*
Sortint de l'avenc (Foto:XescoMas)
Sortint de l'avenc (Foto:XescoMas)
La serra de Busa s'aixeca ben bé com si fos un gran bastió natural, rodejat de parets que l'emmurallen. I com la proa capritxosa d'un baixell que ha perdut el rumb, del seu extrem O anomenat El Capolat, se'n desprèn un tram que forma El Capolatell. S'uneixen ara per una sòlida palanca de ferro, quan no fa gaire temps havia estat de fusta, i temps no massa llunyà a la guerra amb els francesos, una presó natural. Expliquen que els presoners escapaven per l'avenc els Pouetons o Clot de l'Infern, una caiguda lliure que penetra roca endins. Si hi trobaven la sortida, o les brases d'una mort vertical, queda a l'imaginari del lloc. Dos intrèpits de la segona fornada d'escaladors locals hi van obrir una via.
La boca grosa de l'avenc i la bonica topo dels aperturistes (Foto:EduPlana)
Curiosíssim recorregut. Nosaltres aquest cop fem un combinat d'espeleo escalada despenjant-nos per dalt i deixant una corda de guia. Ens despistem amb el frontal i no fem l'escalada del primer tram del primer llarg, ben fosc. En tot cas és l'accés més recomanat, tot i que també es pot entrar per baix (veure aquí). Escalada equipada sobre la roca del lloc a voltes molt bona i a cops delicada, i les assegurances ben ajustades on si portem un joc de friends no ens farà cap nosa.
ACTUALITZACIÓ MARÇ2012: S'han saenjat els blocs enquestats i a més s'ha afegit un bolt a l'entrada de l'R que facilita l'escalada i el ràpel si es va des de dalt. Tot una mica més arregalt doncs..
Podem explicar-ho perquè l'ensurt ha vingut després. Els blocs enquestats de l'R1 se'ns han desprès als peus quan ja havíem escalat el llarg. Haguessin caigut sobre la trajectòria del ràpel. La manca de frontal ens ha deixat a la repissa de l'L1 i no ha fet que seguissim recolzant les cordes sobre els rocs. Però és que a més no han caigut del tot, i han quedat encastats una metre més avall pel que ara el ràpel queda tapat. Així que per a properes repeticions farà falta una barra de ferro per mirar de moure els rocs i amb palanca tirar-los avall. O canviar el lloc del ràpel sobre la vertical de la fissura-xemeneia per on passa el llarg. Pel que sembla indicar les marques de la paret, tot l'estructura que s'agunta encastada on l'R1 es veu molt erosionada, segurament molt diferent de quan es va obrir.
Entrada de l'avenc i al segon ràpel amb les cordes recolzades sobre els blocs que se'ns desprenen als peus després (Foto:EP i XM)
Per trobar l'entrada de la via per dalt, ens situem al forat gros de l'avenc (dimoni pintat a la paret). D'allà caminem 10m cap al marge de la muralla seguint la boca de l'avenc i en una altra entrada passada la vegetació veurem el cordino i malló a una sabina (costa una mica de trobar).
Escalant el primer llarg però en xemeneia sobre la vertical del ràpel, i des de l'R1 (Foto:EP)
Sortida (Foto:XM)
formes que es deformen.. (Foto:EP)
Activitatfetaidesfetaambunamicadetotimoltestrampes l'1/08/10
4 comentaris:
Quin susto!!!!! Mare meva!!!!! Recordo aquells blocs molt grans.
Tot i així hi ha una cosa que no entenc: el L1 puja per una fisura a la paret dreta de la gran xemeneia i l'entrada a la reunió és fa en flanqueig a l'esquerra, com ho vau fer vosaltres? Que vau fer tot el llarg en xemeneia per sota dels blocs? Es que hi ha una foto que em comfón. Ja explicaràs.
M'alegra veure que ja vas amb la corda a la cintura i les cintes a les dents.
Parce
merci parce
rapelant només vam veure el primer espit (de baix) de la fissura amb un vagueto vermell bastant nou i perduts com anavem des de la repissa vam escalar el llarg en top. Un cop a l'espit com ens haviem deixat la topo no sabiem que continuava per la fissura i de l'espit vam fer un flanqueig evident a la vertical del rapel per escalar en xemeneia pensant que trobariem algo primner i que estaven ben folls després.. quan vaig veure la topo ho vaig entendre tot. S'hi ha de tornar per escalar.la, però de moment a fer net amb els blocs...
Felicitats per l'activitat
merci Mingo!
Publica un comentari a l'entrada