Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

21 des. 2011

A la Miqueluchi, 140m V+ (Montroig)

**


Montroig on fire...

La batuda de caçadors ens rebota de la paret de l'Extrem i no treiem l'entrellat sobre si la tanca que s'ha col.locat al coll de Porta queda realment tancada (calen eines) o queda oberta (s'afluxia el cargol amb les mans, com a mínim al novembre era així, i el refu del xut també era obert).... però bé.

Ens refugiem a la senzilla Miqueluchi de la Pala Alta amb l'única informació de la guia del Marmo d'escalades a la Noguera... el millor dels croquis austers però suficients és que afegeixen un plus d'aventura que una bona topo redueix, tot i que no les sensacions del gest. És més, diria que una bona topo, sobretot, al que ajuda és a guanyar temps. Un altre tema són les infos de "peus i senyals", allà estan per qui vulgui llegir-les i avançar-se al misteri de cada llarg... tot és voluntari, faltaria més.


Bonica escalada i senzilla, però estètica amb el canvi de placa i un final "estupendu" amb una fissura neta a equipar. Em serveix també per treure l'entrellat de l'entrada de la Mariola Motors, sobretot després d'escalar el primer llarg pel diedre a l'esquerra de l'esperó pensant-nos que aquest era de la mariola! no gaire recomanable però mira, obrint variant de regal :)

De material passem amb semàfor d'aliens, joc de tascons i friends fins al C1 (2 opcional).

Referits a la topo orginal que em fa arribar l'Edu, enllacem l'L3 i l'L4 i fem aquest últim pel seu itinerari original. Val més la pena seguir pel diedre de la Blanqueta com ho marca el croquis de l'arrenjament del Marmo i en Sergi del 2002.

A la topo original apareixen un parell de claus a l'últim llarg que ja no hi són, i a la dreta el croquis de quan l'arrenjada de la via. Topo completa al blog de l'Edu.

Completem el dia amb una visita a la Patxanga, una proposta plagaboltada amb la idea de resseguir un fantàstic mur a la part superior.. es troba a la dreta de la Captián Veneno i és rapelable. Només calen cintes i afinar els moviments si es vol encadenar! Escalem el primer llarg que ens agafa el fosc. Em consta que els llargs de la topo estaven per confirmar.


Montroig on fire.. accessos complicats, refus a voltes tancats, parets regulades, ... costa fer-se a la idea dels temps que corren.. fins i tot el vol dels voltors abans era més lliure. No és un no a tot, és un sentiment de pèrdua, sobretot, de sentit comú, perquè encara ara tantes limitacions no semblen aportar res tan imprescindible. O la nostàlgia em traeïx.

Activitatmoltbenfetaidesfetambl'Axel'intrèpid

8 comentaris:

Eduard ha dit...

El que més em va cridar l'atenció va ser la textura punxent i abrasiva de la roca al segon llarg. Dóna una idea de com deuria ser al principi el rocam a les vies més clàssiques de Sant Llorenç com la Jordi-Andreu, la Isaac-Grabriel... Pura delícia.

Mingo ha dit...

Canalda, Montroig allí segur que t'hi trobem. Felicitats per l'escalada. Hi ha una via quasi a l'extrem dret de la paret que va obrir el Marmo, es diu pachanga i està equipada (si si crec que només es necessita cintes)En saps alguna cosa? pq al bar de Sant Llorenç no surt i els col.legues de Lleida li van preguntar al Marmo si no la ressenyava pq estava equipada al que ell va dir que no havia tingut temps de fer-ho.
Una abraçada i que tinguis bones festes

edunz ha dit...

bona delícia que es fa curta, a nosaltres ens va recordar el fantàstic corall de Canalda, però sense el vermell... bonica proposta amanida amb un final picantó .. montroig terreny de joc

edunz ha dit...

epa mingo, ara l'afegeixo... ens hi vam posar però massa tard per acabar-la i aquests dies quan baixava el sol, començava la nevera!

Carles ha dit...

Guapa via ! encara que no sigui massa difícil s'ha d'escalar i afinar en l'itinerari. Clàsiques i disfrutones són les que ens donen més.

Anònim ha dit...

Això d'intrèpid va amb segones, no??

Jijijujujeje...ja m'ho explicaràs...


Axel

edunz ha dit...

clàssiques i disfrutones.. bona combinació...

anònim suprimit, si era broma pots tornar a escriure el comentari amb més gràcia que el blog no hi entén d'ofensives merci

bones turronades i molts polvos-orons a tots plegats!

jordimarmo ha dit...

Epa Edu, certament hi ha confusio en algunes topos sobre l'entrada de la Mariola motors, que la marquen per un esperonet tombat (hi ha algun pont de roca) que es per on comença la Miqueluchi. La Mariola en realitat comença uns metres a la dreta per una placa vermella, amb algunes fisures per posarhi bicoins i friends.
Apa salut i bones festes!!! ah per cert ja varem acabar la via de Peramola, superclasic!!!!