**
Adjunto la topo del blog de'n Domzalski amb algunes comentaris afegits de la STAE de la paret de Santa Cecília, itinerari molt lògic que busca el pas més fàcil a la gran proa de l'aresta que des de St. Jeroni cau al buit sobre la vertical de l'ermita.Bonica via amb tots els ingredients habiutals de la cara nord montserratina, graus ajustats, tirades amb roca boníssima i altres que no tant, i més protegida als trams difícils que ens els fàcils, amb l'estètica xemeneia que ja des de baix crida l'atenció, a pèl. També l'últim llarg amb dos espits afegits de més que van ser eliminats i ara un bolt a l'inici de la placa substitueix segurament el clau de l'obertura... i la resta no caiguis fins a sortir.
I una apreciació, per mi els graus més collats als llargs de fissures... com si les plaques de finura montserratina costessin més que no les atlètiques fissures on sempre t'hi quedava l'opció d'empotrar-hi la bota... Enllacem l'L3+L4, L5+L6 i L9+L10.
Des del seu reequipament que es va repetint més. Detalls de quan l'obertura al blog del Joan Asín.
L'accés que ja s'explica als blogs és molt evident. Des de Santa Cecília prenem el GR cap a Can Massana i al camí a la vertical de la paret trobem una fita marca un corriol que es va obrir de nou i porta amb mitja horeta de forta pujada al peu de via. El descens, a l'esquerra per la ferrada (ull si és moll).
Activitatfetaidesfetatotiquencaraensfaltaperlacaranord amb l'Axel Moles el 7 d'agots 2010.
7 comentaris:
Bona la via. La vàrem fer fa poques setmanes i ens va agradar força, és molt variada. Nosaltres també enllaçàrem el L2+L3 (L2 fissura boníssima). Algún dia s'haurà d'anar a fer la directa del Prostíbul, que també es veu força interessant.
Vagi bé!
Veig que ja estem qüasi qüasi al 100%!!!!
Guillem
Enhorabona EDu, jo aquesta no l'he fet. Hi ha un altra via en aquesta paret molt bonica, no sé si l'hauràs fet, és el vianant. Queda bastant més a la dreta de l'STAE
Una bona via, nosaltres la vam enllaçar amb l'aresta cap a Sant Jeroni, i en surt una via molt alpina! Però on vaig patir més va ser a l'aproximació...
eo merci! com acostuma a passar quan tastes una paret, encara l'escales que ja tens posat l'ull amb la resta de vies que la passen... les fissures de la prostíbul fan impressió! i l'escalada de l'aresta ha de ser un regalàs, tot i els coments de passatges expos... igualment la nord també et posa a lloc, i buf! el que falta per gatejar alegrament...
records
Bones Edu!
Totalment d'acord amb el que comentes del grau collat a les fissures, sobretot a la sisena tirada. La vam repetir a principis de mes... No us vau trobar un tasconet del 7 primer llarg?
Salut!
si que hi era! ja li preguntaré però em sembla que el company ni va provar de treure'l... va prou bé! :)
records
Publica un comentari a l'entrada