Estaragne, 3.006m MBEA S3-S4 (Néouvielle)

**

Descens.. (Foto:EduPlana)

La zona del Néovielle és un d'aquests racons amables dels Pirineus, amb ingredients per tots els gustos. Paisatge altiu farcits de crestes, espedats de roca i cims reduïts a petits torreons que et fan sentir a dalt d'un tot. Relativament aïllat, les vistes s'obren majestuoses, perdent-se des del cim del Posets fins al Montperdut o el Vignemale.... les ingents preses que s'hi van construir en faciliten l'accés deixant la neu a tocar fins i tot a finals de temporada.. i alhora donen un caràcter afable i familiar a la vall, on pescadors i famílies senceres gaudeixen de l'espectacle, en aquest saber fer francès on tot és net i educat, si més no a la muntanya.

Prop del darrer tram del descens amb el Lac d'Orédon al fons (Foto:EduPlana)

Itinerari compromès on tot i el fàcil i directe accés a finals de temporada quan la pista al Lac d'Oredón o al de Cap Long són obertes, no s'ha de frivolitzar. El pendent global és mantingut durant tota l'ascenció, i ve amanit de freqüents resalts i barreres rocoses que cal flanquejar ara per sota ara per sobre... tant en pujada com en baixada no si val errar-la, la neu ha d'estar prou estable, i caldria respectar els horaris a la muntanya primaveral per iniciar el descens a l'hora de la neu no excessivament transformada, quan una colada fins i tot que pugui desprendre un altre esquiador baixant pot tenir efectes fatals. Fa respecte, i l'accident tràgic de l'any passat quan el primer cop de calor fort va arribar per St. Joan, després d'un mes i mig de nevades, ha de servir també per recordar-nos-ho.

Arribant al cim amb l'esmolat cim del Néouvielle al centre i al fons a la dreta el Pic du Midi de Bigorre (Foto:EP)

Al llibre de l'Enric Faura i en Jordi Longás (Pirineos con esquís, Ed. Desnivel) podem llegir l'encertada introducció: "Esta ascensión es bellísima, aunque muy comprometida. El itinerario discurre por fuertes pendientes, en ocasiones obligadas, pero con nieve estable es un placer tanto llagar a la minúscula cumbre y descubrir repentinamente el impresionante cortado sobre Piau-Engaly, como el vertiginoso descenso"

Vistes cimeres cap a l'E, amb el MontPerdut, el Cilindre i el Marboré, la molt bona pala NE del Campbieil, el Pic Long i el Néouvielle d'esquerra a dreta (Foto:EP)

traces de pluja i esquís a la primavera.. (Foto:GA)

Sobre la qualitat de la neu en trobem a 5 minuts de la carretera del Lac de Cap Long que ja és oberta (tot i la indicació amb cartells al mig de l'asfalt de ferme, més orientada als turistes de 'dia' per tal de no col.lapsar l'estreta pista o els limitats llocs d'aparcament degut a les restes de neu, què pràctics són els francesos!), i ja no ens descalcem fins al cim excepte una petita franja rocosa a dalt de tot. Són nits on el regel és accentuat deixant una neu regelada molt bona per progressar i per esquiar un cop ha transformat. Només el relleu degut als canalons de la pluja i les mateixes traces habituals a cims tant freqüentats treuen lluentor al descens.

Múltiples opcions de canals al gust i itineraris (vermell pujada, blau variants de descens que vam fer i en groc la interessant pala esquerra que se'ns va passar, una molt bona alternativa a tenir en compte per esquiar sense traces davant) (Foto:GA i EP)

Fi de festa (Foto:EP)

Val la pena arrodonir la sortida esquiant també l'interessant pala NE del veí cim del Campbieil, però aquests dies els horaris no donen per més i queda pendent. Tot i estar recomanada com a circular entrant pel Cap Long (primer tram exposat i complicat per vorejar el llac), amb una mica més de desnivell també paga la pena fer primer l'Estaragne per perdre cota, pujar i baixar la pala, i tornar a l'Estaragne per fer-ne el descens. D'aquesta manera en podrem controlar el descens al haver-hi pujat primer, i descobrir línies al gust entre canals i pales penjades.

Moments al Lac d'Orédon amb el cim de l'Estaragne al fons a l'esquerra (Foto:GA)

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en GuillemAmorós el 31/05/09, gaudint de malabars i piruetes amb la Jacqueline (en francès 'la que s'agafa el taló', veus) i cia a la riba del Lac d'Orédon. Moments que podrien no acabar-se mai....