d'esperó fàcil de l'L4

Escalada de la placa final i fi de festa!

I fent balanç.. impressionant. D'aquestes escalades on la satisfacció corre per dins com mirant d'assaborir-la tanta estona possible. Un repte assolit, d'aquests que et fa créixer com a escalador, com a persona, com fa créixer el respecte i admiració per una concepció d'uns escaladors i una escalda farcida d'amor per les parets i l'aventura.

Darreres llums i una darrera ullada a l'esperó que recorre la via tot baixant, ...quan les ombres ja s'han esvaït.

Activitat intensament compartida amb en Marc Busquets i en Luixi, el 21/03/09, ...la cordada del vinil, i que no pari de sonar la música!
(Fotos:EduPlana)