**
La setmana amb entrades de nord no han deixat neu al massís, tot just alguna enfarinada.., que ja només s'esquia des de la banda de Tuixén. Manca neu als primers 100m del tallafoc, i després blanc ben blanc amb més d'un clap. Igualment avui la temperatura ha pujat i les nuvolades hauran fet accelerar més la fusió. Neu primavera, pols pesada dins el bosc difícil d'esquiar i enfarinada seca sobre base endurida a la pala de la Tossa Pelada de luxe però i tan curt...
(de punta a punta marques blaves i grogues pintades als arbres per no perdre el fil del camí que mena als cims.. o potser per no acabar de trobar-lo mai. I plàstics a les branques per tot. Així ja no cal més, seguir les marques, amunt, i quan ja no queda enlloc on pujar. Doncs avall. Ja no hi ha descoberta, només clients que paguen encara que sigui per anar amb raquetes, "i és que ho deixem tot molt ben indicat i fem control de les allaus". Així la muntanya ja no és una. Són moltes, al gust de cadascú i, sobretot, d'uns quants consumidors "que els del país (o no) n'hem de treure suc".
Amb el dia rúfol, queda l'oportunitat de no ser masses, o ser uns pocs austers. El vol del picot negre sembla voler dir que tan si val. Si ara les coses van per aquí seguirem trobant el nostre racó una mica més enllà.
Mentre hi hagi enllà, mai serà prou lluny)
2 comentaris:
Sorprenent i desencisador el tema dels plàstics i les pintades...
Que ferm el joc dels núvols i la neu, molt bones fotos.
ben bé com si enlloc d'apropar-se un a les muntanyes, fossin aquestes les que haguéssin de venir a nosaltres.... de fer-ho tan fàcil, que ho compliquem tot. A més d'embrutar.
i merci, les llums, de la primavera, semblen no tenir horitzó que els hi posi límit
Publica un comentari a l'entrada