*
"Todo ha salido bien. Frendo queda detenido diez metros más abajo, después de una caída libre total de unos veinticinco metros.
Sigue un gran silencio, turbado sólo por un ruido: el del martillo que mi compañero ha soltado y cae, rebotando, a lo largo de las paredes"
(Fragment de la primera ascenció a l'Espolón Walker de les Grans Jorasses)
ànima forta, ànima sensible.. o serà la sensibilitat la que ens dóna la fortalesa? Tot a sortit bé, després d'una gran caiguda, on s'aprecia el silenci, el company, no una sino les parets.. la única profunditat. Dos empetitides persones enmig d'un gran escenari vertical, dos grans ànimes enmig d'un petit fragment de l'univers. Què gran és pot ser quan s'és petit!
Un fragment d'una lectura imprescindible, de redactat auster, però on s'adivina la sensibilitat per unes muntanyes que van deixar de ser impossibles. Quina màgica convivència, com la dels moviments suaus i precisos d'unes mans alhora aspres i ferides pel cànyem i la roca. La d'un rostre dur dibuixat pel sol i les tempestes, amb la mirada tova de qui busca el silenci, i joiós el troba..
"El alpinista es quién conduce su cuerpo allá dónde un día sus ojos lo soñaron" (G. Rébufatt, Marsella, 1921)
Un fragment d'una lectura imprescindible, de redactat auster, però on s'adivina la sensibilitat per unes muntanyes que van deixar de ser impossibles. Quina màgica convivència, com la dels moviments suaus i precisos d'unes mans alhora aspres i ferides pel cànyem i la roca. La d'un rostre dur dibuixat pel sol i les tempestes, amb la mirada tova de qui busca el silenci, i joiós el troba..
"El alpinista es quién conduce su cuerpo allá dónde un día sus ojos lo soñaron" (G. Rébufatt, Marsella, 1921)
Feliç dia de sant Jordi, dia de donzelles, cavallers, amor i literatura...
... i que no ens manqui mai (...) el lleuger caminar, amb un poema sota braç
5 comentaris:
Em quedo amb les imatges dels dos fumant en pipa mentres és pon el sol, bellíssimas.
Feliç Sant Jordi!
Crec que Rébuffat és imprescindible per tot muntanyenc sensible.
A mi m'agrada molt una frase seva que diu:
"Acció i contemplació, heus aquí l'alpinisme, que no és ni l'una ni l'altra separadament sinó un equilibri entre les dues".
Crec que seria bo fer-nos hereus de la seva visió de la muntanya.
fixeu-vos que tots tres n'em destacat el sorprenent equilibri entre ambdós aspectes que l'avui en dia frenètic món dels cronos, objectius, imatges, i ritmes comprimits s'entesta en separar, més artificilament que una altra cosa, a voltes sota el nom del mateix excursionisme... temps d'aparadors, no tant dels matisos que acompanyen el viatge. Tanmateix, tot és igualment vàlid, cadascú troba al manera de donar forma al seu propi viatge. Però encara que el nom per a definir-ho sigui el mateix, poc té a veure...
la cita que anomenes Lisu és genial.
eii Edu!
Un dels meus primers llibres de muntanya ...
i que dir...
sempre trobo la perfecta cita de Rebuffat!
ei Lu!
no se si ho trobes, són lectures amb una autenticitat (tot i que la redacció austera) com lo 'autèntic' de les escalades d'un temps on romanticisme/aventura/lluita/perseverança/competència?/etc formaven part indivisible d'una manera de fer, d'unes gestes enormes.
quin any de neus oi? encara coincidirem un dia foquejant.. estaria molt bé!
Publica un comentari a l'entrada