*
Al primer llarg de la Bacaina del numismàtic..., llarga diagonal que acaba sota la sabina a la dreta de l'escalador
Reprene'm la vertical, però per poca estona. Enfilem a la Paret del Pas Estret, un petit pany de la comarca amb vies de dos llargs la majoria sobre roca que recorda a la del Roc Gran de Farrús (amb el seu permís), bona o molt bona en general. Ens posem a la Bacaina del Numismàtic (90m 6b), la més exigent de totes, i ens sortim estranyats d'una via ben començada, i mal acabada. Són tres llargs de 40, 15 i 35m- i no dos com apareix a guia d'escalades del Solsonès. La via fou oberta per baix l'L1 i equipada per dalt no sabem què (potser les darrers xapes de l'L1?) per l'Ignasi Vilarassau, el Jaume Cots i el Dimas el febrer del 2006. Deu obligar al V+/6a amb algun xapatge estrambòtic.
El pany té 4 vies més de 2 llargs, i totes es troben a l'esquerra de la Bacaina. Estan equipades per en Jaume Cots i amics.
L'accés és molt evident, només haurem de parar compte un cop agafem el trencall de La Pedra d'enllaçar les pistes asfaltades ara si ara no (amb turisme es passa bé) que porten al Coll de la Creu i a Can Maçana. Just al coll, i a l'estret que fa abans d'arribar a Can Maçana queda el pany a la dreta ben visible (a l'altra cantó del riu tenim les Agulles de'n Minguell, per on també corren vies). Aparquem a sota i pendent amunt en 5'. El descens, rapelant les vies, o caminant per darrera.
D'un altre dia també escalant la Agorafobia hivernal i agulles per tot
Un petit sector interessant en clau local, o si s'està de pas. Al llibre de topos del Bar la Roella de Solsona no hi ha els croquis.
Així que la bona notícia és poder oferir algo d'info de la vertical. La dolenta és que l'esquena ha despertat altre cop, i demana més temps....
Així que la bona notícia és poder oferir algo d'info de la vertical. La dolenta és que l'esquena ha despertat altre cop, i demana més temps....
Activitatfetaidesfeta el 31 d'agost del 2010 amb l'Axel Moles
(Fotos:Col.EduPlana)
7 comentaris:
OSTRES!!! has tornat a recaure! quina mala sort!
Anims!
Zona guapa aquesta del pas estret per anar a fr-li una visita, el paissatge s'ho val, tot i que pots trobar-te alguna sorpresa....com algun canto picat a la Unai, o una reunió que ha desaparegut en una via de més a l'esquerra que acaba passant per sobre d'un sostre....es pot solucionar sense problemes però clar, no t'ho esperes!
L'altre dia vaig coneixer al Cots i li vaig comentar i va dir que no era cosa seva sino de personatges desconeguts!
De totes maneres, val la pena anar-hi!
merci, avui ordenava el material amb certa melangia, però millor pensar que la sort no existeix... demà visita al quiro, a veure què hi diu
el racó està remanat, i pel meu gust s'hagués pogut fer tot plegat una mica millor, però el lloc s'ho val i roca d'aquest tipus no n'hi ha massa a la vall!
va, a veure si coincidim aviat a la vertical, o entaulats fent unes cervesetes que tampoc està mal
records!
Ànims amb l’esquena i sobretot paciència i un bon reforç de la zona és la millor medecina.La meva també va ressonar i massa a finals de la temporada d'esquí passada; ara ja formo part del club dels pinçats. Una motivació més a superar. Salut ¡
Això del blog va molt bé pq te'n recordes de tot. Nosaltres i vam anar al desembre de l'any passat i només vam fer una via,la Unai, vam marxar pq fotia un fred. No coneixia el pobles de Pedra i Coma, em va agradar moltissim el lloc.
moltes gràcies Albert, no em puc queixar que poc o molt he anat fent cosetes, però quan he vulgut tornar a les escalades emocionants, ras! ho dius bé, una mica més de paciència, i ara la que mana del tot és ella. El menú pels propers dies és repòs del tot i anarinant pas a pas. Confio que tu estiguis a punt per quan arribi el blanc!
Mingo, el racó s'ho val, és una vall farcida de contrastos amb molt poc espai oi?
Bones Edu
aquesta via la vam equipar el Jaume i jo part del primer llarg per sota, i la vaig acabar jo des de dalt posant les xapes de la placa del final del L1 i la resta. No és una gran via, però tampoc és un callo, no?
eo Ignasi, per mi l'itinerari està molt bé, però les xapes de la placa no estan massa encertades, sobretot la primera, has de xapar en baixada i et guanyes un lletot. Segur que si hagués fet per sota, hagués quedat millor! visto lo visto, es podria afegir algo i quedaria més "natural"
bona via! només que et sent una mica forçat fent moviment que ja es veu que no surten lògics..
Publica un comentari a l'entrada