Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

31 d’oct. 2012

A la Balena Blanca i el Petit Príncep, 130m 6c+ (Perles, Alt Urgell)

***

La via fa 5 anys! aprofitem per escalar-la i gaudir del seu traçat elegant i roca de somni. I la gaudim de cap a peus, en aquest últim bany de sol i calor abans no arribar el fred de cru hivern. Està quasi equipada i amb un semàfor d'aliens, un parell càmalots fins el .75 i algun (micro)tascó opcional farem. 



La passem tota en lliure que no amb el punt vermell i és que la seqüència del darrer llarg és ben punyetera, on la roca mossega. Aprofito i actualitzo la topo amb una millor ubicació dels graus, i marcant la variant de sortida que vam escalar la primera vegada per sortir per dalt, quan l'obríem. Tot i que ja teníem la idea de seguir per l'esperó.




 (Foto:LaiaM)

S'hi han afegit bolts amb anelles a les reunions, però la idea és que no sigui una línia de ràpels, que en algun punt les sabines poden jugar una mala passada, especialment si fa vent. Així que el descens més recomanable continua sent a peu, o a buscar, uns metres més enllà, els dos ràpels nets de la Tashunke witko. Aquest dia, la baixadeta ens regala un cistell de llenegues, rovellons, fredolics i cames de perdiu!


(Fotos:LM)


Cordada a la Tashunke witko amb el triangle de la fantàstica Fragua de vulcano al fons.




Bonica escalada, dolça, amb cintura, que segueix la línia que marca la paret, tallant el perfil de la bellíssima paret del roc de'n Solà del recollit poble de Perles, ara ja, al centre de l'ambient escalador. Quin record quan fa temps en prou feines s'hi veia a ningú i és que la qualitat de la roca i totes les zones esportives noves fan el lloc irressistible. Recordeu, aparqueu a fora a la carretera i deixeu la plaça per la canalla del poble!


5 anys i la via ja camina sola, a jutgar pel magnsei que s'hi veia i alguna que altra presa que ja es nota pulideta! Escalada ben recomanable i ràpida. Els dos primers llargs es poden enllaçar sense gaires dificultats.












Escaladamoltbenfetaidesfetamblalaiafetaunbou i un sol que és un solet quan escalfa d'aquesta manera


un màstil, una vela, un oceà, i una tempesta... un conte que s'ha de repetir

2 comentaris:

Lai ha dit...

Bonissima!! :) llastima ke la paret no sigui mes llarga! sem va fer curta!!
Una triomfada, el solet, la roca, la bona companyia i el cistellet de bolets... ke bons estaven!!! :)
Ja repetirem!!! :)
una via que es deu fer bastant pel ke vaig veure..senyal que es ben parida.
Fins aviat!!!

edunz ha dit...

uei merci! els luxes de la roca de perles que és una delícia.... a la propera més! sol solet