pels volts del massís del Puigmal... (Foto:EduPlana)
... gaudim del paisatge subtil que la feble però persistent nevada ens regala i deixa nous gruixos ventats als cims, acompanyats de plaques de vent i vessants prou carregades sensibles a l'augment sobtat de les temperatures que tan fàcilment dóna la primavera, sempre de contrastos... s'adivina que són dies on tot es remou, no tan per fora, on el mantell de blanc inèdit tot ho suavitza, sino per dins, fins que s'expressa amb violència si fa mal, per un motiu o altre....
2 comentaris:
Hola Edu! no ens coneixem però seguint el teu blog és com si fossis de la família :)
quantes dolcíssimes Tanes hi ha??? la primera foto m'ha fet dubtar!!!
tard o d'hora espero compartir esquiada amb vosaltres, eh?
mmm.. no ser si contestar-te o deixar-te amb l'enigma! :)..
la fantàstica Tana és una, passa que són dos fotos ajuntades, i cul inquiet la noia es va moure i clar, va sortir a les dues... és ben presumida!
per poquet no ens veiem que aquest cop erem ben aprop! segur que esquiarem plegats!
Publica un comentari a l'entrada