Neus de primavera a la primavera del Port del Comte

 **

La setmana amb entrades de nord no han deixat neu al massís, tot just alguna enfarinada.., que ja només s'esquia des de la banda de Tuixén. Manca neu als primers 100m del tallafoc, i després blanc ben blanc amb més d'un clap. Igualment avui la temperatura ha pujat i les nuvolades hauran fet accelerar més la fusió. Neu primavera, pols pesada dins el bosc difícil d'esquiar i enfarinada seca sobre base endurida a la pala de la Tossa Pelada de luxe però i tan curt...

 

llums, colors, olors,.. de primavera. Una flor, un llibre, i un cavaller matant el drac

(de punta a punta marques blaves i grogues pintades als arbres per no perdre el fil del camí que mena als cims.. o potser per no acabar de trobar-lo mai. I plàstics a les branques per tot. Així ja no cal més, seguir les marques, amunt, i quan ja no queda enlloc on pujar. Doncs avall. Ja no hi ha descoberta, només clients que paguen encara que sigui per anar amb raquetes, "i és que ho deixem tot molt ben indicat i fem control de les allaus". Així la muntanya ja no és una. Són moltes, al gust de cadascú i, sobretot, d'uns quants consumidors "que els del país (o no) n'hem de treure suc".

Amb el dia rúfol, queda l'oportunitat de no ser masses, o ser uns pocs austers. El vol del picot negre sembla voler dir que tan si val. Si ara les coses van per aquí seguirem trobant el nostre racó una mica més enllà.

Mentre hi hagi enllà, mai serà prou lluny) 

Diedre de la Seu, 215m 6c o V+A1 (Roc del Collars, Alt Urgell)

**

Enfilem a repetir aquesta bona via oberta per l'A.Valls, J.Ganges, R.Esteban, E.Noguera i A.Ballart el 1997, fins a l'R4. Aparentment poc llarga, però que es fa llarga d'escalar, i menys fàcil del que aparenta amb les graus de la topo. Amb l'alicient de trobar els llargs quasi desequipats i quasi d'escalada neta.

Hi ha una piulada del Lluís llarg per llarg al Caranorte a la que hi ha poc més que afegir. Baixant ens deiem el mateix, uns pocs retocs i la via guanyaria prou com per ser una clàssica concorreguda d'aquesta reconada que és un veritable oceà de bona roca. Tot just recuperar alguns dels claus que sembla que hi havia en el seu estat original. Deixant-ne un al principi de l'L1 i un parell de l'L2, i senejant un pèl aquest segon llarg que és el més brut, seria més que suficient. El primer llarg és molt maco, per exemple, que a base de repeticions encara ho seria més.

Menció especial pel fantàstic diedre perfecte del tercer llarg (on també s'hi veu alguna resta de pitonatge tot i que els friends entren a caldo)... una tirada tres estrelles.

diedre fantàstic i la bavaresa bestial de l'Avi del mas de Sant Pere que espera el seu torn

Afegeixo a la topo que es pot trobar al blog del l'Alt Urgell (amb tota la info del lloc) un parell de retocs sobre l'ubicació dels bolts a la via. Sobretot el tercer del segon llarg, que no el trobareu on marca la topo. Al tercer llarg, nosaltres hem seguit escalant pel diedre sense fer cas al segon bolt que està fora a l'esperó.

Notes sobre la topo del blog de l'Alt Urgell

De material passem amb un bon joc de tascons, joc d'aliens i càmalots fins al 4 repetint un 3. Portem quatre claus i clavem un pla i una v llarga a l'L2. Es pot passar sense claus, però queda un pèl expo (també la travessa de V+/6A de l'L1 que amb flotants no queda massa ben protegida, però queda).

Preveure cordino i mallons "por si aca" pels ràpels sobre sabina i alzina de dalt.. una mica justos. Ja posats, com a mínim al de la feixa de baix, no hi aniria malament alguna expansió... en tot cas en seguida es troben les instal.lacions de la Retirada Comanche que acaba enmig d'enlloc i té una pinta exquisita a l'estil de via equipada sobre roca de somni. Nosaltres vam fer un ràpel fins l'R3 d'aquesta, d'aquí fins l'R1, i un de curt fins al terra.

Sobre la llegenda aquella de que algun pirata es va endur els claus per obrir els llargs de dalt que la via originalment acabava a la feixa, ... amb els noms dels oberturistes no en treiem l'entrellat. Algun aclariment?

I l'avi del mas que continua amb el pas del temps marcat al rostre donan la benvinguda i allargant la mirada per despedir-se.. ajegut a una banda o altre de la casa segons escalfi el sol, o refresqui l'ombra. Guardià de la vall.

MoltbonactivitatverticalfetaidesfetambelfortíssimodenFlekiaraquelesesetonesdesols'handecaçaralvol!

"A ti, escalador"

A l'Esperó aigualit de Riu Lacó

aquest és un petit homenatge a un petit gran escalador que com tans altres han deixat vies de somni per a la resta d'aprenents. Fruit d'un estil i un concepció de l'escalda, franca i sense embuts.

Seguir el rastre et deixa ben servit. A la Dimensió Aproximada, Diòptria, Dinastia, Grisolda, Kalachacra, Yugurtu Ungüea a banda d'altres clàssiques de la paret de Canalda com la Fills del vent o el Diedre Raspinell. A la Marillion, Esperó aigualit, Sang roja a la paret de Riu Lacó, l'Abisme dels ocells o la Gavina a la paret d'Odén, la Teresa Romero a Busa, la Spit metal, Sherezade, via del Xuxe, Sac de gemecs o la Nena sexy de Font Farrera, la Gran manitú o el Crepuscul dels ídols a la paret del Llop blanc, o les potser no repetides mai o quasi, Chaman, Xabacans del món i altres secrets no amagats sempre d'escalada intensa. Un repàs que es podria ampliar fàcilment, a mode de breu tastet d'un parell de pebrots o més aquí i allà, sense sortir de la comarca. Luxe de propostes.

A en Josep Mª Cases o "Xuxe". El principal impulsor i referent de l'escalada autèntica, d'aventura, clàssica i lliure de la comarca, autor del llibre "Escalades al Solsonès". Fer les seves vies com les de tants altres grans escaladors de Catalunya són una oportunitat per entreveure l'escalada de debò i una lliçó d'humilitat davant la roca.

ah! I que la història no s'acaba aquí!... i noves obertures esdevindran. Escalada gràcil i lleugera, sempre em sorprèn de nou amb quina facilitat li troba el pas, col.loca el tascó, s'enfila esperó amunt.

Agrair a tots els que han col.laborat en l'entaulada sota la sempre acollidora bauma de Ca la Rita, cuiners i cuineres, a la Pilar per tota la logística, i al Jordi del Tandem Solsona que ens va regalar un sorteig de material - algunes lleves ja han tastat la roca!

l'Adrià i dos amics, Ricard, Íngrid, Marcel, Armand, Edu
Valentí, Aniol, Paca, Lluís, Remi
Subi, Axel, Xuxe, Vete, Ernest
..

la vetllada, pausada, s'allarga fins que la cortina d'aigua neu s'esvaeix i les llums del capvespre acaronen els lloms remullats, ajaguts.

Neus d'hivern a la primavera del Port del Comte

**

Després de passar-se l'hivern despullat a l'última hora el massís es vesteix de blanc i ja fa dies que es pot foquejar. Aquesta setmana a la nevada de la nit de dijous se li suma la d'ahir dissabte (aquesta última amb gens de vent) que va tornar a enfarinar tota la serra fins a la Gallina Pelada passant per la serra del Verd.

A la banda de les pistes només t'assegures les planxes resseguint les pistes on hi havia la base endurida. Des de la banda de Tuixén, en canvi, neu continua (escassa a la part de baix) des de les pistes d'esquí de fons... neu pols de luxe a les obagues, molt bona dins el bosc i prou fonda. Bonica circular pujant el pic de l'Estivella primer per esquiar l'estadi on posar pells i enfilar al Tossa Pelada per tornar a l'aparcament. Si no neva el principi de l'inici del tallafoc pot quedar descobert, .. o a trams, .. però sembla que aquesta setmana venen noves nevades. I DO!?

poema de dia entre la barrufa de les nevades de nord, la llum rabiosa de la primavera i les nuvolades que de tan riure que reguen el petit país que passava set..

A l'Esperó del Místic (Roca Esparraguera, Montserrat)

**

Aquesta és una bonica i senzilla via amb roca de luxe oberta per en Xavier Martin i en Josep Reche el 84 que tot i restaurada conserva l'essència de les obertures des de baix a cop de martell sobre plaques compactes, ..: posar el cargol allà on un està còmode per alliberar les dues mans si no tens on clavar, ganxejar, tasconar o muntar-te un merlet (que els tricams, aliens i altres artilugis encara no havien arribat).

En definitiva, una escalada ràpida i agraïda on en més d'un punt tocarà navegar fins a la propera expansió tot i que les caigudes són sempre - o quasi, a excepció d'alguna modesta repisa - netes. V+ obligat i anarinant.

La roca molt bona i sobretot gens sobada recorden lo bé que s'arriben a conservar algunes vies a base de ferros "vells".

Poc més a afegir que hi ha molta piulada a la xarxa: aquí una de peus i senyals de l'Eduard. A la topo del Luichy d'aquesta altra piulada o aquesta altra, el V+ de l'L2 passa a 6a+, i el 6a de l'últim llarg a 6b i el grau obligat passa a 6a, respecte la guia de la nord anterior al reequipament. De V+ a 6a potser però la resta no ens ho sembla. Al gust de cadascú plus a munt plus avall fins a fer-ne un grau sencer.

Amb 8 cintes ja farem. Portavem un semàfor d'aliens i prescindible, com a molt un verd per superar el primer mur.

El darrer llarg l'hem escalat els de segon en top-rope per estalviar-nos muntar l'última incòmode reunió posada abans del capdemunt per fer correr millor els cordes. Després hem baixat amb dos únics llargs molt còmodes (55 i 50m).

Activitatfetaidesfetaentrecampanesperòtampoctantesambl'angèlicaielmarcaquestsdiesants,ono

Via Clasica.com, 110m 6a+ (Peramola, Alt Urgell)

**

Fem la primera repetició d'aquesta bona via que amplia el petit repartori de la petita paret de Peramola, entaforada a una valleta que sembli no voler portar enlloc.

Classiquíssima amb el segell Marmo i cia. que segueix la lògica d'una fissura que retalla la paret en dos a partir de l'L2, després d'un inici més atlètic que díficil.

Els graus queden més o menys de 6a+ els dos últims llargs. Ara els ponts de roca són la bomba però amb el temps ... a tenir en compte.

Bona opció pels matins d'hivern o les tardes d'estiu amb l'orientació E de la muralla. Són vies curtes que la paret no dóna per més, així que es poden enllaçar el mateix dia. Aquesta es troba al capdemunt, cal seguir la fresa amunt que ens portarà a peu de paret i baixar uns 100m fins al peu de via (ponts de roca visibles).

Dedicada a les vies clàssiques, escaladas de siempre

La fantasiosa muntanya de St. Honorat on les vies són dibuixades a mà alçada..

Activitatmoltbenfetaidesfetambelmarmoaraquelaprimaveracorrequevolplourejas'hainstalatdeltot