**
Les parets del Turmo del Mediodía, amb el diedre per on va la via ben visible a l'esquerra separant el pany vermell i gris de la paret (Foto:EduPlana)
Camí de Benasc, inevitable desviar la mirada cap al Turmo del Mediodía o el contrafort rocós que vesteix el Turbón per la seva vessant O.. una paret discretament llarga, o no gens curta, només emmascarada pels vessants del massís que queden al descobert quan t'apropes, fins a quedar sorprès per la verticalitat del tema des de peu de paret...
Sortint de la fissura potent de l'L3 (Foto:ClàudiaRamos)
Ens apropem a repetir la recentment reequipada Diedre mastumbón (fitxa FEEC), la més assequible del repertori i un bon primer contacte amb la paret i la seva escalada. Via de tall clàssic, amb ressalts i un diedre que ressegueix una profunda canal que tot i que al ser tombada li resta continuïtat, reserva alguns passatges prou verticals i d'escalada exigent. Amb l'equipament mínim i necessari, ens haurem d'autoprotegir contínuament... amb una escalda que a voltes recorda, ni que sigui molt discretament, les escalades de Montrebei.
Topo de la via i començant l'L1 (Foto:EP)
Sortida de l'L2 i a mig llarg (Foto:EP)
La roca en general és bona o molt bona, però també té trams dolents i herbosos que li resten qualitat (L1 i L2 sobretot). Els llargs més exigents són els imparells, destacant la fissura neta de 20m del tercer llarg.
La paret queda a l'ombra fins al migdia i llavors el mateix diedre ens amagarà del sol durant els ràpels.
Escalant l'L3 (Foto:CR)
Escalant l'L3 (Foto:EP i CR)
Adjunto la topo que em va passar en Marmo. De material passem amb els aliens (del blau al vermell) i càmalots fins a l'1. Fem servir el 2 per l'últim llarg (prescindible) i algun tascó aïllat.
A l'R4 i l'inici de quart llarg on haurem de seguir a la dreta passat el clau (Foto:EP)
L'accés és evident des del final de la pista (es passa amb turisme, a partir del trencall amb compte) seguint la fresa (fites al principi) que puja vertical deixant el PR a la dreta (20'). El primer bolt ens marca el peu de via. El descens el farem rapelant la via.
Escalant l'últim llarg amb un final del tot agraït! (Foto:CR i EP)
A aquest enllaç es pot trobar l'article d'en Marmo que es va publicar a la revista de Barrabés, que junt amb en X. Teixidó van ser els primers descobridors dels itineraris verticals de la paret l'any 1995. Més info als blogs de muntanya de Barrabés. Info escadussera per una escola on costa trobar les topos de les vies, si algú les té s'agraeixen!
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb la Clàudia Ramos i en Marc Ferrer el 21/06/09
5 comentaris:
:) té bona pinta, m'encanten els diedres, i no sembla tant tumbón com diu el nom, oi?.
bones Lai, a la via li falta continuïtat, tot i els trams verticals i prou durs.. el diedre es va 'enfonsant' i hi ha trams que recorden un barranc sense aigua, amb rampes on comences l'escalada de zero.. no espereu a trobar un superviot però per la resta està molt bé
ja em diràs!
per cert, se'ns va quedar encastat un friend cassin a l'L3 abans del primer bolt, l'agraïreu, però si aneu amb una falqueta i algo per picar i el recupereu s'agraeïx! nosaltres no duiem res i amb la solana baixant ja no li podíem dedicar més estona..
(beta tova de quarç a banda i banda)
Epa Edu, vei ke tas escapat a la muntanya encantada! per cert has fet la variant amb parabolts del 1er llarg? penso que es més recomanable que l'itinerari original, aixi no fas el tram mes matojero. Llastima de l'altre tram xungo del segon llarg sino tota la via seria prou bona...en fi ja em veus aki un disabte miran internet mecachis!!!!salut
bones Jordi! doncs vaig pensar amb la variant però també mola seguir l'itinerari original, i tens raó que més recomanable, no ho havia piulat. Molt guapu el lloc, i ja amb ganes de tastar-ne alguna mes.. ja em recomanaràs! recupera't aviat i ens mirem quan et vagi bé lo de serra carbonera
fins aviat
Publica un comentari a l'entrada