** , *
Enfilem a fer aquest parell de vies senzilles i ràpides de les que ja hi ha molta info a la xarxa, al bonic racó de Rúbies on fins no fa massa el rellotge s'havia aturat.
Tot i que és difícil dir-ho en un pany on tot sembla tan homogeni, possiblement El Forat de la Pera (Joan Vilà, 2005) és una de les millors de la paret, per continuïtat i passatges. La vam escalar en tres llargs enllaçant els dos primers i els dos últims, ho marco a la topo. Quasi equipada, només caldrà joc discret de tascons o semàfor d'aliens i un càmalot de l'1 per exemple. Graus amables. Com guanyarien aquestes vies si deixessin ni que fos una de cada tres fissures sense expansionar al cantó.
Tot i que és difícil dir-ho en un pany on tot sembla tan homogeni, possiblement El Forat de la Pera (Joan Vilà, 2005) és una de les millors de la paret, per continuïtat i passatges. La vam escalar en tres llargs enllaçant els dos primers i els dos últims, ho marco a la topo. Quasi equipada, només caldrà joc discret de tascons o semàfor d'aliens i un càmalot de l'1 per exemple. Graus amables. Com guanyarien aquestes vies si deixessin ni que fos una de cada tres fissures sense expansionar al cantó.
La Festival eròtic (J. Cumelles, J. Ferrer, 2004) ja no és tan bonica, amb només un primer llarg maco i l'inici de l'últim. No contem el ressalt inferior que tot i que la topo original li marca un llarg de IV, és un tramet de III que millor pujar a pèl, o caminar-lo per la dreta. Els metres tampoc estan massa encertats i segurament els dos últims llargs es poden enllaçar. O el primer i part del segon fins la base del diedre (R a reforçar amb alguna pesa de progressió), i així evitar la incòmode segona reunió posada sense massa encert. Pràcticament equipada, només posem un càmalot petit a una fissura de l'L1.
A ambdues s'escriu que la dificultat obligada és de 6a però a nosaltres ens va sembla menys.
ActivitatmoltbenfetaidesfetapimpampumambenMarcienMartíentretòfonescaçadorsilapastoraselvatgedeltroç
5 comentaris:
ei, Edu,
quasi coincidim... nosaltres aquesta cap de setmana també va estar pedalant per Vilanova de Meià.
Una coseta: la denominació de Montsec de Rúbies té el seu origen en la cartografia militar franquista durant la Guerra Civil (nosaltres ja fa temps que fem "campanya" per evitar aquest topònim de reminiscències poc agradables). Fins aleshores es coneixia amb el nom de Montsec de Meià.
Salut, David
Bones David! llàstima, xo bé, sino al blanc eh!? que el tinc una mica abandonat xo amb ganes d'empastifar-mi a la que pugui.. dies complicats.
Això del topònim m'interessa molt. El Montsec va a talls, segons els rius. D'O a E:
Montsec d'Estall (paret d'aragó), Montsec d'Ares (entres les dues nogueres) i Montsec de Meià.
Pensava que M de Rúbies venia únicament per la seva ubicació propera al poble de Rúbies, .. és a dir, formant part del M de Meià.. segur que els franquistes van ser tant punyeterus?
buscava info del poble, a veure quan va ser sehabitat, i tal, xo no he trobat res...
records!
Bon recull de les vies del Peladet, interessant el tema del nom Rubies o Meià...ah i això de la Pastora salvatge del troç prou enigmàtic!!!
Hola,
més o menys la qüestió del nom és que en temps de guerra (si mes no abans) els cartògrafs del moment canviaven noms dels llocs per despistar l'enemic. I pel que fa al cas del Montsec, en temps del Front del Pallars quan els franquistes van ocupar l'indret el van batejar amb aquest nom i com que per desgràcia van triomfar, doncs es va quedar el nom de Montsec de Rúbies suplantant l'original de Montsec de Meià. I per això des de pass@muntanyes us animem a evitar la nomenclatura franquista.
(espero que si algun historiador llegeix aquestes línies no s'exclami gaire per les simplificacions... :-))
Salut, David
Jaume, estàs en tot!
bona mel..
jo sempre he entès per Montsec de Meià tot el troç de la muralla a l'E de la Noguera Pallaresa fins al coll de Comiols on, de fet, mort el Montsec com a tall geològic. Com a parets d'escalades i també d'O a E agafa el Peladet, el Peladet Oriental (que correspondria al Montsec de Rúbies), la Roca Alta i, finalment, la Roca dels Arcs i total la resta Zaratrusta, etc.. que hi al voltant de Vilanova de Meià. Normalment entre escaladors si parlem de Meià o Vilanova de M. ens referim a la Roca dels Arcs i propres. La Roca Alta té nom propi però també s'acompanya de "la RA de Vilanova de M", i per parlar del Peladet Oriental ens referim al Montsec de Rúbies ja que el Peladet, que és la franja que està a tocar de la carretera té nom propi i vies de molta qualitat.. Però té sentit el que dius i caldria referir-se al Peladet Oriental del Montsec de Meià...
apa, m'apunto a la campanya i ho canvio ja però Rúbies no s'ha de perdre o x Montsec de Meià es pensarà més en Vilanova de Meià.. d'aquí que els escaladors ens sembli tan natural usar Montsec de Rúbies..
malaïda guerra
Publica un comentari a l'entrada