A l'Esperó aigualit de Riu Lacó
aquest és un petit homenatge a un petit gran escalador que com tans altres han deixat vies de somni per a la resta d'aprenents. Fruit d'un estil i un concepció de l'escalda, franca i sense embuts.
Seguir el rastre et deixa ben servit. A la Dimensió Aproximada, Diòptria, Dinastia, Grisolda, Kalachacra, Yugurtu Ungüea a banda d'altres clàssiques de la paret de Canalda com la Fills del vent o el Diedre Raspinell. A la Marillion, Esperó aigualit, Sang roja a la paret de Riu Lacó, l'Abisme dels ocells o la Gavina a la paret d'Odén, la Teresa Romero a Busa, la Spit metal, Sherezade, via del Xuxe, Sac de gemecs o la Nena sexy de Font Farrera, la Gran manitú o el Crepuscul dels ídols a la paret del Llop blanc, o les potser no repetides mai o quasi, Chaman, Xabacans del món i altres secrets no amagats sempre d'escalada intensa. Un repàs que es podria ampliar fàcilment, a mode de breu tastet d'un parell de pebrots o més aquí i allà, sense sortir de la comarca. Luxe de propostes.
A en Josep Mª Cases o "Xuxe". El principal impulsor i referent de l'escalada autèntica, d'aventura, clàssica i lliure de la comarca, autor del llibre "Escalades al Solsonès". Fer les seves vies com les de tants altres grans escaladors de Catalunya són una oportunitat per entreveure l'escalada de debò i una lliçó d'humilitat davant la roca.
Seguir el rastre et deixa ben servit. A la Dimensió Aproximada, Diòptria, Dinastia, Grisolda, Kalachacra, Yugurtu Ungüea a banda d'altres clàssiques de la paret de Canalda com la Fills del vent o el Diedre Raspinell. A la Marillion, Esperó aigualit, Sang roja a la paret de Riu Lacó, l'Abisme dels ocells o la Gavina a la paret d'Odén, la Teresa Romero a Busa, la Spit metal, Sherezade, via del Xuxe, Sac de gemecs o la Nena sexy de Font Farrera, la Gran manitú o el Crepuscul dels ídols a la paret del Llop blanc, o les potser no repetides mai o quasi, Chaman, Xabacans del món i altres secrets no amagats sempre d'escalada intensa. Un repàs que es podria ampliar fàcilment, a mode de breu tastet d'un parell de pebrots o més aquí i allà, sense sortir de la comarca. Luxe de propostes.
A en Josep Mª Cases o "Xuxe". El principal impulsor i referent de l'escalada autèntica, d'aventura, clàssica i lliure de la comarca, autor del llibre "Escalades al Solsonès". Fer les seves vies com les de tants altres grans escaladors de Catalunya són una oportunitat per entreveure l'escalada de debò i una lliçó d'humilitat davant la roca.
ah! I que la història no s'acaba aquí!... i noves obertures esdevindran. Escalada gràcil i lleugera, sempre em sorprèn de nou amb quina facilitat li troba el pas, col.loca el tascó, s'enfila esperó amunt.
Agrair a tots els que han col.laborat en l'entaulada sota la sempre acollidora bauma de Ca la Rita, cuiners i cuineres, a la Pilar per tota la logística, i al Jordi del Tandem Solsona que ens va regalar un sorteig de material - algunes lleves ja han tastat la roca!
Agrair a tots els que han col.laborat en l'entaulada sota la sempre acollidora bauma de Ca la Rita, cuiners i cuineres, a la Pilar per tota la logística, i al Jordi del Tandem Solsona que ens va regalar un sorteig de material - algunes lleves ja han tastat la roca!
l'Adrià i dos amics, Ricard, Íngrid, Marcel, Armand, Edu
Valentí, Aniol, Paca, Lluís, Remi
Subi, Axel, Xuxe, Vete, Ernest
..
la vetllada, pausada, s'allarga fins que la cortina d'aigua neu s'esvaeix i les llums del capvespre acaronen els lloms remullats, ajaguts.
5 comentaris:
Companys/es,
dir-vos que vam passar un cap de setmana fantàstic, escalant vies guapes i sobretot menjant bé. Gràcies pel vostre acolliment i esperem veure'ns abans de repetir a ca la Rita...
Es va quedar una jaqueta negre que ens vem emportar diumenge, la podríem deixar a la Roella o a on acordem.
adria.foto@hotmail.com
fins aviat.
salut!
Epa Edu, llastima no haver pogut venir, veig que os vau atipar eh! jejeje, nosaltres dissabte a la nit tambe varem pillar una bona festa al Montroig!!!
eo Adrià, a veure si trobem el perdut, diumenge ja vaig fer massa tard per acompanyar-vos a navegar.. a veure quan tornem a coincidir
Marmo! ja m'ho imagino.. tot en un! i bé arreu. Eo, la fisu del diedre de la Seu encara és més bona que la via clàssica.com! :)
Una bona festa Edu, mercí per lagran idea ipr la organització, tot ba sortir perfecte.
En el escrit,en faras pujar els colors. Com tu ben saps, Canalda comte amb esalades on el grau i la exposició son el referen d'un estil
que porten el sellell de l'ARMAND i
RICARD. Ascensións per futures generacións.
Les meves vies marca de la casa amb el nom XUXE, son mol més assequibles.
Em considero un afortunat per haver
nascut en una comarca amb un gran potancial de roca, practica mén vergé, he pogut escollir les linies més maques i elegans de les moltes parets exsistens. Les que sempre solen ser les mes maques.
GRACIES un cop més per tot EDU.
XUXE
sempre n'hi ha que són d'un altre planeta. I el d'aquest, igualment, sou per treure's el barret. No només foren les línies lògiques i verges les que restaven per obrir, sino una concepció de l'escalada molt més valenta, valerosa, espontània, i sense embuts. Un luxe de llegat que em considero afortunat d'haver compartit amb tu, ni que sigui un troç petit. Així que també gràcies, i que no s'acabin les escalades, ni que sigui les que corren per dins
aquell dia, com em deia el Vete, només van faltar unes paraules més encertades i fondes discurs enllà.. però ja les saps
fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada