**
Bonica sortida, entaforada pels pèls a les valls d'Andorra on s'hi ha d'entrar per tornar a Catalunya. Amb bones vistes del fart de cims Andorrans, i sobretot d'una banda del Pallars a l'oest poc accessible, i plè d'històries, algunes fosques.
Enfilem al cim culminant de l'Alt Urgell. Passem Os de Civís i a la borda de la Plana (restaurant, cota 1.650m aprox.) en calcem els esquís. Seguim la pista ben innivada fins al coll de conflent, i d‘alla remuntem pel llom, primer amb esquís trampejant pels claps, i els darrers 150m amb esquís a l‘esquena. D‘allà seguim la llarga llomada/aresta fins al cim (primer tram més estret amb esquís a l‘esquena i després fins al cim als peus).
El descens el fem primer pel llom fins un punt on entrem a les pales mantingudes orientades a l‘E, descens directa i trempat fins al fons del barranc (amb una sortida complicada i una mica senglar). Avui amb la caloreta d‘aquests dies i els horaris que duiem no hem optat per la pala S. Igualment el llom i coll estan ventats i amb poca neu (tot i que la pala es pot baixar).
Sobre l'estat de la neu primavera a les solanes i pols/ensucrada pesada a les obagues. Hem marxat que s‘havia encapotat i quatre gotes. Vent moderat/fort de W.
Avui ja s‘ha notat que la iso0 està pels núvols, i la neu ja ha perdut cohesió un bon gruix (segons alçada). Dies de neus difícils i perill d'allaus de fusió.
Sobre l'estat de la neu primavera a les solanes i pols/ensucrada pesada a les obagues. Hem marxat que s‘havia encapotat i quatre gotes. Vent moderat/fort de W.
Avui ja s‘ha notat que la iso0 està pels núvols, i la neu ja ha perdut cohesió un bon gruix (segons alçada). Dies de neus difícils i perill d'allaus de fusió.
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'Imma March el 19/03/10
(Fotos:EduPlana)
2 comentaris:
Un cim que costa de trobar amb neu estable i bones condicions. L'any passat, amb tanta neu, vàrem gaudir d'una magnífica baixada per la pala sud. Al final de la vall igual que vosaltres, sortida fent el senglar per la dreta.
El dijous hi va anar una colla de la Seu, fent una baixada suplementària cap al vessant de les bordes d'Alins i Norís, zona bastant desconeguda.
Records!
Xavi! ja vam veure les traces de dijous, llàstima que divendres anavem tard i amb temperatura massa alta... la caiguda cap al Pallars des del cim és ben interessant, són unes valls realment allunyades de tot, i sense cap gran cim que faci de far... però allà estan
records!
Publica un comentari a l'entrada