**
El descens des del cim cap a l'estany blau, tot un poema (Foto:EduPlana)
Fantàstica sortida, descoberta, compartida... les valls d'Andorra i el seu fràgil equilibri entre el bullici, i l'espai d'alta muntanya... un salt a l'Ariege des de l'amable vall de Rialb que amaga més d'una sorpresa,... aquesta ja s'ha destapat.
El descens penjat des del coll sota el Pic del Port de Siguer cap a la vall de Rialb (Foto:EP)
Preciosa circular que amb un canvi de pells ens ofereix un descens mantingut sobre pales picones de dalt a baix (que no passen de 30-35º). Sortim de Sorteny (per una esllavissada s'ha instal.lat una balla 300m abans de l'aparcament habiutal, cota 1.750m) i enfilem la suau vall de Rialb. Passem el refugi fins la borda de més amunt i enfilem cap al port de Siguer. D'allà perdem cota sense treure pells fins l'estany blau, aquest cop ben gelat que travessem pel mig. Unes cubetes amb forta pendent ens porten a l'aresta cimera, i girant a l'E trobem la pala que amb esquís als peus ens porta al cim.... un apèndix de la llarga serra fronterera que uneix la Serrera (i més enllà) amb la Fontblanca. Panoràmica circular a vol d'ocell.
Al port de Siguer amb l'estany blau i les cubetes que porten a l'aresta cimera al sol i ombra (Foto:EP)
A la pala cimera amb l'interessant descens de la canal del Pic de l'Estany Blau, i fent cim amb la vall que cau cap a l'Ariege... just al llom del possible descens E del cim... molt punyent, a tenir en compte per una altra circular (Foto:EP&Albert)
Fotocim amb l'aresta que ve del Pic del Port de Siguer, el Port de Siguer al punt més proper de la carena a l'estany blau... i la Fontblanca darrera que tot ho mana (Foto:EP)
Baixem fins l'estany blau, per tornar a posar pells i enfilar o directament o fent una semi-circular per la dreta fins un monolít característic just als peus del Pic del Port de Siguer (+250m), a l'oest i a tocar del mateix cim. D'allà, ens perdem avall per cubetes penjades fins al fons de vall si hi ha prou neu per esquiar-la, o flanquejan en descens per l'obaga de la vall on trobarem més neu. Genial!
Recuperant cota cap al monolít al peu del Pic del Port de Siguer i la creta que mena al Thoumasset (Foto:EP)
Sobre l'estat de la neu, excel.lent, base dura amb una fina capa de neu pols de la nit abans que per l'orientació i temperatura d'avui es mante seca quasi fins a cotes baixes. Només hem hagut d'estar atents per possibles plaques al vessant NE enfilant al llom del Pic del Port de Siguer. En general, a banda d'aquestes orientacions pel vent fort o molt fort d'ahir, tot molt estable. Situació que canviarà si es confirmen les nevades abundants de dissabte/diumenge.
El fons de vall de Rialb ja té claps de neu on toca descalçar-se. La baixada per l'obaga però amb l'ofacte local de l'Albert ens ha portat fins a l'aparcament amb els esquís als peus.
El fons de vall de Rialb ja té claps de neu on toca descalçar-se. La baixada per l'obaga però amb l'ofacte local de l'Albert ens ha portat fins a l'aparcament amb els esquís als peus.
Moltbonactivitatmoltbenfetaidesfeta amb l'Albert el 31/03/10
....i què difícil que es sortir d'un cim d'aquest dolç Pirineu sense nous projectes ja rondan pel cap!
4 comentaris:
Hola Edu!
Bona ruta, la vàrem fer igual l'any passat. Nosaltres al final vam fer la Portella del Forn i el pic del Salt. Sorteny estava molt pelat, molts trams a peu fins més amunt del refugi, ja no val la pena anar-hi, amb 15 dies ha fos considerablement. La baixada la vam fer per Rialb, amb molt bona neu. I a baix a la vall, també apurant els rocs, però sense treure's els esquís.
Que vagin bé els dies de festa, i bones esquiades!
I travesses el Port de Siguer ... i el temps recupera el seu ritme atàvic, i l'espai s'expandeix recuperant la seva dimensió real. Sí, la neu és més blanca aquí, el cel més blau. El cim és la bella imatge d'aquella puresa perduda en altres indrets, malmesa per un suposat progrés que només calcula beneficis i pèrdues en termes monetaris.
M'estimo aquesta zona perquè em recorda que fer muntanya és quelcom més que una simple activitat física.
Felicitats per aquesta excursió tan bonica!
Buff...la primera foto, gairebé es pot tastar la neu...aquella neu que fa 10 minuts que ha transformat... just perquè els esquis funcionin a la perfecció...i tota la pala per vosaltres....per a mi aquests moments defineixen la paraula "esquiar".
Enhorabona
Jeroni Soler
Manresa
merci gent, hi ha dies on amb la muntanya tot és un.... el racó és com un petit reservori de l'escència pirineista, d'espedats, i valls que s'enfonsen terra enllà. I amb el luxe de les explicacions de l'Albert de la història al port de Siguer, per on els andorrans feien passar els refugiats a canvi de diners, i no sempre de forma honesta...
quina descoberta, i balcó privilegiat a la contundent vessant E de la Fontblanca que espera el seu torn
quin plaer de muntanyes, i d'una manera tan dolça de lliscar-hi, i sentir-les.
Publica un comentari a l'entrada